Aranzels, Gaza i la "lluita" contra el TPI; l'agenda de Netanyahu en la nova visita a la Casa Blanca
És el primer mandatari internacional que es reuneix amb Trump des de la pujada global dels aranzels, que gravaran els productes de Tel-Aviv amb un 17%
Els Estats Units ha sigut, i encara és, el principal valedor polític i militar d'Israel. De fabricació estatunidenca són bona de part de les bombes i projectils amb què l'exèrcit jueu ha destruït la Franja de Gaza. I seus són, també, els diferents vetos diplomàtics que han frenat una vegada i una altra les resolucions contra Tel-Aviv al Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Tanmateix, ni tan sols Israel ha pogut escapar de la guerra comercial que el president Donald Trump ha declarat a l'economia global. Washington els ha imposat un aranzel del 17%.
Este dilluns el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, es reunirà amb Donald Trump per a discutir els aranzels, després d'una primera trobada diumenge "càlida, cordial i productiva" sobre el tema amb el secretari de Comerç, Howard Lutnick. És la primera reunió del president estatunidenc amb un mandatari estranger des que va elevar els impostos a totes les importacions dels EUA.
Netanyahu pot moure's lliurement pel país, perquè Washington no aplicarà l'orde d'arrest internacional dictada pel Tribunal Penal Internacional, per presumptes crims de guerra i contra la humanitat a la Franja de Gaza, com tampoc va fer Hongria fa dies. Ho té més fàcil que Budapest, ja que els EUA no estan subscrits al TPI. Trump ja va parlar el dijous per telèfon amb Netanyahu i amb el primer ministre hongarés, Viktor Orbán, en la visita del primer a Budapest, que eixe mateix dia va anunciar l'eixida del país del Tribunal Penal Internacional.
El govern d'Israel està "en lluita" —paraules textuals— contra el TPI i vol implicar Trump en la batalla. És un dels temes que Netanyahu abordarà amb el president republicà, segons anticipa la nota de la seua oficina, juntament amb "els esforços per al retorn dels ostatges (a Gaza), les relacions entre Israel i Turquia" o "l'amenaça iraniana".
L'orde de detenció emana dels abusos militars i la violació de la legislació internacional àmpliament documentada en l'enclavament palestí, possibles crims de guerra que veus expertes internacionals, algunes des de la mateixa ONU, situen en el marc del genocidi.
1.500 morts més per a forçar l'alliberament de 59 ostatges
Israel ha redoblat els atacs sobre Gaza des que va trencar unilateralment l'alto el foc el 18 de març. Des de llavors ha matat 1.500 palestins, entre ells centenars de civils —vora 500 xiquets— en el marc de l'estratègia de pressió a Hamàs perquè entregue els 59 ostatges que encara reté des de la massacre del 7 d'octubre del 2023. D'estos, 35 es donen per morts. En el curs de l'ofensiva, l'exèrcit de l'estat jueu ja ha matat més de 50.000 palestins. El govern de Gaza xifra en 56 els palestins assassinats des de diumenge.
Netanyahu va ser el primer mandatari internacional a xafar la Casa Blanca des del retorn de Trump. Després de la reunió, el 4 de febrer, Trump va anunciar un pla per a prendre el control de la Franja de Gaza, expulsar de l'enclavament els palestins i convertir el territori en un ressort turístic. Este paquet d'oportunitats de negoci, prèvia neteja ètnica i colonització del territori, ha causat el rebuig majoritari de la comunitat internacional.
