Els ous decorats d’Ucraïna, el sabó de Síria o la sopa de Tailàndia: els nous patrimonis culturals de la Unesco

La minuciosa decoració d’ous de Pasqua d’Ucraïna i Estònia, el sabó tradicional de llorer que fan a Síria o el d’oliva que elaboren a Palestina, així com l’art eqüestre de Portugal, d’origen popular, són alguns dels nous patrimonis culturals del món que ha preservat la Unesco. Els representants de l’organisme internacional, que es reuneixen fins dissabte a Luque (Paraguai), han inclòs també en la llista diverses manifestacions gastronòmiques, com ara una sopa que es prepara a Tailàndia o les salses fermentades de soja i pasta de xili roig a la República de Corea.

En total, la Unesco ha aprovat dèsset expressions culturals este dimarts. Pel que fa al patrimoni europeu, destaca l’art eqüestre portugués com a pràctica popular del camp o d'oci i també com a dimensió artística expressada a les escoles d'equitació.

La Unesco també ha preservat altres manifestacions culturals com les fäbod de Suècia i les seter de Noruega (granges en muntanyes remotes on pastura el bestiar a l'estiu), l'art de decorar els ous de Pasqua, conegut com a pisanka, d’Ucraïna i Estònia, i les pràctiques de pintura naïf de Kovačica. L’organisme, a més, també ha protegit la dansa Kovačica d'Albània.

Este ball albanés no és l'única manifestació artística considerada patrimoni de la humanitat. La guarania, un ritme creat el 1925 pel paraguaià José Asunción Flores, també s’ha colat en este llistat; de fet, ha sigut l'única proposta llatinoamericana inscrita en la jornada.

D’altra banda, Palestina ha aconseguit inscriure com a patrimoni la fabricació tradicional del sabó Nabulsi, elaborat amb d'oli d'oliva, i considerat un dels més antics del món. Un altre sabó, en este cas el de Ghar, originari de la ciutat siriana d’Alepo i que s’elabora amb llorer, també s’ha preservat pels valors culturals.

Els vestits cerimonials d'Algèria

Quant al patrimoni cultural d’Àfrica, s’ha preservat la dansa tradicional dels Herois en què participen homes de Ruanda, les arts escèniques dels cantaires poetes Twāyef de la tribu Ghbonten de Tunísia i la confecció del vestit cerimonial femení de la Gandura i Melehfa d'Algèria. La dansa Mangwengwe de Zàmbia també ha comptat amb l’aval de la Unesco.

L'organisme, en la trobada a Paraguai, també ha atorgat la distinció de patrimoni a la sopa de Tailàndia Tom Yum Kung —es cuina amb llagostins a l’estil thai—, a les pràctiques i creences associades amb la preparació del jang i a les salses fermentades de soja i pasta de xili roig que es menja a la República de Corea.

Els costums associats als tatuatges i dibuixos amb henna de setze països, entre els quals està Oman, Qatar, el Sudan o Jordània, a més de l'artesania del tandir i la manera d'enfornar pa a l'Azerbaidjan, són altres dels elements patrimonials que ha salvaguardat la Unesco amb la declaració de patrimoni immaterial de la humanitat.

El ritual de la pluja, en perill

D’altra banda, el Comité Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la Unesco també ha llançat un crit d’alarma per a protegir dos elements: l'art escènic de Reog Ponorogo d'Indonèsia i el ritual d'invocació de la pluja de Botswana.