El president del Níger, retingut pels militars colpistes, crida a protegir la democràcia

Una junta militar derroca Mohamed Bazoum i tanca les fronteres

El president de Níger, Mohamed Bazoum, en una imatge d'arxiu
El president del Níger, Mohamed Bazoum, en una imatge d'arxiu / Temilade Adelaja (Reuters)
À Punt NTC
À Punt NTC @apuntnoticies
26 de juliol 2023 - 20:43 Actualitzat: 27 de juliol 2023 - 10:23

El president del Níger, Mohamed Bazoum, destituït aquest dimecres a la nit per una junta militar colpista i que es troba retingut al palau presidencial, va cridar a protegir els assoliments democràtics aconseguits "amb tant d'esforç" en aquest país africà. "Se salvaguardaran els assoliments obtinguts amb tant d'esforç. Tots els nigerians lligats a la democràcia i a la llibertat vetlaran per això", ha publicat Bazoum en les xarxes socials, en la seua primera reacció després del colp d'estat.

Un grup de militars, reunits en una plataforma autodenominada Consell Nacional per a la Salvaguarda de la Pàtria (CLSP), van anunciar aquest dimecres a la nit, en la televisió governamental, la destitució de Bazoum i el tancament de les fronteres aèries i terrestres del país.

El d'aquest dimecres ha sigut el segon intent de colp d'estat contra el president, després d'un altre fallit el març de 2021, dos dies abans de la investidura de Mohamed Bazoum. En aquella ocasió es va limitar a una sèrie de tirotejos prop del palau presidencial, a la capital del país. Durant els últims tres anys, hi ha hagut una successió de temptatives en diversos països de l'Àfrica occidental. Han anat trencant la seua tradicional aliança amb França en favor d'un acostament a Rússia.

França, l’ONU i els Estats Units condemnen el colp

Les condemnes internacionals a aquest colp d’estat s'han succeït. La primera ha sigut França, antiga metròpoli del Níger fins a la independència de les colònies franceses en 1960. El país gal ha condemnat “tot intent de presa del poder per la força” i ha demanat un restabliment de les institucions democràtiques al Níger, que és el principal aliat gal al Sahel. En un comunicat, el Ministeri d’Afers Exteriors ha afirmat que França està “preocupada pels esdeveniments” i segueix “atentament” l’evolució de la situació. 

D’altra banda, l’ONU també ha condemnat “amb la fermesa més gran” l’intent de colp d’estat i ha demanat que es protegisca l’ordre constitucional al país africà. Així s’ha expressat el secretari general, António Guterres, en un comunicat en què ha condemnat tota temptativa de presa de poder per la força i d'atemptat contra el sistema democràtic, la pau i l'estabilitat del Níger. Finalment, ha cridat tots els actors implicats a mostrar autocontrol i “garantir la protecció de l'ordre constitucional”. Així mateix, el portaveu de l'ONU, Stéphane Dujarric, ha dit que l'ONU ha suspés de moment les operacions al país mentre s'aclareix la situació.

Els Estats Units, en un sentit semblant, han condemnat el colp al Níger i, a més, han exigit a la Guàrdia Presidencial que allibere el president Mohamed Bazoum. El conseller de Seguretat Nacional de la Casa Blanca, Jake Sullivan, ha dit en un comunicat que els Estats Units està “profundament preocupat” pels últims esdeveniments i condemna qualsevol intent de subvertir el govern democràtic del Níger. L'assessor del president dels Estats Units, Joe Biden, ha assegurat que el seu govern està monitorant la situació per a garantir la seguretat dels estatunidencs al Níger, al mateix temps que ha agraït a la Comunitat Econòmica d'Estats d'Àfrica Occidental (CEDEAO) per condemnar el colp. “El Níger és un soci vital per als Estats Units. Compartim valors sobre la democràcia i els drets humans, i col·laborem per a promoure la seguretat i la prosperitat regionals”, ha sentenciat Sullivan.

Onada de colps d'estat a l'Àfrica occidental

La regió d'Àfrica Occidental, coneguda tradicionalment per ser zona d'influència estratègica de França i aliança amb la Unió Europea (UE), s'està inclinant cada vegada més cap a Rússia després dels canvis de règim causats pels successius colps d'estat que han afectat Mali, Burkina Faso i Guinea-Conakry des de 2020.

“Estem davant d'un efecte dòmino que va començar a Mali i ara afecta el Níger”, ha explicat el professor universitari marroquí Cherkaoui Roudani, expert en geopolítica i seguretat, per a qui la inestabilitat política i social són el caldo de cultiu de la situació actual. Per a l'analista, el que ocorre a la zona és la conseqüència de la presència d'un “entramat d'interessos geoestratègics” entre diverses potències mundials i on Rússia està reemplaçant França i la Unió Europea en les seues “tradicionals zones d'influència”. Roudani també ha advertit contra la retirada que s'ha anunciat de les Forces d'Estabilització de Nacions Unides (Minusma) de Mali; una absència que, diu, crearà un “corredor terrorista” que s'estendrà cap a Àfrica central i altres zones del continent.

També et pot interessar

stats