Pedro Arrojo, relator de l'ONU: "Hi ha risc de genocidi a Gaza. Poden morir més xiquets per la falta d'aigua que per bombes"

Un grup de 35 relators de les Nacions Unides, la delegació d'experts independents en dret humanitari internacional que investiga per a l'ONU i assessora la institució, ha emés un comunicat en què reclama accions immediates per a evitar "un genocidi contra la població palestina". Asseguren que durant el mes d'operacions d'Israel en la Franja de Gaza han crescut les proves d'una "incitació creixent al genocidi" que evoquen una "segona Nakba", l'èxode forçós dels palestins el 1946 de territoris que hui ocupa Israel. La carta, que interpel·la la comunitat internacional i particularment els països occidentals, adverteix de la creixent retòrica "genocida i deshumanitzadora" d'elements del mateix govern israelià, com la crida a la "destrucció total", a "la supressió de Gaza" o a la necessitat "d'eliminar-los a tots".

És el segon comunicat d'alerta del risc de genocidi d'experts de l'ONU des del començament de la guerra i ha quintuplicat en quinze dies la xifra de signataris. En el dos, l'original i el present, està la firma de l'espanyol Pedro Arrojo-Agudo, que aquest divendres ha entrevistat en exclusiva À Punt. El relator de les Nacions Unides defensa que, en efecte, el risc de genocidi sobrevola la Franja.

"Prèviament déiem que la dinàmica que s'havia obert podria acabar en un genocidi i ara afirmem que si no hi ha un alto el foc, estarem en aquest procés. [...] Fins ara s'ha tingut molta cura a no emprar el terme genocidi, perquè és molt fort, però el que està fent a la Franja de Gaza no té precedents, és d'una brutalitat i d'una transgressió directa i explícita de la legalitat internacional que no podem permetre". "S'està fent un atemptat generalitzant i s'està teoritzant així. Són animals humans cal acabar amb ells, i no estan parlant de Hamàs, estan parlant dels palestins, fins i tot a la zona de Cisjordània ocupada. Està havent-hi assassinats diaris a mans de colons armats que són com a milícies, amb l'exèrcit present, que no fa res, advertint que o se'n van o hi haurà una massacre i no n'hi quedarà cap".

El que està passant a la Franja no té precedents. És una brutalitat i una transgressió directa i explícita de la legalitat internacional que no podem permetre

"Això s'està fent, s'està comunicant a l'ONU pels observadors de les Nacions Unides al terreny. Però és que més de cent treballadors de l'ONU han mort, cosa que significa que s'han bombardejat escoles, refugis, instal·lacions de l'ONU. Això no ha passat mai en cap guerra, per primera vegada està passant".

L'expert en dret humanitari internacional parla obertament de crims de guerra i eleva l'acusació a delictes de lesa humanitat, els més greus en el dret internacional, amb què s'han tipificat situacions com l'apartheid de Sud-àfrica o el genocidi de Ruanda.

"En prop de dos anys de guerra d'Ucraïna s'estima que han mort 7.000 civils. Els bombardejos indiscriminats a Palestina han matat en un mes prop de 12.000 persones i la meitat són xiquetes i xiquets. El tall de l'aigua, col·lapsar el sanejament, impedir l'accés a medicines bàsiques, va en contra de tota la població. No és una mesura contra la força armada a què t'estàs enfrontant. La realitat és aquesta... s'ha tallat l'aigua, l'accés als aliments, les medicines. Estem veient com estan els hospitals. No estem parlant d'una batalla contra Hamàs. Aquesta situació està caracteritzada en l'article 7 de l'Estatut de Roma com a delicte d'extermini. Aquesta és la legalitat internacional".

S'ha tallat l'aigua, l'accés als aliments, a les medicines. Estem veient com estan els hospitals. No és només una batalla contra Hamàs. Aquesta situació està caracteritzada en l'article 7 de l'Estatut de Roma com a delicte d'extermini

"Estem davant de crims de guerra i de lesa humanitat. Això, juntament amb la forma en què s'està presentant el poble palestí per part de ministres del govern israelià com a animals humans, de manera indiscriminada, o als xiquets, com a fills de les tenebres, apunta una dinàmica que, encara que no es diga explícitament, ens situa en el procés d'acabar amb el conjunt de tot un poble, els 2,3 milions de persones que habiten a la Franja. I això seria o ja és un genocidi".

Arrojo, professor a la Universitat de Saragossa, és el relator especial de l'ONU per al dret a accés a aigua potable, per la qual cosa es mostra especialment crític amb el tall del subministrament corrent que aplica Israel des de l'inici de la guerra. L'expert en Economia de l'Aigua anticipa una catàstrofe silenciosa.

"En les aixetes no hi ha aigua, ni potable ni no potable. S'han col·lapsat les dessaladores, s'han bombardejat els depòsits i les instal·lacions de la xarxa de sanejament. Per tant, la població, dos milions de persones, no té aigua. Ni poca ni molta. Supose que estaran extraient de l'aqüífer el que puguen, que és aigua salobre i contaminada i la distribució no és per la xarxa. [...] Ens hem d'imaginar la situació, amb les bombes caient i la gent anant amb bidons als llocs on es reparteix aigua, salada i contaminada. Imaginen-s'ho. Suposa milers de diarrees sense possibilitat d'atenció mèdica perquè el sistema ha col·lapsat i no hi ha medicines".

