Netanyahu desatén les crides a la contenció: "Agraïm els consells, però prendrem les nostres decisions"
El primer ministre israelià confirma que respondrà a l'atac de l'Iran, malgrat l'advertència internacional de les conseqüències imprevisibles i les sancions a Teheran anunciades per les potències occidentals per a acontentar Tel-Aviv
El contraatac israelià contra l'Iran sembla inevitable, malgrat les conseqüències imprevisibles. Les crides a la contenció i les gestions de la diplomàcia internacional no alteraran el full de ruta del govern d'Israel. "Agraïsc als nostres amics el seu suport en la defensa d'Israel i tots els seus consells. Però vull ser clar: prendrem les decisions nosaltres mateixos", ha dit el primer ministre Benjamin Netanyahu, just després de reunir-se amb els ministres d'Afers Estrangers del Regne Unit i Alemanya.
Els líders de la Unió Europea han elevat el to contra Israel. Els caps d'estat i govern de la UE han exigit per unanimitat l'alto el foc immediat a la Franja de Gaza, apel·lant a la resolució del Consell de Seguretat de l'ONU, un esglaó per damunt de la "pausa humanitària" que reclamaven fins a la reunió d'aquest dimecres a Brussel·les. També han instat Tel-Aviv a no respondre contra l'atac iranià (que ja responia al bombardeig israelià contra l'ambaixada de Teheran a Síria, on van morir set membres de la Guàrdia Revolucionària) pel risc d'estendre la guerra a l'Orient Mitjà. A canvi, han acordat ampliar les sancions a l'Iran i castigar els proveïdors de tecnologia per als drons i projectils amb què va atacar Israel dissabte.
L'amenaça de guerra, excusa per a la repressió a l'Iran
La tensió bèl·lica l'ha aprofitada Teheran per a augmentar la repressió interna, en un país on àmplies capes de la societat civil estant plantat cara a les restriccions a les llibertats del règim teocràtic. La policia de la moral han posat en marxa una onada de detencions per a persuadir les dones a complir l'obligació de portar el vel islàmic. La campanya no té precedents des de la mort de la jove Mahsa Amini, assassinada d'una pallissa en una comissaria per no portar-lo "correctament", a ulls del règim dels aiatol·làs.
En els últims mesos, s'havia incrementat la quantitat de dones amb els cabells descoberts pels carrers de la capital, Teheran.
L'ofensiva d'Israel continua matant civils a Gaza
Molts analistes interpreten que els tambors de guerra i un conflicte amb l'Iran podrien beneficiar la deteriorada imatge internacional d'Israel, diluint la seua responsabilitat en la mort de 34.000 persones a Gaza (14.000 d'elles menors d'edat) i la fam i destrucció que ha causat en la seua ofensiva militar.
Una nit més, Israel ha bombardejat l'enclavament. Almenys set persones, inclosos tres menors, han mort en un atac contra Rafah, al sud de la Franja. Quatre persones més, inclosos dos menors, han mort en el bombardeig a una escola dirigida per la Unrwa, l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats Palestins.
L'aviació de Tel-Aviv mata dos milicians de Hezbol·là al Líban
Fa temps que el conflicte s'ha estés més enllà dels límits de l'enclavament palestí. L'exèrcit d'Israel ha assegurat haver matat dos presumptes milicians de Hezbol·là, grup xiïta patrocinat per l'Iran, en un nou atac de la força aèria de Tel-Aviv al sud del Líban.
La frontera entre Israel i Líban viu el pic més gran de tensió des de 2006 amb un intens intercanvi de foc des de fa més de cinc mesos que s'ha cobrat la vida d'almenys 382 persones, la majoria en el costat libanés i en les files de Hezbol·là, que ha confirmat 257 baixes, algunes a Síria. A Israel han mort 18 persones (10 militars i 8 civils), mentre a l'altra banda de la frontera, juntament amb els milicians, els atacs de Tel-Aviv han matat 60 civils, inclosos deu menors i tres periodistes.
