Ara en la televisió
À PUNT NOTÍCIES NIT
Els ministres de Defensa de l'OTAN negocien l'augment en la despesa militar
L'Aliança Atlàntica vol que els aliats pugen la inversió al 3%, un objectiu lluny de la inversió de l'1,28% d'Espanya, un dels estats a la cua
Els ministres de Defensa de l'OTAN debaten este dijous a Brussel·les com i quant augmentar la despesa militar, després que el secretari general de l'Aliança Atlàntica, Mark Rutte, haja avisat del nou compromís d'invertir el 3% del PIB en Defensa i els Estats Units hagen insistit a reclamar arribar-ne al 5%. El 2014, els aliats van pactar renovar l'objectiu del 2% d'inversió en el PIB, però només el compleixen 23 dels 32 països, amb Espanya a la cua, amb l'1,28%.
Rutte, que ha valorat l'esforç per a elevar el pressupost de Defensa després de la invasió russa d'Ucraïna, adverteix que el llistó marcat fins ara és insuficient a causa de les necessitats militars i les mancances "massa grans" dels exèrcits europeus.
El secretari general va reclamar dimecres que el nou compromís s'aconseguisca "més prompte que tard" i es fixe un "calendari creïble" perquè no passe com el 2014, quan el compromís dels aliats era del 2%. "Això és senzillament inacceptable. I no perquè només el president Trump ens el demane, sinó perquè hem de defendre'ns", ha assenyalat.
En el rerefons del debat hi ha els nous nivells mínims de recursos militars que fixarà l'OTAN, que algunes fonts anticipen que estaran un terç per damunt dels anteriors (2021), la qual cosa redundarà en més exigència militar, d'acord amb plans de Defensa concrets per a respondre a les amenaces de seguretat.
Espanya, a la cua
En contrast amb els Estats Units, Polònia o els països bàltics, els aliats més entusiastes amb la despesa militar, Espanya se situa a la cua en l'OTAN i, al costat d'Itàlia, el Canadà, Bèlgica o Luxemburg, queda lluny del mínim pactat. El govern espanyol assegura que manté vigents els plans per a arribar a invertir el 2% del PIB en Defensa, però descarta accelerar el full de ruta i es mostra escèptic amb l'exigència del 3%, que veu improbable també per a estats com Alemanya, Itàlia o França.
Les negociacions de pau a Ucraïna, un nou factor d'incertesa
La possible activació de les negociacions de pau per la guerra d'Ucraïna afigen incertesa a la solució final sobre la despesa. Fins ara, la línia de l'OTAN implicava reforçar militarment Ucraïna per a millorar la seua posició en unes eventuals negociacions, de les quals es demanava que donaren una pau "justa i duradora" per a dissuadir futurs atacs de Putin.