El món commemora els huitanta anys de l'alliberament d'Auschwitz-Birkenau

El món commemora este dilluns el huitanta aniversari de l'alliberament del camp de concentració i extermini d'Auschwitz-Birkenau, on més d'un milió de persones van ser assassinades per l'Alemanya nazi, la majoria d'elles jueves.

A la cerimònia, que s'ha celebrat esta vesprada al mateix camp de concentració a Polònia, han assistit diversos monarques; entre ells, els reis Felip VI i Letícia, així com diversos caps d'Estat i de govern europeus. Als monarques espanyols els ha acompanyat el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres.

Quan els soldats de la Unió Soviètica van arribar a Auschwitz el 27 de gener del 1945, en les instal·lacions encara romanien uns 7.000 presoners, després que les autoritats nazis procediren les setmanes prèvies al trasllat d'uns 60.000 cap a altres camps situats a l'oest. En eixa marxa, entre 9.000 i 15.000 d'ells van perdre la vida.

En total, segons el Museu Auschwitz-Birkenau, s'estima que pel camp de concentració i extermini, on van començar les deportacions el 1942, van passar uns 1.300.000 persones, de les quals 1.100.000 van ser exterminades.

Estes xifres han convertit Auschwitz en un símbol de les atrocitats que es van cometre sota els ordes d'Adolf Hitler i de l'Holocaust. Per esta raó, Nacions Unides va decidir el 2005 declarar el 27 de gener com a Dia Internacional de Record de l'Holocaust.

Una cerimònia protagonitzada pels supervivents

La cerimònia ha arrancat a les 16:00 hores amb la benvinguda d'un dels supervivents. Després, han pres la paraula diversos supervivents més per a fer arribar missatges tant als presents com al món huitanta anys després de l'alliberament del camp, cadascun des del punt de vista dels diferents col·lectius que van patir l'extermini i les violències derivades de l'Holocaust.

Després de l'oració jueva del dol, el kaddish, tots els convidats, tant els supervivents com els caps d'Estat i dignataris presents, han retut tribut a les més d'un milió de víctimes d'Auschwitz.

Més d'una vintena de caps d'estat hi han assistit a l'homenatge

A més dels reis d'Espanya, el rei Carles III d'Anglaterra, els reis de Bèlgica, els de Dinamarca i els de Països Baixos —als qui acompanya també l'hereva al tron— han participat en l'acte en homenatge a les víctimes de l'Holocaust. En el cas de Bèlgica i els Països Baixos, també hi han assistit els respectius primers ministres, Alexander De Croo i Dick Schoof, respectivament.

Entre els més de quaranta països que han comptat amb representació, molts d'ells han optat per enviar el seu president. Així, a l'acte ha acudit el president francés, Emmanuel Macron, l'alemany, Frank-Walter Steinmeier, així com el mandatari del país amfitrió, Andrej Dubte, o el d'Itàlia, Sergio Mattarella.

Igualment, al pati de butaques han seguit l'homenatge els mandataris d'Àustria, Bulgària, República Txeca, Estònia, Finlàndia, Hongria, Kosovo, Letònia, Malta, Moldàvia, Montenegro, Macedònia del Nord, Eslovàquia, Eslovènia i Suïssa.

Altres països han estat representats pels seus caps de l'executiu. És el cas del Canadà, amb Justin Trudeau; Croàcia, amb Andrej Plenković; i Irlanda, amb Micheál Martin. També ha acudit el president del Consell Europeu, Antonio Costa, i la presidenta de l'Eurocambra, Roberta Metsola.

El nou president estatunidenc, Donald Trump, ha optat per delegar en el seu enviat per a Pròxim Orient i en el seu secretari de Comerç.

En el cas d'Israel, l'organització ha comptat amb l'assistència del ministre d'Educació, Yoav Kisch. El govern polonés que encapçala Donald Tusk va garantir fa unes setmanes que no es detindria el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, sobre qui pesa una orde d'arrest del Tribunal Penal Internacional per l'ofensiva israeliana llançada contra la Franja de Gaza, en què han sigut assassinades més de 47.000 persones.

L'obscura història d'Auschwitz-Birkenau

El camp es va crear el 1940 prop d'Oswiecim, en la Polònia ocupada. Inicialment, la seua comesa era ser la presó per als polonesos detinguts durant les batudes massives, però va acabar convertint-se en el centre més gran d'extermini de jueus europeus una vegada que van començar les deportacions el 1942.

El centre d'extermini va fer un paper significatiu en el pla alemany d'assassinar els jueus europeus. A la fi del 1943, els trens arribaven a Auschwitz amb regularitat amb jueus procedents de tots els països europeus ocupats per Alemanya: des de Noruega fins a l'illa grega de Rodes, enfront de Turquia.

El camp estava compost per dos parts: l'anomenat camp Auschwitz I, on hi havia uns 15.000 presoners, i el camp de Birkenau, situat a uns tres quilòmetres d'Oswiecim, on van ser assassinades la majoria de les víctimes. Birkenau recloïa més de 90.000 presoners el 1944.

Dies abans de l'alliberament, els alemanys van obligar quasi 60.000 presoners a marxar cap a l'oest per a traslladar-los a altres camps de concentració. S'estima que entre 9.000 i 15.000 d'ells van perir en eixa marxa de la mort. Quan l'exèrcit soviètic va alliberar el camp el 27 de gener del 1945, només hi van trobar uns 7.000 presoners.