El president de l’Autoritat Nacional Palestina agraeix a Sánchez el reconeixement de l’estat palestí
Mahmud Abbas li transmet que el gest serà un "gran pas que contribuirà a enfortir la pau, la justícia i el dret del poble palestí a l'autodeterminació"
El president de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP), Mahmud Abbas, ha telefonat este dimecres a la nit al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per a agrair-li la "posició valenta" del país en la decisió de reconéixer l'estat palestí, com també faran Irlanda i Noruega, segons ha informat l'agència local Wafa.
Abbas va qualificar el reconeixement de Palestina com un "gran pas que contribuirà a enfortir la pau, la justícia i el dret del poble palestí a l'autodeterminació". Així mateix, el líder palestí va veure en el moviment d'Espanya, Noruega i Irlanda una manera de millorar la implementació d'una solució política al conflicte amb Israel, basada "en resolucions de legitimitat internacional i la Iniciativa de Pau Àrab".
Després de l’anunci de Sánchez d’este dimecres de reconéixer l’Estat palestí, les dos principals fonts de poder a Palestina (Hamàs a Gaza i l'Autoritat Nacional d'Abbas a Cisjordània) van agrair en sengles comunicats la decisió, però Israel va reaccionar immediatament cridant a consultes els ambaixadors dels tres països i acusant-los de "premiar el terrorisme".
Per la seua banda, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va publicar un vídeo dimecres de vesprada en el qual va assegurar que "a la maldat no se li pot donar un país". Va assegurar que el 80% dels ciutadans palestins de la Cisjordània ocupada donen suport als atacs de Hamàs del 7 d'octubre, en els quals van morir unes 1.200 persones i més de 200 van ser segrestades.
El reconeixement és més simbòlic que jurídic, ja que els tres països ja mantenen relacions amb l'Autoritat Nacional Palestina (ANP) del president Mahmud Abbas i tenen oficines diplomàtiques a Jerusalem, que funcionen com a ambaixades per a Palestina.
Espanya, Irlanda i Noruega encapçalen la llista de països europeus més crítics amb la dura ofensiva israeliana dins de la Franja de Gaza, en la qual han mort més de 35.700 persones i 80.000, la majoria civils, han resultat ferides. A més, hi ha més de 10.000 cossos desapareguts davall dels enderrocs des del 7 d'octubre.
