Mor el papa Francesc als 88 anys
El pontífex argentí ha faltat este dilluns a les 07:35 hores a la residència oficial a causa d'un ictus, segons ha anunciat el Vaticà en un comunicat difós a través d'un vídeo
El papa Francesc ha mort este Dilluns de Pasqua als 88 anys. Ho ha anunciat el cardenal Kevin Joseph Farrell, camarlenc del Vaticà, en una declaració difosa en vídeo arreplegada per les agències Reuters i EFE. El decés del pontífex argentí ha tingut lloc a les 07:35 hores a la residència papal de la Casa Santa Marta.
La causa de la mort ha sigut un ictus cerebral que li ha causat un coma i una fallada cardiocirculatòria irreversible, segons ha informat el Vaticà en el part de defunció, signat pel director de Sanitat i Higiene de l'Estat de la Ciutat del Vaticà, Andrea Arcangeli, que ratifica que la defunció s'ha constatat mitjançant un electrocardiograma. "Declare que les causes de la mort segons la meua ciència i consciència són les indicades", es llig en el butlletí.
El papa ha mort després de més de dos mesos patint uns problemes respiratoris greus que el van obligar a romandre ingressat a l'Hospital Gemelli de Roma durant 38 dies, fins al 23 de març. Segons l'historial, Francesc havia patit un episodi d'insuficiència respiratòria aguda per una pneumònia bilateral microbiòtica, així com una bronquitis múltiple, hipertensió i diabetis.
Francesc, de nom secular Jorge Mario Bergoglio, ha sigut el primer líder llatinoamericà de l'Església catòlica romana, el papa que fa 266 i el tercer més longeu. La defunció s'ha produït l'endemà de l'última aparició pública coincidint amb el Diumenge de Resurrecció, durant el qual va traure el cap al balcó principal de la basílica de Sant Pere per a impartir la benedicció urbi et orbi. "Germans i germanes, bona Pasqua", va proclamar als fidels reunits en la concorreguda des de la seua cadira de rodes. La seua mort posa fi a un regnat de més d'una dècada, sovint turbulent i marcat per la divisió i la tensió mentre intentava reformar la cúpula la institució religiosa.
A Bergoglio el triaren com a màxim cap de l'Església catòlica el 13 de març del 2013 en un conclave marcat per la renúncia de Benet XVI. "Sembla que els meus germans cardenals se n'han anat quasi a l'altra part del món", va bromejar després de ser escollit. Ja en la primera trobada amb la premsa va començar a marcar un perfil propi i a deixar clars els principis que marcarien el seu mandat: "Com m'agradaria una Església pobra i per als pobres". Durant estos dotze anys de papat, en què ha encadenat diverses malalties, ha posat el focus en les persones vulnerables i en els últims mesos havia redoblat la crida per la pau i contra la guerra a Ucraïna i a Gaza. En multitud d'ocasions va parlar de l'existència d'una tercera Guerra Mundial per parts.
En el seu primer any com a papa, va captar l'atenció de tot el món en un viatge a Lampedusa després de la mort de centenars de migrants que intentaven arribar en pastera. El crit que va proferir de "vergonya" en veure en primera persona l'ocorregut va córrer per tots els mitjans i les xarxes socials. Una altra de les declaracions més recordades va ser en l'avió de retorn de la Jornada Mundial de la Joventut de Rio de Janeiro. "Si una persona és gai, busca el Senyor i té bona voluntat, qui soc jo per a jutjar-la?", va plantejar.
Entre les decisions més recents, destaquen les benediccions a parelles homosexuals, divorciats tornats a casar i a parelles que conviuen sense casar-se; això va provocar una cascada de crítiques entre les branques més conservadores dins de l'Església i l'oposició en bloc dels bisbes africans. També va avalar que homosexuals i persones trans foren padrins de bateig sempre que no hi haja "risc d'escàndol".