El partit de Putin guanya les legislatives en una cita electoral marcada per la pressió contra els opositors

El partit en el govern al Kremlin, Rússia Unida, ha guanyat les eleccions parlamentàries celebrades a Rússia els dies 17, 18 i 19 de setembre, en uns comicis marcats per l'assetjament preelectoral contra els dissidents, amb centenars de persones empresonades, actes de sabotatge contra candidats potencials i repressió policial contra els moviments opositors.

Amb l'escrutini al 95,15%, la formació a què dona suport el president Vladímir Putin ha obtingut el 49,64% dels vots per llista de partits i un 88,45% circumscripcions, la qual cosa li assegura més de 300 escons dels 450 de la Duma, segons les últimes dades oferides per la Comissió Electoral Central de Rússia, la CEC.

Tot i baixar lleugerament respecte dels comicis anteriors, en què va obtindre el 54,20% dels vots, Rússia Unida continua fregant la majoria constitucional a la cambra baixa del parlament rus. En la legislatura anterior aquesta majoria va permetre al Kremlin aprovar canvis constitucionals perquè Putin puga postular-se per dos mandats més com a president després del 2024, i tinga la possibilitat de continuar en el poder fins al 2036.

El Partit Comunista es manté com a segona força en la Duma després d'haver obtingut un 19,20% en els vots, quatre punts més que en 2016.La formació ha arreplegat el vot de malestar contra el Kremlin de l'opositor Aleksei Navalni, que es troba empresonat per violacions de la llibertat condicional que ell nega, i el moviment del qual va ser prohibit poc abans dels comicis. Els aliats de Navalni havien instat els seguidors a votar contra Rússia Unida, la qual cosa equivalia a donar suport al candidat amb més possibilitats de derrotar la formació oficialista en cada districte.

També superen el llindar del 5% necessari per a entrar en la cambra el Partit Liberal Democràtic (PLDR) de l'ultranacionalista Vladímir Zhirinovski (7,47%); els socialdemòcrates de Rússia Justa (7,42%)i la formació de recent creació Gent Nova (5,39%), un projecte que molts veuen com un projecte del Kremlin per a dividir el vot de protesta

Més de 110 milions de ciutadans estaven citats a les urnes, dels quals 2,6 milions s'havien inscrit per al vot electrònic. La participació ha superat el 45%, una xifra lleugerament inferior a la que es va registrar en les legislatives passades, sense crisi sanitària, quan va ser del 47,88%.

Denúncies de frau

Aquest diumenge, poc abans del tancament dels col·legis, els comunistes van denunciar frau en diverses regions del país, des de la part europea fins a Sibèria i el Llunyà Orient. La Comissió Electoral Central ha llevat importància a les infraccions. Les autoritats electorals han admés algunes irregularitats en anul·lar 8.539 vots en 17 regions i donar compte de 12 casos de farciment d'urnes en huit. Tanmateix, asseguren que el procés ha sigut just

El Kremlin ha qualificat les eleccions legislatives de "competitives, obertes i netes", segons ha assenyalat el portaveu Dmitri Peskov. Poc abans, el Ministeri de l'Interior ha manifestat que no s'han produït irregularitats capaces de repercutir en el resultat de les legislatives.

No obstant això, les denúncies han rebut el suport d'observadors independents i la premsa independent, que també critica la falta de representants de l'oposició extraparlamentària en els comicis.