El papa apaivaga la rebel·lió interna dels cardenals crítics i obri la porta a beneir unions del mateix sexe

Francisco contesta una carta dels conservadors que qüestionen la seua autoritat i defén un model d'Església "acollidora": "No podem ser jutges que només neguen"

El papa Francesc pronuncia una oració en la plaça de Sant Pere, al Vaticà
El papa Francesc pronuncia una oració des de la plaça de Sant Pere, al Vaticà / Massimo Percossi (Efe)

El papa Francesc ha aconseguit calmar les aigües al Vaticà a dos dies perquè arranque el sínode de bisbes, un fòrum periòdic de diàleg sobre el futur de l'Església que reuneix representants de tot el món. Davant de les discrepàncies que cinc cardenals crítics han plantejat a través del que en argot vaticà es coneix com a dubia, el pontífex argentí ha defés el seu model d'Església "participada" i "acollidora", també amb les parelles homosexuals.

La dubia, en sentit estricte, és una pregunta formal presentada davant del papa i el Dicasteri per a la Doctrina de la Fe amb l'objectiu d'obtindre una resposta directa sobre possibles dubtes teològics. Però en aquesta ocasió pot llegir-se com un intent de rebel·lió interna, especialment tenint en compte la contestació dins del Vaticà i el si eclesiàstic que ha alçat Francesc pels posicionaments més transgressors que ha adoptat en els últims anys, per exemple en assumptes relacionats amb el paper de les dones en l'Església o l'homosexualitat.

En concret, els purpurats díscols que han presentat els dubia són l'estatunidenc Raymond Burke, l'alemany Walter Brandmüller, el mexicà Juan Sandoval Íñiguez, el guineà Robert Sarah i el xinés Joseph Zen Ze-kiun, encara que només el signen els dos primers. L'argentí els ha respost en la seua llengua, l'espanyol, en un document datat el 25 de setembre i signat per ell i pel nou prefecte per a la Doctrina de la Fe, Víctor Manuel Fernández.

En un dels dubtes, els cardenals es preguntaven si l'Església podria acceptar com "un bé possible situacions objectivament pecaminoses com les unions entre persones del mateix sexe". Francesc aclareix que "l'Església té una concepció molt clara sobre el matrimoni", que és "una unió exclusiva, estable i indissoluble entre un home i una dona, naturalment oberta a engendrar fills". Però, puntualitza, "en el tracte amb les persones no cal perdre la caritat pastoral, que ha de travessar totes les nostres decisions i actituds".

"La defensa de la veritat objectiva no és l'única expressió d'aquesta caritat, que també està feta d'amabilitat, de paciència, de comprensió, de tendresa, d'alé. Per consegüent, no podem constituir-nos en jutges que només neguen, rebutgen, exclouen", advoca. Francesc creu que aquesta prudència "ha de discernir adequadament si hi ha formes de benedicció, sol·licitades per una o per diverses persones, que no transmeten una concepció equivocada del matrimoni". Una resposta en què, per primera vegada, suggereix que podria obrir la porta a la benedicció de les unions homosexuals.

Cap al sínode de bisbes

Les preguntes dels cardenals arriben just abans del sínode de bisbes que debatrà, entre altres coses, com acollir el col·lectiu LGBT o donar major presència a les dones dins de l'Església. Francesc, que ha permés votar a dones i laics, ha demanat un fòrum "sense murmuracions, ideologies i polaritzacions".

Perquè no és la primera vegada que rep les arremeses del sector conservador. L'exhortació apostòlica que va fer sobre la família Amoris Laetitia (2016) va provocar la reacció de Burke i altres, mentre que seixanta historiadors i teòlegs denunciaren set "heretgies".

També et pot interessar

stats