El Parlament Europeu enceta la desena legislatura amb tres grups d’extrema dreta

La desena legislatura del Parlament Europeu, que durarà fins a l'estiu del 2029, s'ha encetat este dimarts a l'hemicicle d'Estrasburg (França) amb 720 nous eurodiputats i eurodiputades, quinze més que en l'anterior. Setmanes de negociacions després de la victòria de la majoria proeuropea, han fet que l'hemicicle que es va dibuixar l'endemà del tancament de les urnes haja canviat substancialment.

Este nou cicle polític, però, comença marcat per la continuïtat. La maltesa Roberta Metsola, del Partit Popular Europeu (PPE), ha sigut reelegida presidenta de l'Eurocambra, càrrec que ocuparà fins a gener del 2027. Ha rebut el suport de 562 membres del Parlament, a una clara distància dels 61 vots a favor de l'única candidatura alternativa, la de l'eurodiputada de Podem Irene Montero.

Abans d'arribar a este punt s'han constituït huit grups polítics, un més que en la passada legislatura. Tres d'estos es formen amb formacions d'ultradreta i sumen vora un 26% dels escons esta legislatura. Així, Patriotes per Europa irromp com a tercer grup i 84 representants i substitueix nominalment Identitat i Democràcia; per darrere amb 78 escons queden els Conservadors i Reformistes Europeus (CRE) liderats per la primera ministra italiana, Giorgia Meloni. El nou grup parlamentari d'extrema dreta l'Europa de les Nacions Sobiranes (ENS), amb 25 eurodiputats i eurodiputades, passa a ser el més reduït de tot l'arc parlamentari.

Estes negociacions també han fet que el grup de l'Esquerra haja passat de perdre un escó respecte de la passada legislatura a sumar-ne nou en esta, en part gràcies a la integració dels huit membres de l'italià Moviment 5 Estreles. La composició dels grups del Parlament Europeu, però, podria canviar. De fet, ara per ara hi ha 33 membres no inscrits en cap d'estes huit agrupacions.

En esta línia, el líder de S'ha Acabat la Festa (SALF), Luis Alvise Pérez, ha anunciat que està negociant amb "almenys tres grups diferents" i que en els pròxims dies anunciarà si passa a les seues files. La decisió, ha remarcat, dependrà dels compromisos de cadascun d'ells en matèria de lluita contra la corrupció i de les opcions per a maximitzar la influència de SALF a l'Eurocambra.

Cordó sanitari als Patriotes i l'ENS

A banda de l'elecció de Metsola com a presidenta, esta jornada també es voten les catorze vicepresidències del Parlament Europeu. El cordó sanitari del Partit Popular Europeu, l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates (S&D), Renovar Europa i els Verds/Aliança Lliure Europea impedirà que Patriotes per Europa i l'ENS ostenten cap càrrec a l'hemicicle. No passarà el mateix, però, amb el CRE.

Dos dels vicepresidents són el valencià Esteban González Pons (PP) i el català Javi López (PSC), que han sumat 478 i 367 vots a favor, respectivament, ambdós per damunt de la majoria absoluta necessària. Serà la primera vegada des del final de la huitena legislatura, que va concloure el 2019, que hi ha representants espanyols en la mesa del Parlament Europeu.

El president del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha felicitat Pons a les xarxes socials i s'ha mostrat orgullós perquè "el compromís d'Espanya amb el futur d'Europa es fa més evident" amb esta elecció.