Milers de danesos clamen contra llevar un festiu per a apujar la despesa en defensa

Milers de danesos i daneses han omplit aquest diumenge els voltants del Parlament a Copenhaguen en protesta pels plans del seu govern d'eliminar un festiu per a augmentar la despesa en defensa arran de la guerra a Ucraïna, una mesura a la qual s'oposen tota l'oposició, els sindicats, l'Església luterana i bona part de la població.

El pla forma part del pacte de govern presentat fa dos mesos per l'executiu de la socialdemòcrata Mette Frederiksen, que inclou també els liberals i un nou partit de centre. Pretén que l'Estat danés recapte així 3.200 milions de corones (430 milions d'euros), que ajuden a avançar al 2030 el compromís amb l'OTAN de destinar el 2% del PIB a defensa.

"Espere que el govern escolte, veja això i constate que es tracta d'una qüestió popular i una acció que no ha de realitzar", ha expressat en referència a la protesta Lizette Risgaard, secretària general de la Confederació de Sindicats Danesos, que agrupa 79 organitzacions sindicals i 1,4 milions de treballadors. Dinamarca té una població de 5,7 milions de persones. 

Els sindicats, que han recollit més de 460.000 signatures en contra de l'eliminació en una iniciativa en internet, han qualificat la mesura d'"atac directe" al model danés, que es basa en el fet que són els actors del mercat laboral els qui negocien els convenis sense intervenció governamental. 

L'executiu danés ha pressionat a més als altres nou partits amb representació parlamentària perquè donen suport a la reforma si volen formar part de les negociacions per al pròxim acord de defensa, la qual cosa ha provocat la protesta unànime d'una oposició heterogènia, que inclou des de tres forces xenòfobes a ecologistes, socials liberals i socialistes.

L'elecció del festiu, el denominat Gran Dia del Res, una festivitat protestant que se celebra el quart divendres després de Pasqua, ha xocat frontalment també amb l'Església nacional luterana.

Tant els bisbes danesos com diverses organitzacions religioses acusen l'executiu de "ruptura marcada" amb la tradició, mentre les joventuts socialdemòcrata i liberal s'han manifestat també en contra del pla.

Tampoc sembla que la idea haja sigut ben rebuda per la població: un 62% hi està en contra, enfront d'un 27% a favor, segons un sondeig recent, mentre que una altra enquesta apunta que l'executiu cauria un 11,9% i perdria la majoria absoluta si ara se celebraren eleccions.