La permanència a la UE guanyaria un nou referèndum del Brexit, cinc anys després

Aquest dimecres es compleixen cinc anys del referèndum del Brexit, un divorci entre Europa i el Regne Unit que encara tracta de fixar les relacions entre les dues parts. Els analistes coincideixen que encara és prompte per a valorar si pesen més els pros que els contres. El que està clar és que les relacions comercials se n'han ressentit, sobretot en l'exportació i en la indústria alimentària.

En el referèndum celebrat el 23 de juny de 2016, el 51,9% dels votants va donar suport al Brexit enfront del 48,1% que va donar suport a la permanència. Una enquesta publicada per la Savanta ComRes assenyala que si el referèndum del Brexit es tornara a celebrar, la permanència a la UE s'imposaria per una lleugera diferència.

Continuar a la UE sumaria el 51% de les paperetes, enfront del 49% de la ruptura, segons les conclusions de l'empresa demoscòpica a partir d'un sondeig en el qual ha participat 2.191 adults i del qual han sigut retirats els indecisos.

"El sondeig mostra un país tan dividit com ho estava durant la campanya prèvia a la consulta del Brexit" Chris Hopkins - Director d'Estudis Polítics de Savanta ComRes

Un lustre després del referèndum, i malgrat les turbulències polítiques que ha generat el Brexit, el canvi en l'opinió dels britànics és reduït, segons reflecteix l'enquesta. El sondeig "mostra un país tan dividit com ho estava durant la campanya" prèvia a la consulta, va afirmar en un comunicat Chris Hopkins, director d'estudis polítics de Savanta ComRes.

L'evolució en el resultat d'un hipotètic nou referèndum es deu, segons els autors de l'enquesta, al fet que les persones que no van votar en aquella ocasió, ja fora perquè eren massa joves o per altres motius, ho farien ara majoritàriament a favor de la UE (el 71%).

Johnson veu el Brexit com una oportunitat per a unir el país

El primer ministre britànic, Boris Johnson, va ser artífex de la campanya a favor de l'eixida del Regne Unit de la Unió Europea. Amb motiu d'aquest cinqué aniversari, el cap del govern ha assenyalat en un comunicat que la seua "missió" és aprofitar la llibertat que va aportar el Brexit per a estimular l'ocupació i oferir un futur millor a la seua població.

"Aquest govern va materialitzar el Brexit i ja hem recuperat els nostres diners, lleis, fronteres i aigües. Ara, mentre ens recuperem de la pandèmia, aprofitarem el vertader potencial de la nostra recuperada sobirania per a unir al Regne Unit", ha insistit.

L'acord d'eixida, que es va aprovar per un estret marge, va suposar l'adeu definitiu del Regne Unit al projecte comú europeu forjat durant 70 anys arran de la Segona Guerra Mundial. Tot i això, l'eixida efectiva va arribar quasi quatre anys després de l'històric referèndum.

La qüestió irlandesa

Fora de la Unió Europea els britànics han perdut influència, han guanyat independència i s'han obert velles ferides com la qüestió irlandesa. En aquests moments, les principals tensions entre les dues parts continuen centrades en el protocol d'Irlanda del Nord i en la controvèrsia sobre els controls duaners a la zona.

De fet, la disputa contínua entre Londres i Brussel·les en aquesta província britànica ha posat en risc l'històric acord de pau irlandés de 1998. El protocol té com a objectiu mantindre aquest territori, que limita amb Irlanda, membre de la Unió Europea, tant en territori duaner del Regne Unit com en el mercat únic europeu.