Els vora 5.000 mercenaris rebels de Wagner aturen la marxa cap a Moscou

Prigojin, cap del grup, ha ordenat que tonen a les bases per a evitar un bany de sang

Mercenaris del grup Wagner es despleguen en la ciutat de Rostov, al sud de Rússia
Mercenaris del grup Wagner es despleguen a la ciutat de Rostov, al sud de Rússia / Stringer (Reuters)

Rússia ha introduït mesures antiterroristes a la capital i a la regió de Moscou, després que el cap del grup de mercenaris Wagner, Ievgueni Prigojin, es declarara en rebel·lia amb el comandament militar del ministeri rus de Defensa per a acabar amb el “caos” que suposa la guerra a Ucraïna. Prigojin ha ordenat als vora 5.000 efectius que marxaven cap a la capital que tornen a les bases. A més, n'hi ha altres 5.000 a Lípetsk, una ciutat a 340 quilòmetres de Moscou, segons informa l'agència Reuters.

"S'estan prenent mesures antiterroristes destinades a enfortir les mesures de seguretat", ha assenyalat l'alcalde de Moscou, Serguei Sobianin, en el seu canal de Telegram, i ha explicat que s’ha organitzat un control addicional a les carreteres i que és possible que es limite la celebració d'actes públics. Per a "minimitzar els riscos", ha decidit declarar el dilluns dia no laborable, llevat de les autoritats i empreses de cicle continu, el complex militar-industrial i els serveis de la ciutat.

Així mateix, el governador de la regió de Moscou, Andréi Vorobiov, ha assenyalat que “s'han reforçat les mesures de seguretat i la situació està controlada per les forces de l'orde i el Servei Federal de Seguretat” i ha demanat a la ciutadania que “s'abstinga de viatjar en transport personal al sud de la regió”.

Aquest divendres, Prigojin va declarar el grup Wagner en rebel·lia contra la cúpula del Ministeri de Defensa, especialment el ministre Serguei Xoigú i el cap de l'estat major, Valeri Gueràssimov, als quals va acusar d'haver “aniquilat” 100.000 soldats russos. Els seus homes va afirmar que havien travessat des d'Ucraïna a la regió russa de Rostov, al sud del país, per a iniciar una "marxa per la justícia" cap a Moscou.

Prigojin, que ha afirmat disposar d'uns 25.000 homes, ha declarat a les 6:30 hores (4:30 hora de Moscou) en un vídeo publicat a Telegram que té sota control l’Estat Major de les forces russes a la ciutat de Rostov: “controlem les instal·lacions militars de Rostov, incloent-hi l'aeròdrom".

Amb tot, ha assenyalat que "el lloc de comandament principal treballa amb normalitat, no hi ha cap problema, ni un oficial ha sigut separat de les seues funcions” i ha afegit que “l’única cosa que fem és impedir que l'aviació d'assalt ens bombardege i garantir que bombardege els ucraïnesos".

Segons el cap del grup Wagner, les baixes pugen alguns dies fins a les mil persones, entre elles "morts, desapareguts, ferits i els anomenats 'desertors' que es neguen a combatre perquè ni tenen municions, ni comandament". En aquest sentit, denuncia que el nombre de soldats morts és “de tres a quatre vegades més del que s'eleva en documents a la Presidència russa” i de “deu vegades menys del que diu la televisió”.

Prigojin, que ha negat un intent de colp d’estat, ha advertit que mentre Wagner "no tinga en el seu poder al cap de l'Estat Major rus, Valeri Gueràssimov, i el ministre de Defensa, Serguei Xoigú, els seus mercenaris "bloquejaran la ciutat de Rostov i avançaran cap a Moscou". La Fiscalia General de Rússia ha obert un cas per "organitzar una rebel·lió armada" que pot suposar-li entre 12 i 20 anys de presó.

Per la seua banda, el president rus, Vladímir Putin, ha anunciat aquest matí en una compareixença extraordinària que donarà una resposta contundent al que ha qualificat de “traïció i un colp a Rússia” i ha demanat a les persones que han mostrat suport al líder del grup Wagner que recapaciten.

La comunitat internacional, a l'aguait

Les reaccions de la comunitat internacional no s'han fet esperar. El president Zelenski expressava a través de les xarxes socials que "la debilitat de Rússia és òbvia" i el ministre d'Afers Estrangers insta a la comunitat internacional a donar-los les armes necessàries per a fer fora d'Ucraïna les tropes de Moscou.

Màxima preocupació entre els presidents de països veïns de Rússia com ara Txèquia, Romania, Estònia i Letònia, que asseguren incrementar la protecció a la frontera. El de Polònia diu que està en contacte amb Charles Michel, el president del Consell Europeu, que ha qualificat la sublevació Wagner com "un problema intern de Rússia".

Des del Regne Unit, el primer ministre, Rishi Sunak, ha demanat a totes les parts responsabilitat i protecció dels civils, mentre Alemanya i la República Txeca endureixen les advertències a l'hora de viatjar a Rússia.

Des dels Estats Units, la Casa Blanca es manté a l'expectativa mentre assegura que monitora la situació al territori rus.

També et pot interessar

stats