La missió Euclid revela les primeres imatges: "Mai havíem arribat tan lluny en l'univers"

La missió Euclid de l'Agència Espacial Europea (ESA), ha difós aquest dimarts les primeres imatges a tot color del cosmos profund. Són cinc instantànies astronòmiques d'alta definició captades per un dels seus telescopis que mostren el potencial enorme d'aquests instruments, que esdevenen autèntics detectius de l'univers obscur. Durant els pròxims anys observaran milers de milions de galàxies per a crear el catàleg còsmic tridimensional més gran i exacte fins ara.

Les captures s'han pres des del centre de l'ESA a Darmstadt (Alemanya). Segons els responsables, són només un tast del que està per vindre. "Mai un telescopi havia sigut capaç de crear imatges astronòmiques tan nítides cobrint una porció tan gran del cel i arribant tan lluny en l'univers distant", ha resumit l'Agència Espacial en la presentació del primer grup de fotografies.

En concret, la missió ha tret a la llum una instantània que "és una revolució per a l'astronomia". Mostra mil galàxies pertanyents al cúmul Perseu i més de 100.000 addicionals en un segon pla més llunyà. "Moltes d'aquestes galàxies tènues eren prèviament invisibles. Algunes estan tan distants que la llum ha tardat deu mil milions d'anys a arribar-nos. En cartografiar la distribució i les formes d'aquestes galàxies, els cosmòlegs podran saber més sobre com la matèria fosca va donar forma a l'univers que veiem hui en dia".

També s'ha descobert una altra imatge de la sobreanomenada "galàxia oculta", també coneguda com IC 342 o Caldwell 5. Normalment, és difícil d'observar per la posició en què es troba, ja que la pols, el gas i les estreles n'enfosquen l'albirament. Però gràcies a la visió infraroja, Euclid ha descobert "informació crucial" sobre les estreles d'aquesta galàxia en espiral, que és similar a la Via Làctia.

La tercera foto mostra la galàxia nana irregular NGC 6822, situada a 1,6 milions d'anys llum de la Terra. Està en la part denominada "univers primerenc", on la majoria de les galàxies "no s'assemblen a la clàssica i perfecta espiral, són irregulars i xicotetes".

Euclid desvela, a més, el cúmul globular NGC 6397, el segon d'aquesta classe que hi ha més pròxim a la Terra. Aquests fenòmens "són col·leccions de centenars de milers d'estreles unides per la gravetat. Actualment, cap altre telescopi que no siga Euclid pot albirar tot un cúmul globular en una sola observació", va destacar l'ESA.

Finalment, ha eixit a la llum una instantània del nebulós "cap de Cavall", també conegut com Barnard 33 i que forma part de la constel·lació d'Orió. Ací, la comunitat científica espera trobar molts planetes foscos i prèviament invisibles de massa similar a la de Júpiter en la infància celeste, així com joves nanes marrons i estels bebés.

La missió espacial Euclid es va posar en marxa l'1 de juliol passat en un coet Falcon 9 de SpaceX, des del cap Canaveral, a Florida. Equipada amb un telescopi i dos instruments científics, observarà durant sis anys milers de milions de galàxies a una distància de fins a 10.000 milions d'anys llum en més d'un terç del cel. L'objectiu és crear el mapa més extens i precís de l'univers fosc en 3D de la història, amb una "nitidesa i sensibilitat sense precedents". L'ESA remarca que el resultat serà una vasta base de dades oberta a tota la ciència.

El catàleg, en el qual la tercera variable dimensional serà el temps, recopilarà informació sobre les formes, posicions i distàncies de les galàxies i servirà per a avançar en el coneixement de la matèria i l'energia fosca, per a comprendre com ha canviat l'expansió de l'univers o de fenòmens com la gravetat.

La matèria normal de l'univers és la que integra els planetes, les galàxies o les estreles i representa un 5%. La resta està format d'energia fosca —al voltant del 70% del cosmos— i matèria fosca —25%—, components diferents que la cosmologia encara tracta d'explicar. La comunitat científica defensa que existeix alguna cosa que d'alguna forma genera cada vegada més espai entre les galàxies. Això seria l'energia fosca i el que produiria l'expansió accelerada de l'univers, però actualment no es coneix ni la font, ni la física, ni com funciona.