Netanyahu respon a l'avís de Biden de tallar els enviaments d'armes: "Si hem d'estar sols, ho estarem"

Israel mantindrà l'ofensiva sobre la Franja de Gaza, si cal en solitari. "Lluitarem amb dents i ungles. Si hem d'estar sols, ho estarem. Però tenim molt més que les ungles, i amb esta força d'esperit, amb l'ajuda de Déu, junts eixirem victoriosos", ha assegurat el primer ministre Benjamin Netanyahu en un videomissatge.

El comunicat té lloc després de l'advertència del president nord-americà Joe Biden que els Estats Units, principal proveïdor d'armes d'Israel, els tallarà el subministrament si inicien l'operació terrestre sobre Rafah, la ciutat del sud de Gaza que acull més d'un milió de palestins desplaçats. En el missatge, difós pels canals oficials, Netanyahu assegura que espera reconduir la relació amb Biden.

Tancs israelians van prendre el control del costat palestí del pas fronterer de Rafah amb Egipte al principi de la setmana. Netanyahu ha desafiat la creixent pressió internacional per acordar un alto el foc, però fins ara no ha ordenat que les tropes entren a la ciutat, on Israel diu que hi ha quatre batallons de combatents de Hamàs. Bona part de la comunitat internacional adverteix que la decisió suposaria assumir una massacre, que sumaria més víctimes civils a les 34.000 morts de palestins que ja ha causat l'operació militar d'Israel, segons xifres de Hamàs.

En una entrevista en un programa de streaming estatunidenc, Netanyahu ha justificat les morts de civils palestins com a responsabilitat exclusiva de Hamàs. "Els utilitzen com a escuts humans i busquen els civils com a objectiu. I s'amaguen darrere dels seus civils, dels seus propis civils. Això és un doble crim de guerra. I, per descomptat, això fa que la tasca d'Israel siga molt més difícil", ha raonat el primer ministre d'Israel, que diu que la població de Gaza, en general, participa d'una mena de cultura de l'odi i l'extermini d'Israel similar a la que va abocar a l'Holocaust. L'entrevista s'ha produït en vespres del 14 de maig, el Dia de la Independència, que commemora la creació de l'Estat d'Israel el 1948, i que els palestins denominen la Nakba (desastre en àrab).

Israelians boten foc a la seu de l'Unrwa a Jerusalem amb personal dins

A Netanyahu no se li ha preguntat per l'incendi que ha obligat a tancar l'Agència de l'ONU per als Refugiats Palestins a Jerusalem, causat per ciutadans israelians quan hi havia empleats d'este i altres organismes a l'interior. "Es va veure una multitud acompanyada per homes armats fora del complex cantant 'Cremen les Nacions Unides'”, ha denunciat el cap de l'agència, Philippe Lazzarini.

Tampoc ha donat explicacions sobre el bloqueig a l'entrada de més de 400 camions d'ajuda humanitària en els últims dos dies i al de l'eixida de 160 pacients de càncer i ferits perquè reben atenció mèdica, denunciat pel govern de Hamàs a la Franja.

L'Alt Representant per a la Política Exterior de la UE, Josep Borrell, aposta per seguir fent pressió diplomàtica cap a Israel" perquè almenys "no es produïsquen tantes morts de civils", si bé ha reconegut que "Europa no té hui la capacitat que hauria de tindre per a influir" en la guerra de Gaza.

L'ONU vota si millora l'estatus de Palestina

La diplomàcia jugarà una nova partida a l'Assemblea General de l'ONU, que vota este divendres sobre l'ingrés de Palestina, que té l'estatus d'observador, com a estat membre de ple dret de les Nacions Unides. Els ambaixadors palestins han rebaixat les expectatives sobre la votació. De partida renuncien al dret de vot en l'assemblea i a presentar candidatures per als organismes de l'ONU, dos prerrogatives que només els estats membres tenen.

L'aspiració la centra en el dret a presentar propostes individualment o en nom d'un grup davant de l'Assemblea, a sol·licitar una rèplica, a demanar modificacions d'agenda o formular declaracions. Vol que estos drets, que suposen una millora de l'estatus d'estat observador, es consideren "una excepció i no es prenguen com a precedent". La puntualització sembla dirigida als Estats Units, que públicament va rebutjar eixes peticions palestines precisament perquè crearien precedent.

En cas d'aprovar-se, l'estatus de Palestina es convertiria en una raresa històrica, un punt intermedi entre l'estat observador (com ho és el Vaticà) i els 193 membres de ple dret.

Albares informa Blinken sobre la decisió de reconéixer Palestina

Coincidint amb la votació, el ministre d'Afers Estrangers, José Manuel Albares, ha viatjat a Washington per a reunir-se amb el secretari d'Estat dels EUA, Antony Blinken, amb qui parlarà sobre la situació a Gaza i al Pròxim Orient, entre altres assumptes.

Exteriors assegura que Albares traslladarà a Blinken la postura d'Espanya sobre el reconeixement de Palestina com a estat, després d'haver anunciat que es produirà “molt prompte” i que l'assumirà conjuntament amb Irlanda. El govern espanyol ha evitat concretar, de moment, si la decisió s'aprovarà el dia 21 en el Consell de Ministres.

L'alumnat universitari manté les protestes, malgrat les detencions

La contestació universitària a la guerra es manté en mig centenar de facultats dels Estats Units, malgrat les 2.500 detencions que deixen els intents de desmantellar els campaments de protesta als campus. Desenes de manifestants propalestins van retornar este dijous a la nit a la Universitat George Washington, en la capital dels EUA, per a tornar a alçar les tendes de campanya que la policia havia desmantellat hores abans, després de 13 dies en peu. L'operació va deixar 33 arrestos.

Quasi tres setmanes després que el moviment propalestí s'iniciara en la Universitat de Colúmbia (Nova York), les protestes continuen en centres d'educació superior dels Estats Units i Europa —inclosos els campus de la Universitat de València i la d'Alacant—demanant l'alto el foc a Gaza i que les institucions en què estudien deixen d'invertir en companyies israelianes.