Polònia assumeix el lideratge de la UE amb una guerra a la seua frontera

El primer ministre de Polònia, Donald Tusk, vol que Europa "pense en polonés" des d’este dimecres, quan el seu país assumeix la presidència rotatòria del Consell de la Unió Europea (UE), en un moment crucial i ple de reptes.

Moltes coses han canviat en els tretze anys transcorreguts des del primer mandat polonés, i a la ja crònica crisi d’identitat europea —que ha perdut un membre pel camí—, s’afig l’actual crisi de lideratge perquè passen els seus principals estats, una guerra a la porta (535 quilòmetres de frontera amb Ucraïna, en guerra per la invasió de Rússia) i un soci imprevisible a l’altre costat de l’Atlàntic (Estats Units).

Com va subratllar fa uns dies l’ambaixadora Agnieszka Bartol, representant permanent de Polònia davant de la Unió Europea, "estem en un període de desafiaments extrems", per la qual cosa no és estrany que Varsòvia s’haja proposat posar l’accent en la seguretat durant els pròxims sis mesos.

La seguretat en totes les seues formes: exterior, interna, informativa, econòmica, energètica, alimentària i sanitària, amb una Polònia "més egoista", en paraules de Tusk, més autosuficient, forta i conscient que "l’era de la subcontractació geopolítica" s’ha acabat.

Problemes antics i reptes nous

Polònia advocarà per un augment de la despesa en defensa europea, incloent-hi la possibilitat d’emetre eurobons per a este fi.

També buscarà reforçar la cooperació amb l’OTAN, especialment amb Washington, i orientarà l’atenció dels seus aliats cap al seu projecte Escut Oriental, un pla ambiciós per a assegurar la frontera amb Rússia i Bielorússia.

A pesar dels alts i baixos d’estos últims anys, Varsòvia demanarà a Europa que continue oferint un fort suport a Ucraïna, tant en l'àmbit polític com militar i econòmic, i buscarà mantindre la pressió sobre Rússia i els seus aliats per a posar fi a la guerra i començar com més prompte millor la reconstrucció del seu veí.

Cavall de Troia rus

A pesar del canvi de govern a Polònia, que ha deixat arrere una era ultraconservadora, i del retorn de Varsòvia al "corrent principal" europeu, persisteixen tensions internes i amb altres països del bloc: els intents de diàleg del canceller alemany, Olaf Scholz, amb el president rus, Vladímir Putin, i el paper del primer ministre hongarés, Viktor Orbán, com a cavall de Troia rus a Europa, han tensat les relacions veïnals de la regió.

D’altra banda, la convivència de l’executiu polonés amb el president Andrzej Duda, pròxim al partit de l’oposició Llei i Justícia (PiS), ultraconservador i euroescèptic, és summament complicada, i Duda ha vetat ja nombroses iniciatives del govern de Tusk.

Ampliar la UE amb Ucraïna, Moldàvia i els Balcans

L’ampliació de la UE a països com Ucraïna, Moldàvia i els Balcans occidentals rebrà un nou i decidit impuls sota la batuta polonesa, però el cas ucraïnés és especialment complicat per la guerra en curs. També per la necessitat de profundes reformes a Kíiv i la reticència d’alguns estats membres per la inclusió d’un país arruïnat i amb un futur incert.

L’obertura de nous processos d’ampliació de la UE, a la qual cosa Varsòvia s’ha compromés, presenta l’al·licient de contrarestar la influència russa a l’est d’Europa, i, a pesar d’una complicada conjuntura, aconseguir algun avanç significatiu en este projecte pot servir per a refermar la credibilitat de la Unió en l’àmbit internacional.