La polèmica llei de restauració de la natura afronta el vot final de l'Eurocambra

La llei de restauració de la natura, convertida en un símbol de la tensió entre la protecció del medi ambient i el sector agrícola, afronta aquest dimarts l'examen final en el ple de l'Eurocambra, on s'espera que el text prospere amb un marge molt ajustat. La mesura pretén compassar el pas de la UE amb els acords sobre biodiversitat de les Nacions Unides, obligant a reparar almenys el 20% dels ecosistemes terrestres i marins degradats de la UE el 2030 i tots, per al 2050. L'acord arreplega, entre altres qüestions, requisits per a corregir la pèrdua de pol·linitzadors, l'obligació de mantindre fusta morta als boscos, no reduir espais verds urbans i eliminar barreres artificials dels rius.

La votació està prevista per a les 12:00 hores a la seu de l'hemicicle europeu d'Estrasburg, a França, i en teoria és un mer tràmit per a confirmar formalment la negociació política acordada el novembre passat entre els estats membres i el Parlament Europeu.

Però s'espera alta tensió i incertesa, esperonada per les protestes dels agricultors contra l'agenda verda comunitària, que aquest dilluns han pres els carrers de Brussel·les amb centenars de tractors. La manifestació agrícola ha coincidit amb un Consell de Ministres europeus de Medi Ambient, i a menys de quatre mesos de les eleccions de juny per a renovar l'Eurocambra i els alts llocs de les institucions europees.

També agrega incertesa el fet que cada vegada és més habitual a Brussel·les que es reòbriguen pactes ja segellats. En l'últim any, Alemanya i França han utilitzat aquesta tàctica en diferents expedients.

Una legislació polèmica en el sector agrícola

La negociació ha suavitzat notablement la norma, amb clàusules com començar la restauració per la xarxa Natura 2000, que la Comissió presente un informe sobre els recursos financers disponibles i que es puguen suspendre les mesures fins a un any per raons d'emergència.

L'avanç de la ultradreta en l'hemicicle europeu que anuncien els sondejos ha propiciat que el líder del Partit Popular Europeu, l'alemany Manfred Weber, haja convertit la biodiversitat en un cavall de batalla per a allunyar els democratacristians de l'agenda verda, vilipendiada en molts entorns rurals, malgrat que la proposta parteix de la comissió que presideix Ursula von der Leyen, també alemanya i popular. "El major repte per als agricultors, especialment a Espanya, és el canvi climàtic, no la llei de restauració de la natura", ha afirmat el vicepresident del grup socialdemòcrata a l'Eurocambra, el neerlandés Mohammed Chahim.

Vot incert

Encara que un portaveu del Grup Popular calculava divendres que un terç dels seus diputats podria votar a favor de l'acord al costat dels socialdemòcrates, verds, liberals i l'esquerra, la incertesa continua creixent en la vespra de la votació amb l'anunci, després de la reunió del Grup Popular a Estrasburg, que finalment la indicació de vot seria el no.

En el Parlament Europeu els eurodiputats no estan vinculats a la disciplina de vot, com succeeix a Espanya. Per això, algun popular podria eixir-se'n d'aquesta indicació i votar a favor. Amb 750 vots en joc de diputats de 27 països, a molts els ballen els números; tampoc està garantit que la resta de grups mantinga un sí unànime per les protestes agrícoles.

A última hora, el grup euroescèptic dels Conservadors i Reformistes Europeus (ECR) va introduir diverses esmenes als acords i aquesta bancada i la ultradreta d'Identitat i Democràcia (ID) van presentar una moció per a rebutjar de ple el text. Si el Parlament acceptara que se sotmeten a votació aquestes modificacions tardanes i prosperen, la norma previsiblement hauria de tornar a discutir-se entre els estats membres del Consell.

És possible que haguera d'examinar-se pel procediment de segona lectura, diligència que podria allargar-se sis setmanes i que faria molt difícil que la llei de restauració de la natura poguera adoptar-se abans de les eleccions de juny.