Netanyahu sobre la dimissió del ministre del gabinet de guerra: "Israel està en una guerra existencial. És el moment d'unir forces"

L'exgeneral Benny Gantz ha dimitit del gabinet de guerra creat pel primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, entre crítiques per la falta d'una estratègia clara a la Franja de Gaza i d'un pla per a la postguerra. Considera que Netanyahu està impedint una "verdadera victòria" i l'acusa d'haver descartat consideracions tàctiques "per motius polítics". Rival del primer ministre amb la formació Unitat Nacional i una de les figures més valorades per la societat israeliana, Gantz va ser l'únic líder de l'oposició que va accedir a la petició de l'executiu de formar un govern d'unitat nacional. Hui demana eleccions anticipades.

Benjamin Netanyahu li ha respost amb retrets des de la xarxa social X. Assegura que "Israel està en una guerra existencial en diversos fronts" i adverteix que "no és el moment d'abandonar la campanya, este és el moment d'unir forces". Novament, ha promés mantindre l'ofensiva "fins a la victòria".

Fa dos setmanes Gantz va marcar el 8 de juny com a data límit perquè el seu partit abandonara el gabinet de guerra si este no aconseguia pactar un "pla d'acció integral" amb sis objectius: portar els ostatges a casa, enderrocar i desmilitaritzar Hamàs, establir un govern alternatiu a la Franja, garantir el retorn dels residents a la frontera nord amb el Líban i forjar relacions de normalització.

La seua renúncia ha arrossegat la dels ministres sense cartera i membres observadors del gabinet de guerra Gadi Eisenkot i Khili Tropper, els dos d'Unitat Nacional. El cap de l'oposició, l'exprimer ministre Yair Lapid (Yeix Atid) ha valorat la decisió de Ganz com "important i encertada" i ha reiterat la necessitat d'un govern "assenyat".

274 palestins massacrats en el rescat dels quatre ostatges

L'exgeneral, que encapçala la majoria de les enquestes electorals, havia programat la dimissió este dissabte, però la va haver de posposar després de l'alliberament dels quatre ostatges a la Franja de Gaza. Per a rescatar-los, l'exèrcit va massacrar 274 palestins i va causar més de 600 ferits, segons el balanç actualitzat este dilluns de matí. En l'atac van morir 64 xiquets, 57 dones i 37 ancians, segons els portaveus del govern de Gaza, que controla Hamàs. Denuncia que Israel va bombardejar 89 cases habitades i edificis residencials. L'Autoritat Nacional Palestina ha demanat que es convoque el Consell de Seguretat de l'ONU pel que considera una carnisseria de civils que, segons entén, evidencia la determinació "genocida" d'Israel.

Malgrat l'acció militar, Hamàs encara reté 120 captius, 116 d'ells segrestats des del 7 d'octubre. Més rendiment va traure a la treva, durant la qual va rescatar 115 ostatges en un intercanvi amb presoners.

En les últimes hores l'exèrcit ha matat almenys 40 palestins més, segons l'administració de la Franja, controlada per Hamàs, que compta almenys 12 civils morts en atacs aeris sobre la ciutat de Gaza (centre) i Rafah (sud). Les autoritats sanitàries de l'enclavament informen també de 218 ferits. L'ofensiva militar israeliana ja ha matat més de 37.000 persones, la majoria dones i menors d'edat, segons el recompte dels islamistes.

L'extremista Gvir postula ocupar la vacant al gabinet de guerra

L'eixida de Gantz té un pes més simbòlic que pràctic, ja que la coalició de govern manté la majoria de 64 escons al Parlament, però posa més pressió sobre el primer ministre, cada vegada més qüestionat dins i fora d'Israel. Netanyahu ha obert la porta a "qualsevol partit sionista" que vulga col·laborar en la derrota dels "enemics i garantir la seguretat".

La conjuntura l'ha aprofitada el ministre de Seguretat Nacional, el colon i antiàrab Itamar Ben-Gvir, que ha demanat incorporar-s'hi. Gvir, que ha amenaçat de tombar la coalició si es pacta un alto el foc amb Hamàs, aposta obertament per expulsar els palestins de Gaza i ocupar el territori amb assentaments de colons.

L'exèrcit israelià ha matat este dilluns dos palestins, un de quinze anys, en incursions militars separades al nord de Cisjordània, territori ocupat on ja han mort almenys 530 palestins, incloent-hi Jerusalem Oriental, des de l'atac de Hamàs del 7 d'octubre.