Occident i Rússia rebaixen (però no soterren) l'amenaça nuclear

Com l'univers, en temps de guerra freda l'amenaça nuclear s'expandeix i es contrau. En les últimes hores la Federació Russa i els Estats Units han decidit replegar cable, rebaixant uns graus la retòrica que dies abans havien inflamat. El president estatunidenc, Joe Biden, que la setmana passada especulava amb l'Harmagedon, dubta ara que Moscou utilitze armament nuclear tàctic. Des de Rússia, el viceministre d'Afers Estrangers, Serguei Riabkov, assegura que el país "no amenaça ningú amb l'ús d'armes nuclears" mentre el seu superior, Serguei Lavrov, apel·la a la responsabilitat d'aquells que "especulen constantment sobre la guerra nuclear".

Calmar el to no és eliminar el risc. La diplomàcia de Rússia, país invasor, culpa occident del risc d'una "escalada descontrolada" pel seu suport a Ucraïna, l'estat envaït. I no soterra la carta nuclear, que el president rus Vladímir Putin, ha exhibit en diverses ocasions, però la condiciona a la resposta a una agressió prèvia greu, no necessàriament amb armament atòmic. En la pràctica Moscou s'atorga el dret a recórrer al seu arsenal de destrucció massiva en cas d'atac a les defenses antinuclears o si percep un atac com una "amenaça existencial" per al país.

Si arribara el cas, Biden ha recordat en la CNN que els EUA tenen una resposta preparada, que no ha volgut concretar. El líder nord-americà entén que Putin ha comés una errada de juí en la invasió respecte de la reacció del poble ucraïnés, si bé considera el rus un "actor racional".

Declaració de condemna a l'Assemblea General de l'ONU

Contra la lògica russa per a atacar Ucraïna i annexionar-se el 15% del seu territori, es pronunciarà aquest dimecres l'Assemblea General de l'ONU que vota una proposta a instàncies de Kíiv de condemna a la usurpació de les regions de Donetsk, Lugansk, Kherson i Zaporíjia. Les potències occidentals s'han sumat a la campanya per a aconseguir un suport de la comunitat internacional encara més majoritari que al març, quan 154 dels 193 estats del món subscriviren el rebuig a la invasió russa d'Ucraïna.

La possibilitat d'una pau negociada per a una guerra que supera els huit mesos sembla lluny encara a ulls del G7, el club de països més industrialitzats, que ha fet una declaració de condemna contra l'últim atac rus contra les ciutats ucraïneses en represàlia per la destrucció parcial del pont de Crimea, que s'ha saldat amb una vintena de civils morts.

La pau negociada, encara lluny

Els caps d'estat i de govern dels Estats Units, el Canadà, el Japó, el Regne Unit, França, Itàlia i Alemanya s'han adherit a la proposta del president ucraïnés, Volodímir Zelenski, d'una "pau justa". Aquesta hauria de respectar la integritat territorial del país, preservar la capacitat futura de defensa i la persecució dels crims comesos per Rússia durant la guerra, entre altres condicions. Uns criteris que sembla difícil que accepte el Kremlin.

Els líders del G7 també han llançat una advertència a Bielorússia, després de l'anunci de maniobres conjuntes amb l'exèrcit rus a la frontera, i també contra la temptació d'armes de destrucció massiva, siguen "d'armes químiques, biològiques o nuclears", advertint Rússia que en aquest cas "es trobarà amb serioses conseqüències".

Mentrestant, a Ucraïna la ciutadania continua mirant el cel davant del temor de nous bombardejos, que des de dilluns han traslladat el terror a les ciutats i han fet malbé infraestructures clau. El subministrament elèctric s'ha interromput en més 300 localitats de les regions de Kíiv, Lviv, Sumi, Ternópil i Khmelnitski després de l'atac massiu de Rússia del 10 d'octubre, segons ha informat el Servei Estatal d'Emergència.

Les autoritats ucraïneses han informat d'un nou atac rus contra la infraestructura energètica del país a la regió de Dnipropetrovsk (centre), en la tercera jornada consecutiva de bombardejos contra la xarxa elèctrica del país. El ministre d'Energia Herman Haluschenko assegura que vora el 30% de la infraestructura energètica ucraïnesa ha sigut atacada des de dilluns.