Mil dies de guerra a Ucraïna amb més d'11.000 civils morts i Rússia guanyant terreny
La guerra ha sumit Ucraïna en una crisi humanitària i la resistència ha depés del suport d'Occident, especialment dels EUA. El país afronta el pitjor hivern per la destrucció del 65% de la infraestructura energètica i els bombardejos diaris
Este dimarts es compleixen mil dies de l'inici de la invasió russa a gran escala d'Ucraïna. Una guerra que deixa ja 11.000 civils ucraïnesos morts i amb una pau que no sembla pròxima, mentre que Rússia guanya terreny diàriament en l'est a pesar de l'alt nombre de baixes. Des del 24 de febrer del 2022, la guerra ha sumit a Ucraïna en una crisi humanitària i militar prolongada, i la resistència ucraïnesa ha depés en gran manera del suport d'Occident, especialment dels Estats Units, que proporcionat més de 64.000 milions de dòlars en ajuda militar a Ucraïna. No obstant això, a mesura que s'aproxima un altre hivern, les condicions en el terreny es tornen més complicades i les accions russes semblen recuperar impuls.
Ucraïna afronta el pitjor hivern des que va començar la invasió russa, a causa de la destrucció del 65% de la infraestructura energètica en els últims mesos, i este dilluns ha continuat el degoteig continu d'atac i morts. Almenys onze persones han mort, dos d'ells xiquets, i 89 ha resultat ferides a la ciutat ucraïnesa de Sumi per l'impacte esta nit d'un míssil rus contra un edifici d'habitatges.
La primera dama ucraïnesa, Olena Zelenska, ha condemnat l'atac i ha explicat que entre les víctimes mortals hi ha dos xiquets. "És un atac no sols contra els ucraïnesos, sinó contra el concepte mateix d'humanitat. I contra tots els que creuen que a l'enemic se'l pot parar amb concessions en comptes de per la força", ha escrit Zelenska en el seu compte de la xarxa social X.
Sumi està situada al costat de la frontera amb Rússia i és atacada de manera habitual per les forces del Kremlin. L'últim atac es produeix en les últimes hores d'una jornada de diumenge que va començar amb un el llançament rus de 120 míssils i de 90 drons contra diverses regions d'Ucraïna.
Este atac combinat massiu en el qual es van utilitzar míssils hipersònics i d'un altre tipus anava dirigit contra infraestructures elèctriques ucraïneses. La destrucció causada ha obligat les autoritats a tornar a programar talls d'electricitat en tot el país.
Les conseqüències dels atacs amb armes de llarg abast en territori rus
El president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, s'ha referit en el seu discurs a la nació d'esta nit a les informacions aparegudes en mitjans estatunidencs sobre la decisió que hauria pres la Casa Blanca de permetre a Kíiv utilitzar els míssils Atacms per a atacar uns certs objectius militars situats dins de Rússia.
"El pla per a reforçar Ucraïna és el pla de la victòria que jo he presentat als nostres socis i un dels punts clau és sobre les capacitats de llarg abast del nostre exèrcit. Però els atacs no es fan amb paraules, estes coses no s'anuncien. Els míssils parlen per si sols i no hi ha dubte que ho faran", ha dit Zelenski al final de la seua al·locució nocturna del diumenge.
Els primers atacs podrien anar dirigits, segons les fonts del diari, contra les tropes nord-coreanes que combaten amb els russos contra les tropes ucraïneses que ocupen part de la regió russa de Kursk. Després de publicar-se la notícia de The New York Times, mitjans francesos i britànics anunciaven que Londres i París també permetran a Ucraïna colpejar objectius militars dins de Rússia amb els míssils Storm Shadow i Scalp que els dos països han transferit a Kíiv.
Per la seua banda, el president de Rússia, Vladímir Putin, ja va advertir Occident de les conseqüències del permís a Kíiv per a l'ús d'armes de llarg abast per a atacs en territori rus. Segons la portaveu de la Cancelleria russa, Maria Zakhàrova, el líder rus ja va advertir que si Occident accedeix a autoritzar atacs dins de Rússia amb els seus míssils de llarg abast, això canviaria l'"essència" i la "naturalesa" del conflicte a Ucraïna. "Això significarà que els països de l'OTAN, els EUA i els estats europeus, estan combatent amb Rússia", va assegurar Putin el 13 de setembre.
Si es confirma, la decisió de Biden pot significar un gran suport a Ucraïna just abans que el seu govern done pas al gener al de Donald Trump, qui ha promés repetidament acabar amb la guerra d'Ucraïna.
