Palestina, un estat impossible

Hui es commemora a tot el món el Dia de la Solidaritat amb el Poble Palestí, una jornada imprescindible que recorda al món l'enquistament d'un conflicte que dura ja set dècades.

Tal dia com hui, el 29 de novembre de 1947, l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la resolució 181, que estipulava la creació d'un estat jueu i un estat àrab a Palestina amb la ciutat de Jerusalem sotmesa a un règim internacional especial.

73 anys i sis guerres després, Palestina no només no ha aconseguit tindre un estat propi, sinó que té ara menys territori i menys autonomia que la que preveia la solució inicial de Nacions Unides l'any 1947.

Al nostre territori, el BDS País Valencià (Boicot, Desinversions i Sancions) vetla per defensar el compliment dels drets humans a Palestina. Aquest col·lectiu proposa el boicot com a "forma de solidaritat amb el poble palestí", una estratègia no violenta i que posa de manifest que la supremacia d'Israel es fa gràcies a les col·laboracions comercials i econòmiques amb altres països. Així, el moviment demana que Israel es retire dels territoris ocupats, la fi de l'apartheid i la retirada del mur construït a Cisjordània el 2002, declarat il·legal per l'ONU el 2004.

El professor d'Història Contemporània de la Universitat de València, expert en el conflicte d'Israel i Palestina i membre del BDS País Valencià, Jorge Ramos, ha explicat a À Punt la importància de reivindicar el dia de solidaritat amb el poble palestí: "L'ONU va reconéixer la injustícia que es viu als territoris ocupats de la qual va ser partícip". Així mateix, posa l'accent en el fet que no existeix un dia de solidaritat amb l'estat d'Israel i "això diu molt", ha puntualitzat. De la mateixa manera, no existeixen ONG de suport a l'estat d'Israel, "una mostra de qui és la víctima en aquest conflicte".

Aquest diumenge, el col·lectiu ha organitzat el seminari en línia Murs físics i simbòlics a les nostres ciutats, al Sàhara i a Palestina que s'emetrà a través del seu canal de YouTube per a conéixer la realitat de les dones racialitzades i que viuen contextos de colonització i ocupació militar com Palestina per a connectar realitats, causes i lluites a través de la solidaritat internacionalista.

L'Agència de Nacions Unides per als Refugiats de Palestina a l'Orient Pròxim (UNRWA) també ha preparat un esdeveniment virtual. L'UNRWA vol, hui, posar el focus en les persones a Gaza amb la campanya "Una altra franja de Gaza" i ofereix les històries de 14 refugiats i refugiades de Palestina que es pot veure en el web otrafranjaparagaza.com.

Les Corts en solidaritat amb el poble palestí

Les Corts també han mostrat la seua solidaritat amb Palestina i es va declarar Espai Lliure de l'Apartheid Israelià amb l'aprovació, el juliol de 2018, de la PNL impulsada pel BDS i presentada pels grups parlamentaris del PSPV, Compromís i Podem i l'abstenció de PP i Ciutadans.

El text aprovat condemna les "violacions i agressions que tenen lloc a Palestina i especialment a Jerusalem i en els assentaments colons israelians en territoris palestins perquè suposen una violació greu del dret internacional i dels drets humans".

Uns mesos abans, al mes de maig, l'Ajuntament de València també es va convertir en un referent de la solidaritat amb Palestina en aprovar la moció per a donar suport al poble palestí i condemnar la violència israeliana.

Un poc d'història

Tal dia com hui, el 29 de novembre de 1947, l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la resolució 181, que estipulava la creació d'un estat jueu i un estat àrab a Palestina amb la ciutat de Jerusalem sotmesa a un règim internacional especial. Fins ara només s'ha creat un d'aquests estats: Israel.

30 anys després, el 1977, l'ONU va commemorar el Dia Internacional de la Solidaritat amb el Poble Palestí, reconeixent així el desequilibri existent entre Israel i Palestina, després de l'aprovació d'aquesta resolució de les Nacions Unides. Una data per a centrar l'atenció en el fet que la qüestió de Palestina encara no s'ha resolt i en reconeixement a les persones que fa 70 anys hagueren d'abandonar les seues llars. Hui dia són més de 5 milions de persones refugiades que continuen a l'espera d'una solució justa.

Moltes d'aquestes persones viuen a Gaza, un xicotet territori amb 2 milions d'habitants, dels quals 1,4 són refugiats. Al llarg dels anys, les imatges provinents d'aquesta àrea han inundat els mitjans de comunicació i han mostrat la seua realitat: bloqueig, atemptats, falta d'aigua potable, atacs a escoles, pobresa... Una situació que continua encara hui, a pesar que l'ONU declarara que el 2020 Gaza seria inhabitable. Mentrestant, la població viu en un bloqueig il·legal de 13 anys, segons el dret internacional humanitari.

Des de la creació de l'estat d'Israel, el 1948, l'Orient Mitjà s'ha convertit en un espai d'inestabilitat i tensions amb Palestina, on s'han succeït conflictes armats, ocupacions, demolicions d'habitatges palestins i assentaments il·legals israelians. Amb tot, dirigents dels dos països s'han assegut a la taula en diverses ocasions per a arribar a una solució pacífica, però tots els intents han resultat infructuosos.