Israel proposa una treva de dos mesos a Gaza a canvi d'alliberament d'ostatges, segons mitjans israelians

Israel ha fet una proposta de treva de dos mesos en la guerra de Gaza a canvi que Hamàs allibere els ostatges encara retinguts a la Franja, segons ha difós aquest dilluns el mitjà israelià Walla, que cita dos alts càrrecs israelians, i arreplega l'Agència EFE. Segons aquest digital informatiu, amb accés a fonts d'alt rang entre autoritats israelianes, el govern de Benjamin Netanyahu ha enviat a Egipte i Qatar una proposició per la qual planteja un alto el foc a l'enclavament d'uns dos mesos de duració, a canvi de la posada en llibertat dels captius. Tel-Aviv no ha donat confirmació oficial a aquesta filtració.

Israel ja ha matat 25.000 palestins en la incursió militar a la Franja de Gaza, prop de l'u per cent de la població. El 80% dels cadàvers corresponen a dones i menors d'edat, segons el recompte de les autoritats sanitàries a l'enclavament, que controla Hamàs. Això vol dir que almenys 12.000 xiquets i adolescents i 7.000 dones han sigut víctimes col·laterals de l'operació d'extermini contra el grup islamista iniciada pel govern de Tel-Aviv, una dada que cal remarcar en la massacre de civils en el segle XXI.

El nivell d'aniquilació és inèdit. Més de 230 palestins han mort, de mitjana, cada dia en les 105 jornades de conflicte, una taxa de mortalitat sense precedents a l'enclavament palestí i molt superior a la registrada en les guerres d'Ucraïna, Síria o l'Iraq. Per exemple, Rússia va tardar any i mig en causar les 10.000 morts a Ucraïna, que Israel va causar el primer mes de bombardejos a Gaza.

La represàlia contra Hamàs per la massacre del 7 d'octubre, ja ha multiplicat per 20 els 1.200 morts que s'atribueixen a les milícies islamistes. Les autoritats de la Franja de Gaza, que faciliten cada dia el llistat de víctimes, amb nom i DNI, han sumat 343 víctimes mortals i 573 ferits en les últimes hores, la majoria per atacs l'artilleria israeliana a Khan Yunis, la principal ciutat del sud.

El recompte no incorpora, de moment, els més de 7.000 cadàvers que estimen que hi ha sota els enderrocs de l'enclavament, on l'anàlisi de les imatges de satèl·lit ha revelat que vora el 60% dels edificis estan danyats o han sigut destruïts. Al balanç de baixes civils cal sumar més de 60.000 persones ferides en un territori on l'estructura sanitària ha col·lapsat. Metges Sense Fronteres ha denunciat milers d'amputacions evitables, que s'estan practicant sense anestèsia, per la falta de material sanitari i els impediments de l'exèrcit d'Israel per l'abastiment dels hospitals.

El cap de setmana, milers de persones s'han manifestat a tot el món per a demanar la fi dels bombardejos contra el poble palestí i un alto el foc immediat a la Franja de Gaza, davant la passivitat d'Occident. El secretari general de les Nacions Unides s'ha sumat a la crida i ha condemnat amb duresa les morts de persones innocents. "Han sembrat una destrucció massiva, han matat civils a una escala sense precedents durant el meu mandat com a secretari general", ha manifestat António Guterres que també ha qualificat d'inacceptable la negativa del govern de Benjamin Netanyahu a admetre la creació d'un estat palestí.

Tot i la proposta de treva de Netanyahu, ara mateix l'abisme entre les parts anticipa més oportunitats per a la guerra que vies cap a la pau. El primer ministre israelià va rebutjar diumenge les suposades condicions de Hamàs per a un alto el foc. Segons Netanyahu, a canvi de la llibertat dels ostatges, el grup islamista reclama la retirada completa d'Israel i retindre el poder a la Franja. "No donarem immunitat a cap terrorista, ni a Gaza, ni al Líban, ni a Síria ni en cap lloc", manifestava Netanyahu. El no del primer ministre israelià a la negociació ha alimentat la desesperació dels familiars dels 136 ostatges captius de Hamàs. Aquest dilluns, un grup d'ells ha irromput amb pancartes dels captius en mig d'una comissió del Congrés d'Israel, per a exigir directament els polítics que active una negociació per a l'alliberament.

La primera negativa rotunda a aquesta opció ha provocat una marxa de protesta i una acampada davant de la residència del primer ministre Netanyahu, hores després d'una protesta multitudinària a Tel-Aviv i en altres punts del país.

Un pla de tres fases i 90 dies de desescalada per a posar fi a la guerra

El diari estatunidenc The Wall Street Journal avançava de matí una proposta d'alto el foc en tres fases i amb noranta dies de durada que Qatar i Egipte ha presentat a Israel i Hamàs per a posar fi definitiu al conflicte. El pla contempla que Hamàs allibere tots els ostatges civils a canvi que Israel excarcere centenars de presos palestins, es retiraria de les ciutats de Gaza, permeta llibertat de moviment a l'enclavament, pose fi a l'ús de drons i duplique la quantitat d'ajuda que permet entrar.

En una segona etapa, Hamàs alliberaria les dones soldades i els cadàvers de captius —uns 27 dels més de cent ostatges— i Israel excarceraria més presoners. En la tercera, Israel retiraria les tropes a la frontera de Gaza i el grup islamista posaria en llibertat a la resta d'ostatges; soldats i homes en edat de lluitar.

"Si acceptem això, els nostres guerrers hauran caigut per no res, i no podrem garantir la seguretat dels nostres ciutadans", assegurava Benjamin Netanyahu durant el matí, per a soterrar qualsevol opció d'aplicar aquestes condicions.

La UE debat un pla alternatiu, que inclou implementar l'estat de Palestina

Els ministres d'Exteriors de la Unió Europea debaten aquest dilluns un pla de pau per a la regió, que inclou la creació d'un estat palestí viable, amb representants d'Israel, Palestina, l'Aràbia Saudita, Egipte, Jordània i la Lliga Àrab. A l'arribada a Brussel·les, el ministre d'Exteriors d'Espanya, José Manuel Albares, ha dit que ha arribat el moment "d'implementar" la creació de l'Estat palestí, com a solució per a posar fi a la guerra a Gaza. La proposta de pau l'ha plantejada l'alt representant de la UE per a Afers Exteriors, Josep Borrell, que en la mateixa línia que Albares considera "que cal deixar de parlar de pau, de procés de pau, i començar a parlar més concretament sobre un procés per a una solució de dos estats".