Rússia desplaça el conflicte prop de les fronteres de Polònia i Romania

L'Exèrcit rus ha ampliat aquest divendres els seus bombardejos més cap a l'oest d'Ucraïna, considerada la zona més segura al país per estar lluny del front, mentre que la xifra de refugiats que tracten d'eixir del país no para d'augmentar, quan es compleixen 16 dies de l'ofensiva russa. L'ofensiva russa a Ucraïna ha atacat dos noves ciutats, els municipis de Lutsk (nord-oest del país) i Dnipró (centre-sud). Al primer, veí de Lviv i pròxim a la frontera amb Polònia, s'han registrat explosions que podrien haver malmés un aeròdrom i una fàbrica, segons la televisió ucraïnesa ICTV. La mateixa cadena ha informat de tres atacs aeris a Dnipró. Assegura que els projectils han caigut prop d'un jardí d'infància, en un edifici d'apartaments i en una fàbrica de sabates. És la primera vegada que els dos nuclis urbans pateixen atacs des que fa setze dies va començar la invasió russa d'Ucraïna.

Les autoritats de la ciutat de Khàrkiv, al nord-est del país, han denunciat un nou atac a un establiment sanitari, en aquest cas un hospital psiquiàtric en el qual es trobaven pacients i personal, segons ha advertit el portaveu de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), Tarik Jasarevic. Segons l'organisme, al centre hi havia 300 persones, 50 de les quals no es podien moure.

L'OMS ha verificat fins ara atacs contra 26 instal·lacions sanitàries a Ucraïna en les dos setmanes de guerra. Preguntada pels atacs, l'Oficina de Drets Humans de l'ONU assegura que si es demostra que s'han comés de manera indiscriminada podrien considerar-se crims de guerra.

L'atac al psiquiàtric es produeix dies després del bombardeig d'un centre hospitalari a l'assetjada ciutat de Mariúpol, on funcionava una secció pediàtrica i una de maternitat, i en el qual tres persones van morir i 17 van resultar greument ferides.

Ucraïna, oberta a pactar la seua neutralitat de l'OTAN

Ucraïna estaria disposada a pactar la seua "neutralitat" respecte de l'OTAN si Rússia ofereix "garanties de seguretat" en un alto el foc que pose fi a la guerra, segons ha manifestat el cap adjunt de la Presidència ucraïnesa, Igor Zhovkva, en una entrevista a la CNN. Zhovkva ha explicat que el govern ucraïnés està disposat a treballar amb Putin i altres països de la regió per renovar el sistema de seguretat d'Europa i ha reiterat la disposició del president ucraïnés, Volodímir Zelenski, per a reunir-se directament amb Putin. Considera positiva, tot i la falta d'acord, la reunió entre els ministres d'exteriors de Rússia i Ucraïna d'aquest dijous, si bé ha manifestat que és el president rus l'únic que pot prendre la decisió d'aturar la guerra.

El govern de Zelenski assegura que els avions russos han disparat contra Bielorússia des de l'espai aeri ucraïnès

La força aèria d'Ucraïna ha advertit que avions russos han disparat contra un assentament bielorús prop de la frontera amb Ucraïna des de l'espai aeri ucraïnès per intentar arrossegar Bielorússia a la guerra del Kremlin contra Ucraïna.

"Aquesta és una provocació! L'objectiu és implicar les Forces Armades de la República de Bielorússia en la guerra amb Ucraïna!", ha dit el Comandament de la Força Aèria d'Ucraïna en un comunicat en línia.

40.000 persones evacuades pels corredors humanitaris i 2,3 milions de refugiats

Les forces ucraïneses continuen resistint l'avanç rus en diferents posicions, amb l'esmentada ciutat costanera de Mariúpol encara en el centre de l'ofensiva, mentre perviu la controvèrsia sobre la major o menor col·laboració russa en l'habilitació de corredors humanitaris.

D'ara en avant Moscou només els obrirà si els faciliten primer les matrícules dels vehicles dels veïns que abandonen les ciutats i els noms dels funcionaris que els acompanyaran, segons ha advertit el cap del Centre de Control de la Defensa Nacional, Mikhaïl Mizintsev. Aquest responsable ha informat que aquests treballadors públics hauran d'entregar el telèfon per a evitar que la geolocalització puga perjudicar les tropes russes.

Vora 40.000 persones han sigut evacuades pels corredors humanitaris russos aquest dijous en la capital, Kíiv, i altres ciutats del país, com Poltava, Txerkassi, Zaporíjia, Dnipró i Lviv, segons ha informat el president d'Ucraïna Volodímir Zelenski per Telegram.

El constant èxode de refugiats que ix d'Ucraïna fugint de la guerra per la invasió russa sobrepassa els 2,5 milions de persones a través de les veïnes Polònia, Hongria, Romania, Moldàvia i la mateixa Rússia, segons l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR).

Per la seua banda, Rússia assegura que més de 220.000 refugiats ucraïnesos, inclosos 50.000 menors, han sigut evacuats i traslladats al seu territori des de la regió proindependentista del Donbass, a l'est del país, des del principi de la invasió. La majoria ho ha fet des de les ciutats prorusses del Donetsk i Lugansk (193.000) mentre que 30.000 més haurien eixit del país a través de llocs de control a les regions de Belgorod, Briansk, Kursk i la República de Crimea, territori ocupat per Rússia des de 2014.

Voluntaris d'Orient Mitjà contra Ucraïna

Putin vol reforçar les tropes russes en aquestes regions obrint la mà a voluntaris prorussos de l'Orient Mitjà i Síria, i estima que 16.000 estarien disposats a fer el pas. "Coneixem a molts d'ells, ens van ajudar en la lluita contra l'Estat Islàmic durant els moments més difícils, durant els últims deu anys”, ha manifestat en aquest sentit el ministre de Defensa rus. Cal recordar que Rússia ha desenvolupat un paper important a la guerra de Síria en suport del president Bachar al Assad.

Armes biològiques

Un altre encreuament d'acusacions ha sacsejat el fantasma de les armes químiques. El president ucraïnés ha rebutjat l'ús d'armes biològiques o de destrucció massiva en resposta a les acusacions de Rússia, que ha sol·licitat una reunió extraordinària del Consell de Seguretat de l'ONU per a tractar aquest divendres "les activitats militars biològiques dels Estats Units en el territori d'Ucraïna". En els últims dies el govern rus ha assegurat que l'exèrcit ha descobert proves d'una "eliminació d'emergència" de rastres, que el Kremlin interpreta com l'evidència d'un programa biologicomilitar a Ucraïna finançat, segons Moscou, pels Estats Units. Washington ha desmentit també aquestes acusacions i ha assenyalat que és ben al contrari, seria Rússia la que estaria planejant l'ús d'armes químiques o biològiques a Ucraïna.

Rússia reforça la presència militar a les fronteres amb països de l'OTAN

En un altre moviment en el tauler geoestratègic, Putin ha demanat formalment al ministre de defensa Serguei Xoigú que reforce la presència militar a les fronteres de Rússia a l'oest, les que té amb països de l'OTAN. La decisió suposarà incorporar un "sistema avançat de míssils" i el redesplegament "d'unitats de combat", en una maniobra que el Kremlin justifica en les accions que l'Aliança Atlàntica "ha anat adoptant en la mateixa direcció".