Netanyahu vol ocupar la Franja de Gaza de manera indefinida

El primer ministre israelià, Benjamín Netanyahu, dona per segura la victòria militar a la Franja de Gaza i ja pensa en la següent fase. Vol ocupar el territori palestí "durant un període indefinit" per a assumir la "responsabilitat general de la seguretat". "Ja hem vist el que succeeix quan no la tenim, una erupció del terror de Hamàs en una escala que no podríem imaginar", ha manifestat en una entrevista amb la cadena estatunidenca ABC. Netanyahu ha suggerit que Israel tutelarà un canvi de govern a la Franja, permés sempre que s'ajuste a les condicions de Tel-Aviv. L'enclavament l'administra ara el braç polític de Hamàs, que va guanyar les eleccions el 2006. Des de llavors, no s'hi han celebrat més comicis. Preguntat sobre qui ha de governar Gaza quan acabe la guerra, el primer ministre israelià ha contestat que ho faran "aquells que no vulguen seguir el camí de Hamàs".

De moment, la guerra continua sense possibilitat d'un alto el foc. Netanyahu ha advertit: "No hi haurà cessament al foc general sense l'alliberament d'ostatges", els 240 que mantenen segrestats les milícies d'Al-Aqsa, la facció armada de Hamàs. Mentrestant, el primer ministre només permetrà "xicotetes pauses tàctiques d'una hora" per a l'entrada d'ajuda humanitària.

Primer mes de guerra

El mandatari ha aclarit els plans de l'executiu de Tel-Aviv en horari de màxima audiència en la televisió dels Estats Units, principal aliat, quan es compleix un mes exacte de la incursió del 7 d'octubre, en què els islamistes van matar 1.400 persones en territori israelià. L'atac més devastador en la història del país.

Israel va reaccionar desplegant una operació militar sense precedents, amb bombardejos diaris que han matat més de 10.000 persones a la Franja, més del 70% dels quals són dones, xiquets i ancians. 4.000 de les víctimes mortals són menors d'edat. Israel, que des de fa quinze anys (coincidint amb el govern de Hamàs) aplica un bloqueig econòmic sobre la Franja, fa dies que envolta amb tropes d'infanteria la capital, que podria prendre en qualsevol moment. Els tancs israelians, apostats a la carretera Salah al-Din, la principal artèria del territori, estan dividint l'enclavament en dos.

Hamàs està practicant en una guerra de desgast contra la maquinària militar israeliana per a evitar la desarticulació del seu braç armat. L'exèrcit ha informat de la mort de desenes de milicians i algun comandant, però la cúpula de l'organització islamista, de moment, es manté intacta.

11.000 morts i una crisi humanitària sense precedents

De res han servit, fins ara, les crides d'una bona part de la comunitat internacional d'una treva humanitària que permeta que l'ajuda arribe a la població civil. Els hospitals estan col·lapsats, sense possibilitat d'atendre els més de 25.000 ferits que han provocat els bombardejos israelians. Falten medicaments i material sanitari i a penes hi ha combustible per a fer funcionar els generadors elèctrics en un territori on viuen 2,2 milions de persones i té la densitat més gran de població del planeta.

Al nord de Gaza queden entre 200.000 i 300.000 habitants. Al sud, s'acumulen un milió i mig de desplaçats que fugen dels atacs. Més de 700.000 es troben refugiats en escoles, campaments i hospitals de l'ONU, que tampoc s'han deslliurat dels bombardejos. 70 dels seus treballadors han mort en els atacs israelians, que també han matat 16 treballadors sanitaris i 35 periodistes. Israel no deixa entrar la premsa estrangera a l'enclavament i són els informadors palestins els que documenten el dia a dia de la Franja per a la premsa internacional jugant-se la vida. No podrien, tot i voler, abandonar la Franja, les fronteres de la qual controlen Israel i Egipte. Aquest segon país ha obert des de Rafah l'únic pas per a introduir ajuda humanitària, que entra amb comptagotes, i permet l'eixida cada dia d'un grup molt reduït d'estrangers i palestins amb doble nacionalitat.

Creix la pressió militar i dels colons a Cisjordània

La guerra té un altre front a Cisjordània. Dos palestins han mort i més de cinquanta han sigut detinguts en una nova batuda de l'exèrcit israelià. Les tropes de Tel Aviv i els colons han matat més d'un centenar de palestins al territori des del set d'octubre i 370 des de primers d'any (84 d'ells menors) en la pitjor escalada de violència a la regió en dues dècades. 36 persones han mort del costat israelià, la majoria colons i sis membres de les forces de seguretat.

En paral·lel a l'operació militar contra Hamàs a la Franja de Gaza, l'Exèrcit israelià ha intensificat les maniobres a Cisjordània, on han detingut 1.200 persones en un mes. Els arrestos han abarrotat les ja saturades presons israelianes, que retenen 7.000 presos, dos mil d'ells sota arrest administratiu, sense acusacions formar ni data de juí o alliberament, segons l'ONG israeliana Hamoked.

Coincidint amb la guerra, s'han disparat les agressions de colons contra les poblacions rurals escampades per Cisjordània, en l'intent de colonitzar els espais. En l'últim mes s'han documentat més de 200 atacs, que han forçat el trasllat de quinze comunitats on vivien 800 palestins. Entre els llogarets assetjats hi ha el de Susiya, on els 450 habitants resisteixen contra atacs quasi diaris. La comunitat ha tallat amb pedres els accessos per carretera i ha renunciat a replegar la collita d'oliva pel risc d'agressions, segons ha reportat l'enviat de l'agència Efe Joan Mas Autonell. Un dels residents, Mohamed Nawaja, assegurat al periodista que ja no diferencien entre colons i soldats, i que els que venen a intimidar o atacar "porten la mateixa roba".