Els països de la UE desbloquegen la reforma del mercat de l’electricitat
La presidència espanyola del Consell ha aconseguit l’acord de tots els països, excepte d'Hongria
Els països de la Unió Europea han aconseguit aquest dimarts desbloquejar la reforma del mercat de l'electricitat, enquistada per un enfrontament entre França i Alemanya a propòsit del tracte que ha de concedir-se a les centrals nuclears. La Presidència Espanyola del Consell de la UE ha assolit el pacte de tots els països excepte Hongria, amb una proposta d'última hora que va aconseguir resoldre els dubtes d'Alemanya sobre els possibles avantatges competitius que podria obtindre França a través de les centrals atòmiques. "Em permetreu que us agraïsca i us aplaudisca a tots pel vostre esperit constructiu", ha dit la vicepresidenta tercera i ministra espanyola per a la Transició Ecològica en funcions, Teresa Ribera, abans que els ministres d'Energia dels Vint-i-set esclataren en aplaudiments.
El text final haurà de negociar-se amb el Parlament Europeu, amb l'objectiu de finalitzar la reforma abans que acabe l'any. Però la ministra francesa, Agnès Pannier-Runacher, ha pres la paraula després del pacte per a subratllar que s'ha trobat un "equilibri que caldrà preservar estrictament" en la negociació amb l'Eurocambra.
La Comissió Europea, els estats membres, el Parlament Europeu i la indústria elèctrica volien dur a terme l'ajust de mercat i coincidien en les grans línies: facilitar el desplegament massiu de renovables amb preus barats i estables a llarg termini per a acostar a la UE als objectius climàtics i per a allunyar-la dels hidrocarburs de Rússia.
Conflicte entre França i Alemanya pels “contractes per diferència”
Però durant mesos ha persistit un desacord de doble vessant. D'una banda, hi ha una dimensió ideològica que enfronta França amb Alemanya a propòsit de l'energia nuclear i, d'una altra, la desconfiança competitiva entre aquestes dues grans economies de la Unió Europea. Alemanya (amb el suport dels socis Països Baixos, Dinamarca, Itàlia o Luxemburg) tem que França (amb el suport de països com Hongria, Romania, Croàcia, Eslovàquia o Malta) aconseguisca una font contínua d'ingressos en forma d'ajudes d'estat per a la indústria a través dels anomenats contractes per diferència (CfD), mentre que un tercer bloc pressionava per a tancar l'expedient com més prompte millor.
Els CfD permeten que un estat acorde un preu estable per la compravenda d'electricitat en un termini fix amb un generador i després es retorna la diferència en funció de si el preu final ha sigut més alt o més baix dels pactes. París volia que el seu potent parc nuclear poguera beneficiar-se dels anomenats CfD, mentre que Berlín temia que les centrals atòmiques amortitzades del país veí generaren uns ingressos extraordinaris que pogueren revertir en la indústria gal·la, fet que minvaria la competitivitat germànica.
El cisma elèctric, pràcticament inalterat des que la Comissió Europea presentara la proposta original el març, residia essencialment en un article, el 19.b, que regula aquests contractes.
La Presidència espanyola del Consell de la UE havia aconseguit ja el suport —amb matisos— de Suècia, Bèlgica, Irlanda, Finlàndia, Eslovènia, Lituània, Polònia, Estònia, Letònia, República Txeca, Grècia i Portugal. Aquest dimarts, en el Consell de Ministres europeus d'Energia celebrat a Luxemburg, Teresa Ribera, en el paper d'àrbitra comunitària, ha presentat una nova proposta, la novena, que busca un terme mitjà entre tots dos blocs i que ha acabat tenint èxit.
S’ha acordat que aquests contractes per diferència es puguen aplicar a totes les noves instal·lacions de generació, les que amplien la capacitat i estenguen la vida útil, independentment de si es refereix a plantes nuclears o altres tecnologies, però respectant que en alguns casos els CfD no s'apliquen de manera automàtica sinó que —com fins ara— hagen d'obtindre el vistiplau de la Comissió Europea a la llum del règim d'ajudes d'Estat.
