Del ‘One shot’ d’Eminem a una salsa cubana. La música dona l’última espenta a la carrera per la presidència americana
Com defineixen el to de la campanya de cada candidat les seues eleccions musicals.
Poques hores abans que s’obriren els col·legis electorals, Joe Biden ha sorprés amb el llançament d’un vídeo de 45 segons en què la cançó “Lose yourself” d’Eminem acompanya unes potents imatges en blanc i negre que mostren el dia a dia de la societat americana. Una oportunitat, així es titula el vídeo amb què Joe Biden ha tractat de donar l’ultima espenta a l’electorat demòcrata.
No és ni molt menys casual l’elecció del tema i de l’artista. La que va ser premiada com a millor banda sonora per la pel·lícula 8 miles en 2002 s’ha convertit en tot un himne per a la cultura hip hop i una lletra emblemàtica per a la classe obrera americana. L’artista, el raper Eminem, que mai abans havia col·laborat en una campanya política, va ser investigat per la CIA per suposades lletres “amenaçadores” cap al president.
El to greu i compromés del vídeo de Biden contrasta amb un dels últims anuncis incorporats a la campanya del candidat republicà, Donald Trump. Es tracta d’un vídeo musical en què la banda cubana resident a Miami Los 3 de La Habana interpreta a ritme de salsa una lletra en castellà: “¡Ay por Dios! Yo voy a votar por Donald Trump”.
El tema, que acompanya imatges i missatges que vinculen valors conservadors de la campanya de Trump amb la població llatina, ja va sonar diumenge en un míting multitudinari a Miami. L’electorat d’origen llatí ja representa als EUA 32 milions de persones, un 15% més que en les eleccions de 2016.
Els artistes americans amb Biden
Tot i que cap dels candidats, majors de 70 anys, tenen una relació propera amb la cultura popular de les generacions més joves, trobem grans diferencies entre el suport que la indústria musical ha brindat a Biden i a Trump.
A més de l’autorització que Eminem ha concedit al candidat demòcrata sobre la botzina, altres artistes han fet públic el seu suport a Joe Biden i a Kamala Harris durant la recta final de la campanya. Entre elles Beyoncé, Taylor Swift o Lady Gaga.
La relació del candidat republicà amb gran part de les bandes i intèrprets americans ha anat en una direcció completament diferent. Aprofitant les protestes per la brutalitat policial, el raper Kany West, va retirar el suport que mesos arrere havia donat públicament a Trump. D’altra banda, la llista de grups que han denunciat el candidat per haver gastat les seues cançons en campanya no ha parat de créixer: R.E.M., The Rolling Stones, Adele, Linkin Park, Elton John, Queen, Rihanna, Pharrell Williams i Aerosmith, entre altres.
Música i política en les eleccions americanes
Sintonies, anuncis i cants de protesta, la música ha format part de les eleccions des dels inicis de la democràcia nord-americana. De fet, la campanya de 1860 en que Abraham Lincoln era un dels candidats que concorria a la presidència, va ser la primera en què les cançons vinculades als candidats es van popularitzar com una manera de difondre i recordar fàcilment les consignes polítiques.
Aquella campanya, la que va precedir la Guerra de Secessió, tenia en comú amb la d’enguany l’elevat nivell de tensió i polarització de la societat americana. Però les playlists dels presidenciables han canviat molt des del segle XIX, i també ho han fet, en certa manera, les inquietuds i anhels d’una població amb més d’un 15% de població migrant.
Si un candidat ha sigut capaç de consolidar aquest matrimoni entre música i política en els últims anys, aquest va ser Barack Obama durant les presidencials de 2012, en què fins i tot va comptar amb el vocalista de Black Eyed Peas per a convertir el seu popular lema “Yes We Can” en un single promocional. La seua cuidada selecció musical va tindre un pes important a l’hora de construir una identitat pública amb què va connectar amb un amplíssim electorat.