La premi Nobel birmana Suu Kyi condemnada a 4 anys per importar uns walkie-talkies i botar-se restriccions de la pandèmia

L'exconsellera d'Estat de Myanmar, l'antiga Birmània, i premi Nobel de la Pau Aung San Suu Kyi, de 76 anys, continua sumant condemnes des que un colp d'estat militar la va derrocar del poder el passat 1 de febrer de 2021. Un tribunal l'acaba de sentenciar a quatre anys de presó per dos processos separats. En un, la condemna a dos anys per saltar-se mesures contra la propagació de la covid-19 durant un acte electoral dels comicis de novembre de 2020; i en l'altre a una pena de tres anys de reclusió més, posteriorment reduïda a dos, per tindre, sense llicència, diversos walkie-talkies i un inhibidor de senyals, incomplint així la llei d'exportació i importació i la llei de telecomunicacions.

Aquestes dues sentències s'hi afegeixen a dues més que van emetre's a primers de desembre, que sumaven quatre anys més de presó, encara que van ser rebaixades posteriorment a dos per un indult de la junta militar.

La política, que està detinguda des de les primeres hores de la presa de poder dels militars i compleix condemna en un lloc desconegut, també ha sigut acusada de corrupció i de vulnerar la llei de secrets oficials, delictes penats amb un màxim de quinze i catorze anys de presó, respectivament.

Un colp d'estat contra unes eleccions democràtiques

El colp d'estat ha sumit Myanmar en una profunda crisi que ha activat una nova espiral de violència i ha exacerbat la guerra de guerrilles que viu el país des de fa dècades. Almenys 1.447 persones han mort arran de la brutal repressió exercida per policies i soldades des del colp, que han disparat a matar contra manifestants pacífics, segons els comunicats diaris de l'Associació per a l'Assistència de Presos Polítics, que també xifra en més d'11.400 els opositors detinguts, entre ells Suu Kyi.

Tot després d'una revolta que la junta militar justifica en un presumpte frau durant les eleccions generals de novembre de 2020, el resultat de les quals ha sigut anul·lat i en les quals el partit de la premi Nobel de la Pau, va arrasar, com ja va fer el 2015, amb l'aval d'observadors internacionals.

Filla del líder de la independència del Regne Unit i referent en el procés de democratització d'aquest país del sud-est asiàtic, Suu Kyi va ser castigada a quinze anys d'arrest domiciliari, entre 1989 i 2010, després de guanyar les eleccions convocades pel govern militar de Ne Win.