Una senzilla làpida de marbre blanc, amb la inscripció "Franciscus" i una reproducció de la creu que portava al pit, amb la imatge del Bon Pastor, guarda les restes mortals de Jorge Mario Bergoglio. El papa ha rebut sepultura en la basílica de Santa Maria Major, concretament en una sala entre la Capella Paolina i la de la família Sforza. Francesc era devot de la imatge de la Mare de Déu, que conserva la primera, i molt assidu a la basílica, que visitava abans i després dels seus viatges.

En la tomba austera d'este temple, a sis quilòmetres de la basílica de Sant Pere del Vaticà, preferència habitual dels papes, Francesc havia assenyalat que volia esperar l'eternitat: "El sepulcre ha d'estar en terra i que siga senzill, sense decoració particular i amb l'única inscripció 'Franciscus'", va deixar escrit en el testament. I així s'ha complit. La imatge de la relíquia de la Mare de Déu a la basílica ha sigut l'última que ha mostrat el senyal del funeral retransmés pel Vaticà, urbi et orbi.

El soterrament ha sigut una cerimònia privada, davant la família i el cardenal camarlenc, Kevin Joseph Farrel, en contrast amb la missa funeral, que ha congregat vora 250.000 fidels i 140 delegacions internacionals de caps d'Estat i de govern a la plaça de Sant Pere i els seus voltants. El món fixava la mirada en el Vaticà i l'Església catòlica no ha defraudat, ja que ha oferit un espectacle tant sobri com imponent, a més d'una mostra del poder i la influència del catolicisme.

A les sis del matí s'ha permés l'accés dels fidels a la plaça de Sant Pere, molts dels quals havien passat la nit al ras per a agarrar lloc. Allí s'han vist carreres per a arribar a primera fila, com si fora un macrofestival de música. Pelegrins i devots amb banderes, retrats i objectes religiosos vinculats al papa han omplit en pocs minuts la plaça per a acomiadar Francesc, mort el 21 d'abril, Dilluns de Pasqua, als 88 anys. Un ictus cerebral li va causar un coma i una fallida cardiocirculatòria irreversible després d'haver passat 38 dies a l'hospital per una pneumònia bilateral, d'on li van donar l'alta el 23 de març.

"S'entregava sense mesura, especialment als últims de la terra, els marginats"

El funeral ha començat a les 10:00 hores, quan els sediaris han traslladat al muscle el fèretre amb les restes del pontífex des de la basílica del Vaticà cap a la tribuna on s'ha celebrat el funeral. Sobre el taüt han depositat una Bíblia oberta, amb l'evangeli mirant al cel. La cerimònia l'ha oficiada el degà del col·legi cardenalici, Giovanni Battista Re. Vint minuts després, amb els cardenals vestits de roig ubicats ja en els seus llocs, ha començat la missa exequial, amenitzada per càntics al·legòrics de diversos passatges dels evangelis i una imponent música religiosa.

De Jorge Mario Bergoglio ha recordat la insistència en la misericòrdia, en el perdó, en una Església més oberta. "El fil conductor de la seua missió ha sigut la convicció que l'Església és una llar per a tots", ha afirmat Re. El cardenal també ha recordat el "carisma" de Francesc, la capacitat per a "il·luminar els problemes del nostre temps amb la saviesa de l'Evangeli" i la militància contra la guerra, "sempre una derrota dolorosa i tràgica", i en favor de la cooperació per a resoldre els conflictes. "Ningú se salva a soles", ha recordat el religiós parafrasejant l'encíclica Laudato Si, que Francesc va dirigir al conjunt de les dones i els homes de tot el món.

El papa Francesc defenia "construir ponts i no murs", ha subratllat en l'homilia el cardenal. Giovanni Battista Re ha destacat l'atenció als migrants en el pontificat de Francesc, fent referència expressa a la missa que va celebrar a la frontera entre els EUA i Mèxic. Paraules que ha pronunciat en presència del president dels Estats Units, Donald Trump, que està assegut en la mateixa filera que els reis d'Espanya. Felip VI i Letícia i el matrimoni Trump han retut homenatge al papa en la basílica de Sant Pere abans d'ocupar el seu lloc al funeral. Entre les primeres autoritats a arribar-hi han estat la presidenta italiana, Giorgia Meloni; la de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen; el del Consell Europeu, Antonio Costa, i l'expresident estatunidenc Joe Biden.

