L'ONU acusa Israel de crims contra la humanitat després de constatar "atacs sistemàtics contra la població civil" de Gaza

L'Oficina per als Drets Humans de l'ONU ha informat que els bombardejos d'Israel a la Franja de Gaza impliquen "atacs sistemàtics contra la població civil" que podrien constituir crims contra la humanitat, segons un informe que analitza sis bombardejos entre el 9 d'octubre i el 2 de desembre de 2023. En estos atacs, els projectils israelians van matar 218 persones en impactar sobre edificis residencials, camps de refugiats, una escola i un mercat.

Segons l'estudi, els bombardejos van causar un alt nombre de víctimes civils i una destrucció enorme d'objectes no militars que "plantegen dubtes substancials sobre l'aplicació de les lleis de la guerra respecte dels principis de distinció, proporcionalitat i precaució". Les bombes emprades en estos atacs (GBU-31, GBU-32 i GBU-39) tenen capacitat per a penetrar en diverses plantes d'un edifici de formigó i fer que s'afone.

Els autors de l'informe conclouen que donada l'elevada densitat de població de les zones on es van llançar, el fet d'usar-los implicava "probablement un atac indiscriminat", prohibit per les lleis internacionals. També denuncien que en cinc dels bombardejos no es va emetre una alerta prèvia, la qual cosa augmenta la convicció que no es va respectar el principi de precaució.

En vista d'estes revelacions, el cap d'esta l'oficina de l'ONU, l'alt comissionat Volker Türk, ha manifestat que la norma de reduir al mínim el dany a civils en accions bèl·liques "sembla haver-se violat de manera constant en la campanya de bombardejos d'Israel".

En la presentació de l'informe, el departament de Türk ha recordat que els atacs amb bombes van anar acompanyats de declaracions de responsables de les forces israelianes, que van reconéixer que l'objectiu principal era causar el màxim dany. També subratlla que oficials de l'exèrcit van qualificar de "bèsties humanes" tots els residents de Gaza.

L'ONU demana identificar i jutjar els responsables

L'exèrcit israelià va justificar tres dels atacs amb la persecució de "terroristes" que participaren en els atacs del 7 d'octubre. L'oficina de l'ONU adverteix que "la presència d'un comandant o diversos combatents no converteix un veïnat sencer en un objectiu militar". "Això violaria el principi de probabilitat i la prohibició d'atacs indiscriminats", insisteix l'informe.

L'alt comissionat de l'oficina de Drets Humans de les Nacions Unides ha demanat a Israel que investigue estos i altres incidents amb la finalitat d'identificar els responsables perquè rendisquen comptes i que s'assegure assegurant així el dret de les víctimes a la veritat, la justícia i la reparació.

Entre els sis atacs analitzats, hi ha el del 9 d'octubre contra un mercat de Jabalia (nord de Gaza), el del 10 de novembre sobre l'escola d'Al-Buraq (a la capital gaziana) i dos més contra camps de refugiats.

L'exèrcit israelià, "un dels més criminals del món"

L'informe es publica hores abans de la presentació al Consell de Drets Humans de l'estudi elaborat per la Comissió Internacional Independent d'Investigació, que presideix la prestigiosa jurista sud-africana Navi Pillay, sobre els fets ocorreguts des dels atacs del 7 d'octubre. Este segon informe, una part del qual es va filtrar fa una setmana, conclou que tant Israel com Hamàs i altres milícies palestines han comés crims de guerra, encara que també acusa les forces israelianes de crims contra la humanitat.

Un dels juristes que han elaborat l'informe, Chris Sidoti, ha qualificat l'exèrcit israelià com "un dels més criminals del món". Ha contraposat esta afirmació a les paraules del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, quan va dir que les seues forces militars eren les més morals del món, en ser qüestionat per la quantitat de víctimes civils. Sidoti ha remarcat que no té autoritat per a fer juís sobre moralitat, però sí sobre conductes criminals. Segons han destacat, en els més de set anys que dura el conflicte palestí-israelià, mai s'havia experimentat un nivell de violència tan fort. I i que encara que es pot entendre una reacció militar contra l'atac de Hamàs del set d'octubre, "això no justifica que s'estiga cometent crims de guerra i de lesa humanitat" contra la població palestina.

Els autors lamenten els obstacles que ha posat el govern israelià, que no ha permés als investigadors accedir al seu territori ni a les zones del conflicte, com tampoc entrevistar-se amb els ostatges alliberats per Hamàs ni amb els familiars d'aquelles que encara estan captius.