"Això són morts silencioses. No tan espectaculars com quan cau una bomba, però tan efectives com la destrucció d'un edifici. [...] És una catàstrofe. Podem trobar-nos que hi haja més xiquets morts de la falta d'aigua potable que els que està ja havent-hi pels bombardejos indiscriminats sobre la Franja".

Per a l'assessor de l'ONU, malgrat els avanços militars, l'operació de represàlia està fracassant, perquè fabricarà més terroristes i deixarà en mínims la reputació d'Israel i els països occidentals que li donen suport.

"Alimentar la violència amb la venjança i l'odi no fa més que alimentar l'espiral d'odi i de violència. Ni dona més seguretat a Israel, ni dona més justícia a Palestina".

"La pressió internacional que s'està generant és tan gran que allò que Israel pensava fer 'fins a les últimes conseqüències i sense límits' crec que no se li permetrà. Si espera acabar amb el terrorisme de Hamàs, possiblement aconseguirà tot el contrari. [...] Si demà hi haguera eleccions, les guanyaria Hamàs. Perquè els consideren uns herois que s'han atrevit a la fi, a enfrontar-se a l'opressor, que els té ocupats de manera il·legal, com així ho considera la comunitat internacional des de fa dècades. [...] Allí es mira Hamàs com una guerrilla heroica. Ha generat accions terroristes, que mereixen ser jutjades i els autors condemnats, però això no justifica la massacre del poble palestí, de la població civil".

Israel està perdent la batalla del relat. Si demà hi haguera eleccions a la Franja, les guanyaria Hamàs

"La simpatia amb el poble palestí en lloc de disminuir ha augmentat. Israel, els Estats Units, aquells països de la Unió Europea que mantenen en gran manera posicions de suport incondicional a la massacre, estan perdent el relat enfront de la comunitat internacional, estan perdent la raó. I a mitjà-llarg termini pense que la raó ha d'imposar-se i s'imposa".

Tot i el qüestionat paper de les Nacions Unides, per la incapacitat per a frenar l'expansió d'Israel en el passat i la guerra present, Arrojo reivindica el paper actor de les Nacions Unides en la solució del conflicte i en l'eventual persecució dels crims de guerra a través del Tribunal Penal Internacional.

"Israel té el suport dels Estats Units. S'ha saltat la legalitat abans i no ha sigut possible imposar obligacions efectives, però ara el problema és més descomunal, esquinçador. Això no vol dir que l'ONU no tinga un paper important. S'estan adoptant resolucions [no vinculants] en l'Assemblea General, l'orde d'una pausa humanitària [vinculant en el Consell de Seguretat]; hi ha les crides del secretari general, l'alt comissionat dels Drets Humans i dels experts independents, una iniciativa pública que, encara que no ens permet fer efectiva legislació internacional sí dona legitimitat, arguments, que generen pressió sobre el problema, donant informació i alternatives perquè l'opinió pública pressione els seus governs".

"I espere que fruit de la pressió, actue el Tribunal Penal Internacional (TPI), que té competències. Així com Israel no va reconéixer la seua jurisdicció per a protegir-se de les brutalitats que hi poguera cometre dins les seues fronteres, Palestina si que ho va fer. I per tant, pot actuar en territori palestí. [...] Espere que el fiscal del TPI entre a tipificar aquests crims, que generarien responsabilitats en el govern d'Israel i també dels aliats que estan encobrint i donant suport a això, que acabarà tipificant-los els tribunals com genocidi, almenys així hauria de ser...".

Potser acabarà havent-hi més xiquets morts de la falta d'aigua potable que pels bombardejos indiscriminats sobre la Franja

"El TPI no podria entrar en Israel, per com a mínim limitaria la possibilitat de moviments de [el primer ministre] Netanyahu, com li ha passat a Putin. Una condemna generaria un precedent positiu i demostraria que la legislació internacional, tot i tindre un recorregut limitat, almenys seria objectiva, que no tenim dues vares de mesurar. [...] El fet que les grans potències perden massivament votacions en l'Assemblea General de l'ONU és una prova que estan perdent el relat, que va començar amb el dret de defensa d'Israel contra les brutalitats de Hamàs. Però és que el dret a la defensa no inclou el genocidi d'un poble, delictes de lesa humanitat, poder massacrar la població civil o deixar-la sense aigua, que és el que està passant".

Alimentar la violència amb la venjança i l'odi no fa més que alimentar l'espiral d'odi i de violència. Ni dona més seguretat a Israel, ni dona més justícia a Palestina

"El poble israelià no està ben informat d'això, encara que hi ha cada vegada més que diuen que així no, que tot no val. I aquesta és la meua gran esperança, que igual que hi ha palestins que no estan amb Hamàs, que estan per la pau, cada vegada hi ha més israelians que comencen a denunciar públicament que el que està passant a la Franja no és el que té dret a fer Israel en nom de la legítima defensa."