Entre els convidats a la cerimònia també ha estat una representació dels col·lectius més desfavorits, com les ONG de rescat de migrants o una delegació de l'Agència de les Nacions Unides per als refugiats, l'ACNUR. Fins i tot la dona que cada dia li duia flors grogues a l'hospital, a qui es va referir en una de les últimes aparicions. En xinés s'ha fet una de les oracions dels fidels, mostra del suport de Francesc a les minories i les perifèries. L'últim adeu al taüt s'ha fet també pel ritual oriental, símbol de les dos ànimes de l'Església. Acompanyant-lo en el seu últim viatge per dins de la basílica de Sant Pere han estat els cardenals, d'entre els quals eixirà el seu successor.

Més enllà dels dirigents internacionals i els caps d'Estat també ha destacat la presència de figures com Julian Assange, fundador de WikiLeaks. La dona de l'activista, Stella, ha explicat en les xarxes socials que han assistit com a mostra d'agraïment a Francesc per mediar en l'alliberament d'Assange. Segons ha revelat, el papa va escriure a Assange a la presó i fins i tot va oferir-li asil al Vaticà.

Passats uns minuts del migdia, en acabar la missa, un papamòbil ha traslladat el nínxol des de Sant Pere fins a la basílica de Santa Maria Major. La residència de Santa Marta, l'església dels jesuïtes, la seua orde o el Colosseu són alguns dels punts pels quals ha passat el fèretre, en un recorregut de sis kilòmetres per l'antiga Via Papalis. A Santa Maria Major l'han esperat un grup de persones sense recursos, presos, migrants i persones trans. Ells han sigut els últims que li han dit adeu, abans que el fèretre entrara al temple, on se l'ha soterrat en una cerimònia privada, amb presència de la família.

Funeral amb un protocol rígid

Per a gestionar l'assistència de centenars de delegacions internacionals —més de 130— i representants institucionals —cinquanta caps d'estat i deu reis— s'ha aplicat un rígid protocol. Les delegacions han entrat a través dels murs vaticans per la porta del Pelegrí, on han deixat els cotxes per a encaminar-se a la plaça de Sant Pere. El prefecte de la Casa Pontifícia, Leonardo Sapienza, ha sigut l'encarregat de rebre'ls, abans que el personal del cerimonial pontifici els acompanyara a la seua posició.

Les delegacions internacionals s'han col·locat al costat dret de la plaça mentre que al costat esquerre s'han situat els cardenals. El protocol vaticà —que ha tingut dures proves durant el funeral de Benet XVI o el multitudinari adeu a Joan Pau II, al qual van acudir huitanta caps d'estat o govern— reserva les primeres files als caps d'estat, però amb prioritat per a les delegacions italianes, la més multitudinària amb la presència del president, Sergio Mattarella; la primera ministra, Giorgia Meloni; i l'argentina, país natal de Francesc, encapçalada per Javier Milei. Les primeres files també estan dedicades a les cases reials catòliques, com la d'Espanya.

Pel que fa als presidents, s'ha seguit l'orde alfabètic francés: Donald Trump, amb la seua dona Melania, estarà en la mateixa fila que el francés Emmanuel Macron, però molt lluny de l'ucraïnés Volodímir Zelenski, qui ha acordat una reunió amb el president estatunidenc, però serà difícil perquè té intenció de tornar al seu país just després de la missa.

Milers de persones donen l'últim adeu al papa

Més de 150.000 persones ja havien passat des de dimecres per la capella ardent del papa Francesc a la basílica de Sant Pere del Vaticà per a donar l'últim adeu al pontífex. Durant els tres dies en què els fidels han pogut acomiadar-se del papa, s'han repetit les imatges amb llargues files per les zones limítrofes al Vaticà, fins a fer la volta a la plaça del Risorgimento. Les portes de Sant Pere van tancar finalment a les 19:00 hores d'este divendres per a procedir a la cerimònia de tancament del fèretre, abans del funeral i l'enterrament d'este dissabte.

L'última aparició pública del papa Francesc en públic va ser el diumenge 20 d'abril, poques hores abans de morir, quan va aparéixer al balcó central de la basílica de Sant Pere per a la benedicció urbi et orbi. El pontífex argentí es va mantindre assegut a la cadira de rodes, sense les cànules nasals per a l'oxigen, i va desitjar una "bona Pasqua", a més de delegar la lectura del missatge per la pau al mestre de cerimònies, l'arquebisbe Diego Ravelli.