Moscou i Kíiv acosten "al màxim" la seua posició sobre l’estatus neutral d'Ucraïna

Moscou i Kíiv han acostat "al màxim possible" la seua posició sobre l'estatus neutral d'Ucraïna respecte a l'OTAN, mentre que estan a la "meitat del camí" en les converses sobre la desmilitarització del país, ha assegurat aquest divendres el cap negociador de la delegació russa, Vladímir Medinski.

"La qüestió de l’estatus neutral i la no adhesió d'Ucraïna a l'OTAN és un dels punts claus de les negociacions, i sobre el qual les parts han acostat les posicions al màxim possible", han indicat als mitjans russos, segons arreplega l'agència oficial TASS.

Medinski ha afegit, no obstant això, que existeixen "matisos" relacionats amb les garanties de seguretat que exigeix Ucraïna. Així, ha explicat que són qüestions relacionades "amb les garanties de seguretat que rep Ucraïna a banda de les existents, en cas que renuncie a unir-se a l'Aliança" Atlàntica.

El ministre ucraïnés d'Afers Estrangers, Dmitró Kuleba, va dir dijous, en la reunió amb l'homòleg turc, Mevlut Çavusoglu, que vol que Turquia siga un dels països que actuen de garants d'un futur pacte, juntament amb Alemanya i els cinc membres permanents del Consell de Seguretat de l'ONU (els EUA, França, el Regne Unit, la Xina i Rússia).

En altres aspectes de les negociacions entre Rússia i Ucraïna per a aconseguir un alto el foc, especialment l'exigència de Moscou és que el país veí es "desnazifique" i "desmilitaritze", ha suggerit Medinski.

Moscou i Kíev estan "en algun punt a mig camí" pel que fa a la desmilitarització d'Ucraïna, ha sostingut. "El fet és que no estic autoritzat a revelar cap detall de les negociacions i no ho faré, ni xifres específiques ni els arguments de les parts negociadores, però en aquesta part estem a mig camí", ha agregat.

Rússia demana el reconeixement del Donbass i Crimea com a part del territori

Moscou exigeix, a més, a Ucraïna el reconeixement del Donbass i de la península de Crimea –annexionada per Rússia el 2014– com a part del territori rus, un aspecte inacceptable per a Kíiv.

Les dues parts es van reunir en tres ocasions en territori bielorús, prop de la frontera amb Ucraïna el 28 de febrer, el 3 de març i el 7 de març. Després Kuleba es va trobar el 10 de març a la ciutat turca d'Antalya amb el ministre rus d'Afers Estrangers, Serguei Lavrov, sense aconseguir avanços.

El president turc, Recep Tayyip Erdogan, va parlar dijous amb l'homòleg rus, Vladímir Putin, a qui va convidar a Ankara o a Istanbul per a reunir-se en persona amb el mandatari ucraïnés, Volodímir Zelenski, a fi d'aconseguir un cessament del foc. La seua idea és que primer els dos líders pacten un alto el foc i després negocien la resta d'aspectes.

El dia 15, Zelenski va reconéixer obertament que el seu país no entrarà en l'OTAN, malgrat que Ucraïna ha consagrat la via euroatlàntica en la Constitució i ha insistit en moltes ocasions davant dels aliats a accelerar ja el procés d'adhesió.