El Parlament Europeu ratifica la primera llei d'intel·ligència artificial
Està previst que la UE l'aprove definitivament en les pròximes setmanes, encara que no serà fins al 2026 quan entrarà en vigor
El Parlament Europeu ha ratificat aquest dimecres la llei d'intel·ligència artificial que van pactar al desembre les institucions comunitàries, la primera que regula aquesta tecnologia al món, i ha fet així un pas important per a l'aprovació definitiva a la Unió Europea.
“Celebre l'aclaparador suport del Parlament Europeu a la nostra llei d'intel·ligència artificial, la primera norma global i vinculant del món per a una intel·ligència artificial fiable”, ha indicat després del vot el comissari europeu de Mercat Interior, Thierry Breton.
El comissari francés, impulsor de la iniciativa, ha assegurat que “Europa és ara un referent mundial en intel·ligència artificial”, i ha assegurat que “estem regulant el menys possible, però tot el necessari”.
Amb 523 vots a favor, 46 en contra i 49 abstencions, l'Eurocambra ha avalat així l'acord que a la fi de l'any passat va tancar un grup de representants de les tres institucions comunitàries i que requeria encara el vistiplau del ple del Parlament Europeu. Està previst que la UE l'aprove definitivament en les pròximes setmanes, encara que no serà fins al 2026 quan entrarà en vigor.
La normativa permet o prohibeix l'ús d'aquesta tecnologia en funció del risc que supose per als ciutadans i, amb la norma, la UE pretén donar exemple a la resta del món i impulsar la indústria europea enfront dels Estats Units i la Xina.
En línies generals, la llei d'intel·ligència artificial prohibeix la vigilància massiva en espais públics, però permet que les forces de l'orde puguen emprar les càmeres d'identificació biomètrica, amb una autorització judicial prèvia, per a previndre una amenaça terrorista imminent.
També per a localitzar o identificar una persona que haja comés delictes de terrorisme, tràfic de persones, explotació sexual o, per exemple, un crim mediambiental, així com per a buscar a les víctimes d'aquests delictes.
Així mateix, el reglament estableix una sèrie d'obligacions per als sistemes d'intel·ligència artificial generativa en els quals es basen programes com ChatGPT, de l'empresa OpenAI, o Bard, de Google.
En concret, hauran d'especificar si un text, una cançó o una fotografia s'han generat a través de la intel·ligència artificial i garantir que les dades que s'han emprat per a entrenar els sistemes respecten els drets d'autor.
A més, s'identifica tota una sèrie de sistemes d'intel·ligència artificial d'alt risc que només es podran comercialitzar si els desenvolupadors garanteixen que respecten els drets fonamentals.
Per exemple, els que puguen influir en el resultat d'unes eleccions o els que empren les entitats financeres per a avaluar la solvència i la qualificació creditícia dels clients.
La norma també preveu la creació de l'Oficina Europea d'Intel·ligència Artificial, que coordinarà l'ús de la tecnologia entre les autoritats nacionals i que estarà assessorada per un panell de científics i d'organitzacions de la societat civil.
