Mor Mario Vargas Llosa als 89 anys a Lima
El novelista peruà espanyol, autor de La ciudad y los perros (1963) o Lituma en los Andes (1993), va rebre els principals premis literaris en llengua castellana i també va ser el guanyador del Premi Nobel de Literatura 2010
El novel·lista peruà espanyol Mario Vargas Llosa ha mort este diumenge als 89 anys a sa casa de Lima, on residia des del 2022 després d'un llarg periple que el va portar a viure a Europa des de la dècada de 1990. Així ho van comunicar els seus fills a través de les xarxes socials: "Amb profund dolor, fem públic que el nostre pare, Mario Vargas Llosa, ha mort hui a Lima, envoltat de la família i en pau", va escriure el seu fill Álvaro Vargas Llosa en el seu compte de la xarxa social X.
En el missatge, també replicat per la seua filla Morgana Vargas Llosa, els fills de l'autor van subratllar que van fer pública la mort de son pare "envoltat de la seua família i en pau". "La seua partida entristirà els seus parents, amics i lectors arreu del món, però esperem que troben consol, com nosaltres, en el fet que va gaudir d'una vida llarga, múltiple i fructífera, i deixa darrere seu una obra que el sobreviurà", resa el missatge.
Els fills de l'escriptor van detallar que, en les pròximes hores i dies, procediran "d'acord amb les seues instruccions", que detallen que no hi haja "cap cerimònia pública". "La nostra mare, el nostre fills i nosaltres mateixos confiem a tindre l'espai i la privacitat per a acomiadar-lo en família i en companyia dels seus amics pròxims. Els seus reptes, com era la seua voluntat, seran incinerats", resa el missatge.
Vargas Llosa havia tornat a viure al seu apartament de Lima, situat en el bohemi districte de Barranco i amb vista a l'oceà Pacífic, el 2022, on va reprendre la relació amb la seua esposa, Patricia Llosa, i els passejos per la seua ciutat adoptiva.
Autor de La ciudad y los perros (1963) o Lituma en los Andes (1993) guanyà el Premi Nobel de Literatura 2010 per la seua "cartografia de les estructures del poder i acerades imatges de la resistència, la rebel·lió i la derrota de l'individu". Vargas Llosa es va convertir en el primer autor de llengua espanyola a ingressar a l'Acadèmia de la Llengua de França, el febrer del 2023, i en el seu discurs va assegurar que "gràcies a França" va començar a escriure algunes de les seues novel·les més destacades, va descobrir "una altra Amèrica Llatina".
Amb una vida marcada pels èxits (excepte el fracàs de la seua experiència política), el favor dels lectors i amb tots els premis possibles (Nobel, Cervantes, Príncep d'Astúries, Rómulo Gallegos, Planeta o Jerusalem) la història de l'acadèmic i escriptor va estar determinada per la figura de son pare, un home autoritari que mai va voler que fora escriptor.
La seua enlluernadora carrera va començar en els anys seixanta amb obres com La ciudad y los perros, La casa verde o Conversación en La Catedral.
En els últims mesos, els seus veïns de Barranco es van acostumar a la imatge d'un Vargas Llosa que, recolzat en el seu bastó, recorria els racons de Lima.