Primera elecció al Parlament Europeu: l’italià David Sassoli, nou president

Membre del Partit Demòcrata i vicepresident de l'Eurocambra entre 2014 i 2019, ha obtingut el suport de 345 eurodiputats.

El socialista italià David-Maria Sassoli serà el nou president del Parlament Europeu
El socialista italià David-Maria Sassoli serà el nou president del Parlament Europeu / Patrick Seeger (Efe)

Han fet falta dues votacions perquè el favorit dels caps d’estat proposat dimarts obtinguera la majoria absoluta. En la primera votació David Maria Sassoli s’ha quedat a només set vots i en la segona n’ha aconseguit finalment 345, que donen més que la majoria absoluta. Serà el nou president del Parlament Europeu durant els pròxims dos anys i mig, i substituirà així el també italià Antonio Tajani, del Partit Popular Europeu.

En la posterior roda de premsa a la seua elecció, Sassoli ha destacat que vol un parlament obert a la societat, a les ONG i al voluntariat, en clara referència a la visita que han fet aquest dimecres al Parlament els membres de l’organització Open Arms.

Natural de Florència, periodista de professió i membre del Partit Demòcrata italià, Sassoli ha aconseguit el càrrec de major responsabilitat de l'Eurocambra en la seua tercera legislatura com a eurodiputat. Sassoli, segon president italià de l'Eurocambra, va ser un dels 14 vicepresidents en la passada legislatura, i ocuparà el càrrec durant dos anys i mig renovables per un període equivalent.

En segona votació

A les 9 del matí s’ha représ a Estrasburg (França) el plenari d’aquesta novena legislatura. Quatre candidats, dues dones i dos homes, en un parlament que encara no arriba a la igualtat de gènere, i on les dones representen només el 40%. Cinc minuts ha tingut cada candidat per a exposar la seua candidatura. La candidata més jove, l’espanyola Sira Rego, d’Esquerra Unitària Europea i d’Unides Podem, ha fet una forta defensa del paper de la dona al Parlament Europeu i a la vida pública.

En l’aire encara es respira el malestar entres ses senyories després que la cimera de caps d’estat influïra en la designació dels candidats per a la presidència de l’Eurocambra, l’única institució europea que és elegida democràticament pels ciutadans de la Unió.

En superar els obstacles s’ha fet la primera votació d’esta legislatura. El resultat no ha donat cap guanyador, que hauria d’haver obtingut 332 vots. El favorit, el socialista italià David Maria Sassoli, només n’ha aconseguit 325. Així s’ha passat a una segona votació.

Hi han votat 735 diputats dels 748 que han pres possessió en esta legislatura. Amb 73 vots nuls i en blanc la majoria absoluta quedava en 332 i ni així s’ha aconseguit, tot i que s’esperava tindre els vots dels socialdemòcrates, liberals i populars. Els vots nuls no es tenen en compte a l’hora de fer majories. Una protesta dels eurodiputats que no estan satisfets amb les ingerències del la cimera de caps d’estat en el nomenament també dels candidats a la presidència de l’Europarlament.

Abans de la segona votació, un recés ha servit per a recuperar vots i aconseguir el suport de diputats que, o bé s’havien abstingut o no havien votat en la primera ocasió. El suport ha donat els seus fruits perquè a les 13:05 h finalment hi havia president del Parlament.

D'altra banda, l’actual ministra de Defensa alemanya, la conservadora Ursula von der Leyen, va ser elegida dimarts presidenta de la Comissió Europea, el més desitjat dels càrrecs que es negociava en la cimera europea. La francesa Christina Lagarde, actual directora de l'FMI, estarà al capdavant del Banc Central Europeu i Josep Borrell serà responsable d'Exteriors.  

També et pot interessar

stats