La UE es reivindica a Kíiv com el principal suport d'Ucraïna i el més sòlid

La Unió Europea ha aparcat aquest dilluns les discrepàncies entre alguns dels seus membres entorn de l'assistència militar i econòmica a Ucraïna i s'ha reivindicat hui amb una reunió inèdita dels seus ministres d'Afers Estrangers a Kíiv com el principal suport i el més sòlid per a la causa ucraïnesa. “Seguim units, no veig cap estat membre que vacil·le en el seu compromís amb Ucraïna”, ha dit Josep Borrell, cap de la diplomàcia europea, en ser preguntat per les veus dins de la Unió que advoquen per deixar d'enviar ajuda a Ucraïna.

En un sentit semblant s'ha pronunciat el ministre d'Afers Estrangers espanyol, José Manuel Albares. "Hui entorn de la taula estàvem tots, els 27, i ningú ha discrepat, tots hem estat d'acord que hem de continuar fent costat a Ucraïna tant temps com siga necessari”, ha dit el ministre espanyol, que ha afegit que aquest suport inclou també “ajudar Ucraïna en el seu camí cap a la Unió Europea”.

La demostració d'unitat ha sigut destacada també pel receptor d'aquests missatges de solidaritat, el ministre d'Afers Estrangers ucraïnés Dmitró Kuleba, que s'ha felicitat pel “consens” entre tots els seus col·legues de la UE entorn de la necessitat d'ajudar Ucraïna perquè accelere el seu camí a la integració europea.

La Casa Blanca anuncia que mantindrà l'ajuda a Ucraïna

Per la seua banda, la Casa Blanca ha reafirmat també aquest dilluns de vesprada que l'ajuda estatunidenca a Ucraïna es mantindrà "tot el temps que faça falta", malgrat que la llei que dissabte va ampliar el finançament de l'Administració per a assumptes clau durant 45 dies no va incloure un augment d'aquest suport. "Aquest compromís continuarà. Continuarem ajudant Ucraïna el temps necessari", ha dit en la seua roda de premsa la portaveu presidencial, Karine Jean-Pierre.

Rússia du a terme huit atacs amb míssils i 99 atacs aeris contra Ucraïna

Mentrestant, la guerra continua i les tropes russes van fer aquest cap de setmana huit atacs amb míssils i 99 atacs aeris, a més de llançar 40 drons contra Ucraïna, dels quals les forces de defensa antiaèria en van aconseguir interceptar 30. Han sigut objecte d'atacs aeris les regions de Txerníhiv, Luhansk, Donetsk, Zaporíjia i Kherson.

"Lamentablement, com a resultat dels atacs terroristes russos, hi ha morts i ferits entre la població civil. Van quedar destruïts i danyats edificis residencials particulars i altres infraestructures civils", indiquen des d'Ucraïna.

Per la seua part, l'aviació ucraïnesa va dur a terme dèsset atacs contra zones de concentració de personal, armes i equipament militar, i huit atacs contra sistemes de míssils antiaeris de l'exèrcit rus. Van danyar sis sistemes de míssils antiaeris, deu peces d'artilleria i tres depòsits de municions.

Rússia crida a files 130.000 ciutadans

D'altra banda, Rússia ha començat la segona crida de 2023 al servei militar obligatori, en el qual planeja incorporar a files 130.000 ciutadans d'entre 18 i 27 anys. Per primera vegada, inclou les regions ucraïneses annexionades de Kherson, Zaporíjia, Donetsk i Luhansk.

A més, ha entrat en vigor una llei que multiplica per deu, fins a 30.000 rubles (poc més de 300 dòlars), la multa per no presentar-se a les oficines d'allistament.

L'agost passat, el president de Rússia, Vladímir Putin, va promulgar una llei que va ampliar en tres anys, fins als trenta, l'edat màxima per al servei militar obligatori i que entrarà en vigor l'1 de gener de 2024.