Els ministres de Finances de la Unió Europea ja negocien la lletra xicoteta de les noves regles fiscals

Ho fan en un sopar informal convocat per la presidència espanyola de la UE amb l'únic objectiu d'aconseguir un acord polític sobre la reforma

La vicepresidenta espanyola Nadia Calviño, aquest dijous en la reunió de l'Ecofin
La vicepresidenta espanyola Nadia Calviño, aquest dijous en la reunió de l'Ecofin / Yves Herman (Reuters)

Els ministres de Finances de la Unió Europea (Ecofin) negocien ja la lletra xicoteta de les noves regles fiscals que limiten el dèficit i el deute públics, en un sopar informal convocat per la presidència espanyola de la UE amb l'únic objectiu d'aconseguir un acord polític sobre la reforma. "Ja hem advertit als ministres que la nit serà llarga", ha dit la vicepresidenta primera d'Afers Econòmics del Govern, Nadia Calviño, que dirigeix les converses i ha preparat un últim document amb els casos pendents de resoldre.

Els estats membres van pactar a la primavera relaxar el famós Pacte d'Estabilitat –suspés des del 2020 i que es reactivarà des de l'1 de gener del 2024– per a fer-ho més simple i aplicable, però les últimes modificacions que s'han fet a petició d'Alemanya endureixen la proposta original de la Comissió Europea. En concret, exigeixen una retallada mitjana mínima del deute d'un 1% a l'any per als països amb una ràtio d'endeutament superior al 90% del PIB i estableixen l'objectiu de reduir el dèficit fins al 1,5% com a marge de seguretat, fins i tot si el desfasament dels comptes públics és inferior al 3% que marca el Tractat.

Itàlia és el país que més oposició mostra al text espanyol i França, que fins ara rebutjava endurir la proposta de Brussel·les, accepta els dos punts que s'han inclòs a instàncies de Berlín, encara que demana certa flexibilitat a l'hora de fer ajustos per a aquells països que tenen obert un expedient per dèficit excessiu.

El ministre francés, Bruno Le Maire, demana en particular que, en el cas d'aquells països que es comprometen a fer una sèrie d'inversions i reformes l'ajust estructural, es reduïsca d'un 0,5% del PIB a un 0,3%, però el seu homòleg alemany Christian Lindner no veu aquesta opció amb bons ulls. "Els dèficits excessius han de tindre un tracte diferenciat, necessitem més ambició per a combatre els dèficits excessius", ha dit el ministre alemany, que ha reconegut aquest punt de divergència amb el seu company francés a pesar que París i Berlín –ha afirmat– estan d'acord en el 90% del text.

Discrepàncies sobre l'indicador d'ajust del dèficit

A més, els estats membres segueixen dividits sobre l'indicador amb el qual es mesurarà aquest ajust del dèficit: actualment es pren el dèficit estructural, però Itàlia exigeix que s'utilitze el dèficit estructural primari, que exclou el pagament d'interessos del deute.

Quan li han preguntat per la qüestió, Calviño ha defensat que és una proposta "equilibrada" que conjuga tant la necessitat de garantir una trajectòria de reducció del deute i el dèficit com la de deixar espai per a inversions en prioritats comunes.

També et pot interessar

stats