La mort de vint soldats israelians en l'incident més mortífer de l'ofensiva a Gaza augmenta la pressió interna sobre Netanyahu

Almenys 21 soldats israelians van morir la vesprada del dilluns sepultats sota els enderrocs de dos edificis en el centre de la Franja de Gaza, en el que constitueix l'incident més mortal per a les tropes de Tel-Aviv des de l'inici de l'ofensiva terrestre en l'enclavament, el passat 27 d'octubre. El portaveu de l'exèrcit, Daniel Hagari, ha explicat als mitjans hebreus la seqüència dels fets: un milicià palestí va atacar amb un llançagranades un tanc i aleshores es va produir una explosió en els dos edificis. Entre les hipòtesis avançades per Harari hi ha que les deflagracions es produïren com a resultat de les mines que havien col·locat les mateixes tropes.

La vintena de morts suma ja 219 soldats caiguts a l'ofensiva terrestre i uns 330 comptant des de l'atac de Hamàs del set d'octubre en sòl israelià. Una xifra menor, en comparació amb els huit mil milicians palestins que assegura haver matat l'exèrcit o els 25.000, el 80% civils, que ha causat ja l'ofensiva a Gaza.

Tanmateix, les 21 morts han causat un gran impacte en la societat israeliana, en un moment de fissura interna per les crítiques creixents a la gestió del govern de Benjamin Netanyahu perquè es recuperen els més de cent ostatges captius de Hamàs. Les famílies han perdut la paciència amb l'estratègia militarista del govern, fins al punt de protagonitzar un protesta davant la residència del primer ministre i d'haver interromput, aquest dilluns, en una comissió del parlament israelià.

Oferta de pausa militar israeliana i pla de pacificació europeu

De les 253 persones capturades per Hamàs el 7 d'octubre, encara n'hi ha 130 que retingudes a Gaza. L'ofensiva militar israeliana no ha aconseguit alliberar-los, un dels objectius que es va marcar Netanyahu. Enmig de la tensió, que va alimentar la negativa del primer ministre a negociar amb Hamàs una oferta de pacificació a noranta dies plantejada per Qatar i Egipte, que incloïa l'alliberament dels ostatges, un portal de notícies nord-americà ha filtrat una proposta israeliana, no confirmada per Tel-Aviv, per a un alto el foc de dos mesos. L'oferta inclouria un nou bescanvi d'ostatges per presos palestins. Encara que en un altre moment les negociacions semblarien abocades al fracàs, la pressió interna a Israel obri una nova oportunitat: les protestes que reclamen l'alliberament dels ostatges s'han vist reforçades per manifestacions que reclamen unes eleccions que podrien derrocar el govern.

La presumpta oferta israeliana s'ha conegut en paral·lel a la proposta de la Unió Europea per a reactivar solució dels dos estats i posar fi definitivament al conflicte històric entre israelians i palestins. Un full de ruta integral per a la pau, que proposa una considerable participació internacional, des de la premissa que la pacificació de la regió passa pel reconeixement d'un estat palestí independent i la plena normalització de les relacions entre Israel i els països del món àrab.

Els ministres d'afers exteriors han donat suport al pla exposat pel cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, en una cimera a la qual també es va convidar per separat els representants d'Afers Estrangers d'Israel i de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP). També Sánchez fa costat a Borrell en la seua proposta d'un pla de pau entre Israel i Palestina.

Segons l'esborrany, el moviment islamista Hamàs, que actualment governa Gaza, estaria exclòs com a interlocutor en la transició i seria l'ANP qui exerciria la representació palestina. La principal fissura, de moment, continua sent el rebuig de partida d'Israel a la creació d'un estat palestí, reafirmat pel primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, que els ministres europeus han considerat molt preocupant.

Nou atac conjunt dels EUA i el Regne Unit al Iemen

Les negociacions polítiques discorren en paral·lel a la diplomàcia de les armes. Els Estats Units i el Regne Unit han tornat a bombardejar posicions dels rebels houthis a Iemen, en resposta als atacs d'aquests contra mercants al mar Roig, en protesta per la incursió militar israeliana a Gaza. És el segon bombardeig conjunt de les potències occidentals i el que fa huit de les tropes de Washington a Iemen. Segons el Pentàgon, els atacs s'han fet sobre huit àrees de Iemen, on la milícia xiïta suposadament tenia bases d'operacions, projectils, defensa aèria i radars. Els rebels houthis han confirmat 18 atacs aeris, què han advertit que no quedaran sense resposta. L'Iran, principal suport internacional d'aquesta milícia, assegura que els bombardejos augmenten el risc d'escalada regional de la guerra de Gaza.

Els atacs dels rebels houthis ha pertorbat el trànsit marítim internacional pel canal de Suez, per on passar el 15% del comerç marítim mundial.

Combats als voltants de l'hospital Al Amal de Khan Yunis

A la Franja de Gaza, l'Exèrcit israelià assegura haver envoltat Khan Yunis, la principal ciutat del sud, on centra des de fa setmanes l'ofensiva a la cerca dels líders de Hamàs i dels ostatges captius. La Mitja Lluna Roja Palestina ha informat de diversos atacs israelians en les proximitats de l'hospital Al Amal de l'urbs, que segons l'ONU dona recer a 13.000 persones. Les agències humanitàries van informar que el setge està comprometent la ja reduïda capacitat d'assistència sanitària.

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que s'han produït 300 atacs contra instal·lacions sanitàries en la Franja de Gaza des de l'inici de l'operació militar.