Polònia vota a les urnes la continuïtat del govern ultraconservador

Les eleccions generals que se celebren aquest diumenge a Polònia convoquen a les urnes 30 milions de polonesos i poloneses per a decidir si el partit ultraconservador Llei i Justícia (PiS) reté el poder per tercera legislatura consecutiva, o si li passen factura les protestes contra la prohibició de l'avortament, la gestió de la pandèmia, la inflació galopant i les lluites internes.

Milers de centres electorals instal·lats en escoles, edificis públics, presons i hospitals dels 41 districtes del país romandran oberts durant 14 hores i la seua activitat serà supervisada per desenes de milers de delegats afiliats a partits polítics i prop de 100.000 persones voluntàries.

Es calcula que més de 700.000 polonesos podrien votar des de l'estranger, i als Estats Units, on resideix una nodrida diàspora, s'han establit 52 comissions electorals en 21 estats que van començar a admetre vots dissabte per a poder remetre a temps l'escrutini.

La Comissió Electoral polonesa va avançar fa uns dies que fins dimarts al matí no es coneixeran els resultats definitius del recompte.

La majoria del PiS penja d'un fil

El PiS manté, segons totes les enquestes, un avantatge d'aproximadament el 5% respecte al seu principal rival, la liberal Coalició Cívica (KO) de l’ex primer ministre Donald Tusk, però aquesta diferència pot no ser suficient per a atorgar-los la majoria absoluta i hi ha la possibilitat que es vegen obligats a plantejar pactes per a governar.

Per a poder continuar amb els seus plans de reformes judicials i educatives, subsidis socials i sobretot per a mantindre l'orde intern i evitar lluites intestines, per al PiS és imprescindible governar amb una majoria absoluta que, segons les enquestes, penja d'un fil.

El soci natural per a un possible pacte postelectoral seria Confederació, amb els quals admeten "tindre més en comú que diferències". Però la negativa d’aquesta força d’extrema dreta a integrar-se en un executiu controlat per polítics que consideren "traïdors a la pàtria" i el cost polític que tindria per al PiS associar-se amb ultres podria complicar les coses.

De manera simultània als comicis, se celebrarà un referèndum convocat pel govern amb quatre preguntes que demanaran l'opinió de la ciutadania polonesa sobre la immigració, la política social i la seguretat nacional.

L’impacte dels “votants turistes”

Més d'un milió de polonesos, el quàdruple que en les últimes eleccions, s'ha inscrit en districtes electorals diferents del seu lloc de residència. L'objectiu és que el seu vot "valga més", ja que serà comptabilitzat en regions menys poblades. Són els anomenats "votants turistes".

En aquesta línia, s'han instal·lat punts de votació itinerants en les zones amb comunicacions precàries, com la serralada dels Tatra, mesura criticada per l'oposició com un intent d'augmentar la participació entre l'electorat que tradicionalment es decanta pel PiS.

D'altra banda, gremis com els miners o els agricultors representen quasi dos milions de vots cadascun. Algunes de les mesures de l'executiu polonés més costoses econòmicament, com les subvencions, o polèmiques, com l'embargament del cereal importat d'Ucraïna, han tingut com a fi guanyar-se el seu suport.