El món àrab s'alça contra la "massacre deliberada" a l'hospital de Gaza
Responsabilitzen Israel de l'atac que ha deixat quasi 500 morts i condemnen la doble moral d'occident per a valorar violacions de drets humans segons qui les comet
La matança ocorreguda en un hospital de la Franja de Gaza que ha deixat el balanç aborronador de quasi 500 morts ha provocat una onada d'indignació que ha transcendit els territoris palestins i ha pres en tot el món àrab. Sentiments de repulsa, enfuriment i dolor han corregut com la pólvora durant les últimes hores per diversos països del Pròxim Orient, on s'han convocat manifestacions que en alguns casos han acabat amb incidents i atacs a ambaixades d'Israel, els Estats Units i França. La condemna a Israel és unànime, a qui acusen d'haver perpetrat una "massacre deliberada" nascuda d'"una ment infernal".
La protesta des del món àrab s'ha desencadenat des del moment en què han començat a difondre's les primeres informacions i imatges de l'atac contra el centre hospitalari Al-Ahli de Gaza, administrat per l'Església anglicana, on milers de civils es refugiaven dels bombardejos indiscriminats israelians que arrasen l'enclavament palestí des de fa ja onze dies. Una ofensiva contundent que el país hebreu ha llançat, com una mena de castic col·lectiu a la població, en represàlia dels atacs comesos per l'organització paramilitar islamista Hamàs en territori israelià, els més mortífers dels últims cinquanta anys. Segons els recomptes oficials de les dues parts en conflicte, l'escalada violenta acumula ja almenys 3.478 víctimes mortals palestines i vora 1.300 israelianes, la gran majoria civils.
Egipte, l'Aràbia Saudita, Jordània, Qatar o Oman són alguns dels països de majoria àrab que han alçat la veu per a condemnar el bombardeig a l'hospital de Gaza, amb dures acusacions contra Israel. "Genocidi", "crim de guerra", "massacre atroç", "vessament de sang" o "violació flagrant" són alguns termes amb què han qualificat l'atac. Igualment, han retret també la doble moral occidental a l'hora de valorar violacions als drets humans en funció de qui les comet i han demanat a aquests països una condemna expressa a la matança.
En ciutats com Istanbul i Ankara (Turquia) o Beirut (Líban), s'han registrat aldarulls i atacs vandàlics contra les seus diplomàtiques d'Israel i els Estats Units en protesta per l'ocorregut a Gaza. La ciutat turca ha acollit una de les manifestacions més grans, en què una multitud que portava banderes i pancartes en suport a Palestina s'ha congregat enfront del consolat israelià i, posteriorment, ha irromput en les instal·lacions després de superar una barricada policial. També s'han convocat protestes en la legació diplomàtica estatunidenca a l'Iraq, en la d'Israel a Jordània, i en les de França i el Regne Unit a l'Iran.
Davant l'onada d'indignació popular, el règim liderat per Benjamin Netanyahu es defensa i nega ser l'autor del bombardeig, que atribueix un coet defectuós de la Jihad Islàmica que hi hauria encertat per error. "Una anàlisi dels sistemes operatius de l'exèrcit israelià indica que terroristes van disparar una ràfega de coets a Gaza que van passar molt prop de l'hospital Al-Ahli en el moment en què va patir l'impacte", ha assegurat un portaveu militar israelià en un comunicat, sense oferir més proves.
Els onze dies de guerra entre Israel i les milícies palestines de Gaza marquen el conflicte armat amb els estralls humans més grans patits per la Franja de Gaza dels últims anys. Quasi dos terços de totes les víctimes mortals de l'enclavament són dones i xiquets.
