Narges Mohammadi, Premi Nobel de la Pau: “El poble iranià, amb perseverança, superarà la repressió i l'autoritarisme”
La guardonada reconeix en un discurs escrit des de la presó: “Estic orgullosa de contribuir a una civilització que hui és víctima de l’opressió d’un règim religiós, tirànic i misogin”
L'activista iraniana Narges Mohammadi ha estat reconeguda aquest diumenge amb el Premi Nobel de la Pau, en una cerimònia a Oslo, per la seua lluita contra l'opressió de les dones a l'Iran i l'abolició de la pena de mort.
Acusada de difondre propaganda contra el règim iranià, Mohammadi, de 51 anys, compleix diverses condemnes des de 2021 a la presó d'Evin, a Teheran, que sumen vora dotze anys de presó, un més dels molts períodes que l'activista ha estat detinguda entre reixes.
Kiana i Ali Rahmani, fills de la premiada, han recollit el guardó en nom de sa mare i han sigut els encarregats de llegir, en francés, el discurs de Mohammadi: “Estic orgullosa de contribuir a una civilització que hui és víctima de l’opressió d’un règim religiós, tirànic i misogin”.
"Escric aquest missatge des de darrere dels alts i freds murs d'una presó", ha recordat, afegint que la seua vida i la de molts activistes a l'Iran ha sigut una lluita constant "per a seguir amb vida".
La premiada ha alertat que la república islàmica “ha reduït la participació ciutadana a zero” i que “la joventut de l'Iran ha transformat els carrers i els espais públics en un escenari de resistència civil generalitzada”.
En aquest sentit, ha afirmat en el discurs que “el règim de la República Islàmica es troba en el seu nivell més baix de legitimitat i suport social popular”, i ha augurat que “el poble iranià, amb perseverança, superarà la repressió i l'autoritarisme”, “la resistència està viva i la lluita perdura”.
Mohammadi ha apel·lat al fet que el moviment Dones, Vida, Llibertat, sorgit arran de l’assassinat pel règim iranià de la jove Mahsa Amini, ha contribuït a la multiplicació “dels moviments de dones, joves, de la classe obrera i dels drets humans” que, assegura, “han accelerat el procés de democràcia, llibertat i igualtat a l'Iran”.
A més, ha afirmat que “el hijab obligatori imposat pel govern no és ni una obligació religiosa ni una tradició cultural, sinó un mitjà per a mantindre el control i la submissió en tota la societat”.
Mohammadi ha estat representada simbòlicament en l'escenari d'Oslo pel seu retrat i una cadira buida, la qual cosa posa en relleu que és una de les poques persones guardonades a les quals s'ha impedit assistir a la cerimònia des de la creació del premi el 1901.
Reconeguts els avanços científics darrere de la vacuna contra la covid o els punts quàntics
La resta de Premis Nobel 2023 reben aquest diumenge de vesprada els seus guardons a la ciutat d'Estocolm en una cerimònia paral·lela en què el rei Carles Gustau de Suècia farà lliurament de la medalla, el diploma i el certificat monetari que acredita als nous Nobel de Medicina, Física, Química, Economia i Literatura.
La investigació, origen dels avanços científics van permetre desenvolupar les vacunes contra la covid o els punts quàntics, presents en les pantalles de molts televisors que serveixen per a cartografiar teixits biològics, són alguns dels descobriments destacats que enguany reben el Premi Nobel.
La cerimònia principal comença a les 16:00 hores a la Sala de Concerts d'Estocolm, una ciutat que s’ha il·luminat durant aquesta setmana amb instal·lacions lumíniques d’artistes internacionals inspirats en el treball dels premiats.
Amb dues premiades més que en la passada edició, encara hi ha només quatre dones reconegudes entre els onze guardonats en uns premis marcats pel biaix de gènere. A banda de l'activista iraniana Narges Mohammadi, la resta de premiades són l'economista Claudia Goldin, la bioquímica Katherin Karikó i la física Anne L’Huillier.
L’estatunidenca Claudia Goldin serà la tercera dona que guanya el Nobel d’Economia des de la seua creació i la primera que el rep en solitari. La institució reconeix així la seua contribució a l'avanç en la comprensió dels resultats del mercat laboral per a les dones, destacant que "revela les causes del canvi, així com les principals fonts de la bretxa de gènere".
D’altra banda, la francesa Anne L’Huillier serà la cinquena dona premiada amb el Nobel de Física, un reconeixement compartit amb el francés Pierre Agostini i l'hongarés Ferenc Krausz, pels seus mètodes experimentals per a generar polsos de llum d'una duració d'attosegons per a l'estudi de la dinàmica dels electrons en la matèria, un camp que pot impulsar aplicacions en àrees com l'electrònica, el diagnòstic de malalties i la cerca de fonts netes d'energia.
Després de rebre multitud de reconeixements en els darrers anys, la bioquímica hongaresa Katherin Karikó i l'immunòleg estatunidenc Drew Weissman, considerats "mare i pare" de les primeres vacunes contra la covid, obtindran el Nobel de Medicina pels seus descobriments sobre modificacions de bases de nucleòsids que van permetre el desenvolupament de vacunes d'ARN missatger contra la covid, una tecnologia que podria estendre's a diferents àrees de la medicina com el càncer, les malalties autoimmunes o la regeneració de teixits.
En Química rebran el premi Nobel el francés Moungi Bawendi, l'estatunidenc Louis Brus i el rus nacionalitzat estatunidenc Alexei Ekimov, pel descobriment i síntesi dels punts quàntics, uns nanocristalls diminuts, aproximadament un milió de vegades més xicotets que el cap d'una agulla, que compten entre les seues propietats la d'emetre llum de diferents colors en funció de la grandària. Els punts quàntics il·luminen ja monitors d'ordinador i pantalles de televisió basats en la tecnologia QLED i també s’utilitzen en bioquímica i medicina per a cartografiar teixits biològics.
Per la seua banda, el novel·lista i dramaturg noruec Jon Fosse rep el Nobel de Literatura per "per les seues innovadores obres de teatre i la seua prosa que donen veu a l'inefable". Considerat un dels principals dramaturgs de les últimes dècades, Fosse crea noves formes literàries difícils de catalogar amb un to intimista, reflexiu i minimalista.
