Netanyahu contesta les peticions de pausa militar amb una crida a la "victòria total" a la Franja de Gaza
Els Estats Units bombardeja posicions de milícies proiranianes a l'Iraq, que el país considera "una flagrant violació de la sobirania que no ajuda a calmar la situació"
L'expectativa d'una pausa militar a la Franja de Gaza es cronifica en una espera interminable. El primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, ha insistit que el full de ruta passa, exclusivament pel "triomf complet". "No hi ha substitut per a la victòria sobre Hamàs", ha manifestat el mandatari coincidint amb els funerals pels 24 soldats morts dilluns en combat, 21 d'ells per l'afonament de dos edificis de Gaza, el colp més dur per a les tropes de Tel-Aviv des de l'inici de l'ofensiva terrestre.
Les paraules de Netanyahu coincideixen amb la intensificació del setge a la ciutat de Khan Yunis, la principal urbs del sud de la Franja de Gaza, on les tropes d'Israel busquen el centenar d'ostatges de Hamàs i els líders de la milícia. Els bombardejos a la zona han matat cinquanta palestins i n'han ferit més d'un centenar en les últimes hores.
Israelians radicals bloquegen l'entrada d'ajuda humanitària
L'ONU ha alertat que els combats estan afectant els recintes sanitaris del nucli urbà, incloent-hi els hospitals Al-Nasser, Al-Amal i el jordà, que operen al triple de la capacitat i donen recer a milers de persones desplaçades. Israel ha demanat als residents del campament de refugiats de la ciutat —població ja desplaçada del nord i el centre de l'enclavament— que l'evacuen i marxen al de Rafah, apegat a la frontera amb Egipte.
Malgrat la crisi humanitària sense precedents que pateix la població palestina a causa de l'operació militar i el control de les fronteres, desenes d'israelians han intentat bloquejar l'entrada d'ajuda humanitària a l'enclavament per l'encreuament de Kerem Shalom. Han protestat contra l'avituallament d'aliments, aigua potable i material sanitari bàsic perquè l'interpreten com una ajuda a "l'enemic" quan Hamàs encara manté retinguts 130 ostatges. "Alimenten a l'enemic mentre torturen als nostres ostatges famolencs", cridaven els manifestants. En paral·lel a la protesta, el president d'Egipte, Abdelfatah al Sisi, ha acusat Tel-Aviv d'obstaculitzar deliberadament l'entrada d'ajuda humanitària per a "pressionar" per a l'alliberament dels ostatges.
Josep Borrell, el nou enemic d'Israel
L'ofensiva israeliana ha matat 25.000 palestins —vora el 80% dones i menors—, n'ha deixat 7.000 desapareguts i sepultats sota enderrocs i n'ha ferit més de 60.000. A més, ha forçat el gruix de la població, 1,9 milions de persones, a desplaçar-se. Però discrepar de la reacció militar a la massacre de Hamàs del 7 d'octubre, que va deixar 1.200 morts i 250 ostatges, és comprar un bitllet cap a l'estació d'enemics il·lustres de l'estat jueu. L'últim assenyalat ha sigut el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, per haver recordat que el govern de Tel-Aviv va alimentar el monstre de Hamàs amb milions de dòlars, en l'intent de debilitar l'Autoritat Nacional Palestina. Paraules que interpreten com un alineament amb la causa palestina.
Al govern de Tel-Aviv no li agrada gens el pla per a implementar la solució dels dos estats que Borrell ha presentat a Brussel·les i que van avalar la majoria dels ministres d'Exteriors de la Unió Europea. I ha criticat amb duresa la resposta del cap de la diplomàcia i dels ministres dels Vint-i-set a la intervenció del ministre d'Exteriors israelià. La proposta comunitària aposta per implementar un estat palestí viable, com a resultat d'un procés, amb àmplia participació internacional, que començaria amb una conferència pau i que continuaria amb la negociació directa entre israelians i palestins, de què Hamàs estaria exclosa.
El principal escull al pla de Brussel·les continua sent la negativa rotunda a la creació d'un estat palestí, un rebuig en què ha insistit en les últimes setmanes Netanyahu. El secretari general de l'ONU, António Guterres, obertament criticat per Israel per qüestionar els danys indiscriminats a la població civil durant l'ofensiva, ha tornat a qualificar la postura del govern de Tel-Aviv d'inacceptable.
Els EUA bombardegen grups proiranians a l'Iraq
La tensió no para de créixer al vesper del Pròxim Orient. Els Estats Units ha bombardejat tres enclavaments utilitzats per la milícia iraquiana Hezbol·là i altres grups proiranians a l'Iraq. El Pentàgon ha justificat l'agressió com una acció "necessària i proporcionada" en resposta directa a la sèrie d'atacs cada vegada més freqüents contra personal estatunidenc i de la coalició a l'Iraq i Síria per part de milícies secundades per l'Iran. Al govern de l'Iraq no li ha agradat gens l'atac, que interpreta obertament com una "agressió", un "assalt" i "una flagrant violació de la sobirania iraquiana que no ajuda a calmar la situació", segons ha manifestat l'assessor de la Seguretat Nacional iraquiana, Qasem al-Arayi.
