Portugal vota desencantat en unes eleccions anticipades i enmig d’una crisi política

Portugal celebra aquest diumenge eleccions generals anticipades marcades per la incertesa després de la dimissió del primer ministre socialista, António Costa, el novembre passat després que la Fiscalia anunciara una investigació per presumptes irregularitats en negocis del liti, de l'hidrogen i la construcció d’un centre de dades a la ciutat de Sines. 

En aquest context, i dos anys després dels darrers comicis, vora onze milions de portuguesos estan cridats de nou a les urnes per a escollir els 230 diputats nacionals i el seu pròxim primer ministre, sense que s’haja resolt ni aclarit la implicació de Costa en l’afer. 

La crisi d'habitatge a les principals ciutats, la inflació o l'estabilització macroeconòmica han marcat la campanya electoral, on els números han cobrat un paper protagonista en els debats i entre la població. A més, la falta de recursos i els baixos salaris —l'SMI és de 820 euros mensuals, un 62% més que el 2015— que pateixen serveis públics com la sanitat, l'ensenyament o els transports s’han sumat al debat econòmic.

Aquests comicis arriben, a més, en un moment simbòlic, ja que a l’abril es commemora el cinquanté aniversari de la Revolució dels Clavells, que va suposar la fi de la dictadura de Salazar, amb un programa de celebracions diluït per la crisi política que travessa el país. 

Incertesa a les urnes i el cordó sanitari a la ultradreta en l’aire

El socialista Pedro Nuno Santos (PS) i el conservador Luís Montenegro, de l'Aliança Democràtica (AD), són els dos candidats amb possibilitats reals de liderar el pròxim govern portugués. La nit electoral, però, està marcada per la incertesa, com apunten bona part de les enquestes, que donen una situació molt igualada entre els dos partits i un percentatge d’indecisos d’entre el 15 i el 20%.

Els sondejos, però, no van pronosticar en les darreres eleccions la majoria absoluta —amb 117 escons— assolida per Costa, sinó més aviat un empat tècnic entre les dues forces majoritàries. Sembla clar, això sí, que la formació personalista d’extrema dreta Chega, amb André Ventura al capdavant, superarà els resultats anteriors i es consolidarà com a tercera força.

Chega va entrar al parlament el 2019 amb només un escó —que va ocupar Ventura— i va passar en tan sols una legislatura a ocupar la tercera posició amb dotze diputats. Tot i que ara les enquestes li donen un fort creixement a les urnes, Montenegro (AD) ha dit que no els vol en el govern i Santos (PS) ha arribat a afirmar que facilitaria un govern en minoria de la dreta si els resultats donen la victòria als conservadors. Portugal es desmarca així de la resta d’Europa i es resisteix, de moment, a cedir en el seu cordó sanitari a la ultradreta.