El pla israelià per a la postguerra a Gaza: una administració palestina i bloqueig en la frontera

Israel no governarà la Franja de Gaza ni permetrà nous assentaments jueus en el territori quan done per eliminada Hamàs, però mantindrà el bloqueig a l'enclavament i es reservarà el recurs a la força —"llibertat operativa d'acció" segons l'eufemisme de Tel-Aviv— "per a garantir que no supose una amenaça per a Israel". El ministre de Defensa d'Israel Yoav Gallant ha fet públic, a través d'un comunicat, el pla per a la postguerra que presentarà al comité de crisi que gestiona l'operació armada, en vespres d'una nova visita del secretari d'Estat estatunidenc, Antony Blinken. Una estratègia que contempla permetre que l'enclavament l'administre una institució palestina.

El document avançat per Gallant no concreta quina. L'alternativa a Hamàs, l'Autoritat Nacional Palestina, ha sigut descartada en retirades ocasions pel primer ministre Benjamin Netanyahu, qui ha afirmat que mentre estiga en l'executiu no ho permetrà. Acusa l'ANP de Mahmud Abans —la institució que governa la veïna Cisjordània i que Hamàs va expulsar a la força de Gaza— de finançar el terrorisme. Per la seua banda, l'ANP ha exposat en alguna ocasió que només tornarà a fer-se càrrec de l'administració de l'enclavament si s'activa un procés de pau amb Israel que contemple la creació d'un estat palestí, amb Jerusalem aquest com a capital i Cisjordània i Gaza com a territoris, un escenari lluny de la situació actual.

En tot cas, el comunicat de Gallant contradiu les posicions de l'ala d'ultradreta de l'executiu de coalició de Netanyahu, en què dos ministres han apostat públicament per impulsar l'emigració" dels gazians a altres països i reprendre la política d'assentament de colons en l'enclavament, que Israel va desmantellar el 2005. No obstant aquestes manifestacions, el pla del Ministeri de Defensa assegura que "no hi haurà presència civil israeliana a la Franja de Gaza".

L'estratègia de Defensa insinua que mantindrà el bloqueig per aire, terra i mar que exerceix sobre l'enclavament des del 2007. Segons explica, "Israel durà a terme la inspecció de les mercaderies que entren en la Franja de Gaza", un control que justifica per "motius de seguretat". A més, preveu que un front internacional, que incloga els Estats Units, països europeus i de l'Orient Pròxim, "assumirà la responsabilitat de la rehabilitació de la Franja".

162 morts en l'última jornada de bombardejos

Abans de donar aquests passos, Israel pretén exterminar Hamàs. I això implica mantindre la pressió militar, especialment en el sud de la Franja, on considera que estan els líders de la milícia islamista. Els atacs i bombardejos en aquesta part de l'enclavament han matat almenys 162 persones més en les últimes 24 hores, que se sumen als més de 22.000 morts que ha causat l'operació israeliana en el territori, el 70%, dones i xiquets, segons el ministeri de Sanitat de Gaza. Els bombardejos deixen també prop de 300 persones ferides, segons dades del Ministeri de Sanitat palestí.

En paral·lel, Israel intenta recuperar els 132 civils que manté segrestats Hamàs en algun punt de la Franja. L'exèrcit ha elevat les estimacions de persones captives després de valorar que tres dels ciutadans oficialment desapareguts en l'atac del grup islamista del 7 d'octubre (que va matar 1.200 persones en poblacions pròximes a Gaza) formen part del contingent de vora 240 persones segrestades.

La guerra amenaça d'escampar-se al Líban

En el front internacional, Tel-Aviv tracta d'evitar que la guerra s'escampe al Líban, on l'assassinat del número dos de Hamàs i cinc persones més en un atac amb dron a Beirut ha desencadenat amenaces de revenja del líder de Hezbol·là, Hasan Nasralá. Israel, que no ha reconegut l'autoria, combat contra les milícies xiïtes d'aquest grup islamista en la frontera des de l'inici de l'operació militar a Gaza. Enfrontaments que ja han causat 177 morts, 13 d'ells israelians, i han forçat el desplaçament de 70.000 libanesos. L'intercanvi de foc ha continuat aquest divendres.

El govern de Beirut assegura estar mediant amb Hezbol·là per a evitar que Nasralá complisca l'amenaça d'una revenja que podria fer esclatar del tot el polvorí de l'Orient Pròxim. Just en un moment de màxima incertesa per l'atemptat amb més de 80 morts de l'autoproclamat Estat Islàmic contra l'Iran, principal suport de Hezbol·là. Israel ha posat els seus recursos militars en màxima alerta, ha reforçat els efectius militars a la frontera i ha advertit als Estats Units que, malgrat els esforços diplomàtics de Washigton per a calmar l'ambient, s'està acabant el temps per a evitar que la guerra contra Hamàs s'escampe formalment al Líban. El màxim representant d'afers estranger de la Unió Europea, Josep Borell, s'ha desplaçat a Beirut en l'intent de rebaixar l'amenaça d'escalada bèl·lica.