La proposta de pau de la Xina, entre l’esperança i el recel

La proposta de pla de pau per a Ucraïna i Rússia que ha formulat la Xina —que s’estructura en dotze punts i que emfatitza la necessitat de diàleg i el respecte a la sobirania dels països— i l’aparent disposició d’ambdós països a plantejar-se una resolució diplomàtica del conflicte està provocant reaccions diverses en la comunitat internacional, que oscil·len entre l’interés i el recel.

El primer a reaccionar va ser dijous el president ucraïnés, Volodímir Zelenski, ha considerat positiu el mer fet que la Xina plantege un pla de pau, tot i que ha afirmat que és massa primerenc per a analitzar-lo. "En general, el fet que la Xina haja començat a parlar d'Ucraïna és molt bo. Són els primers passos i no és una cosa negativa", ha dit el president Ucraïnés. En una compareixença amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a Kíiv, el president Ucraïnés va dir que la proposta "són els primers passos i no és una cosa negativa". Però també ha deixat clar que no trauran conclusions fins que no hagen vist els detalls del pla xinés. 

Zelenski també va advertir Pequín que no subministrament armes a Moscou i que qualsevol pla que no incloga una retirada total de les tropes russes serà inacceptable per a Kíev. Així mateix, ha informat que tenia previst reunir-se amb el president xinés Xi Jinping, però no ha dit quan podria tenir lloc aquesta reunió, i ha reiterat que no mantindrà converses amb el president rus Vladímir Putin.

Aquest divendres s'han incrementat les reaccions. El govern rus ha celebrat el pla de pau i ha dit que comparteix els punts de vista de Pequín, segons ha informat la portaveu d'Exteriors de Rússia, María Zakhárova, en un comunicat. Zakhárova ha "valorat altament l'aspiració sincera dels nostres amics xinesos d'oferir la seua aportació a la solució del conflicte a Ucraïna per mitjans pacífics", i ha dit que Rússia manté la seua inclinació als principis de la Carta de l'ONU i de les normes del dret internacional. Per això, afirma, consideren il·legítima qualsevol mesura restrictiva no aprovada pel Consell de Seguretat de l'ONU. 

Malgrat això, Zakhárova ha assenyalat que Rússia està disposada a "buscar la solució dels objectius de l'operació militar especial per vies politicodiplomàtiques". Això, ha concretat, suposa la fi dels subministraments a Ucraïna d'armament occidental i mercenaris, la fi de totes les accions bèl·liques, el retorn d'Ucraïna a l'estatus de no-alineat i el reconeixement de "les noves realitats territorials" creades després dels referèndums d'annexió organitzats per Rússia en quatre regions ucraïneses. També ha exigit la “desmilitarització i desnazificació” d'Ucraïna, l'eliminació de totes les amenaces que parteixen del seu territori, i el respecte dels drets de la població russoparlant d'Ucraïna. Per última ha demandat eliminar totes les sancions en contra de Rússia i totes les demandes judicials internacionals. "Estem convençuts que l'avanç per aquesta via conduirà a una pau total, justa i estable", ha conclòs.

Per tant, malgrat que ambdós països semblen oberts a intentar posar fi a la guerra a través el diàleg i la diplomàcia, de moment, les seues posicions encara estan lluny de permetre’ls arribar a un acord.

Opinions dividides

Aquestes manifestacions juntament amb el pla de pau de Xina —que aquest dijous es va abstindre de la resolució a favor de la pau de l'OTAN— han provocat reaccions diferents en la resta de països. 

Per un costat, Alemanya, França i Gran Bretanya —els membres europeus més importants de l'OTAN— animen Ucraïna a considerar iniciar converses de pau amb Rússia encara que Moscou continue ocupant territoris ucraïnesos, segons ha informat aquest divendres el diari estatunidenc Wall Street Journal, citant funcionaris dels tres governs.

Però, d'altra banda, els Estats Units semblen més recelosos amb la proposta del seu rival per la sobirania mundial, i consideren que la proposta xinesa per a trobar una eixida negociada a la guerra a Ucraïna hauria d'haver quedat en les dues primeres línies, que fan una crida a respectar la sobirania dels països. Així ho ha indicat el portaveu del Consell de Seguretat de la Casa Blanca, John Kirby, en una telefonada amb periodistes sobre la iniciativa xinesa. Kirby ha afirmat que "per descomptat" els Estats Units volen la fi del conflicte, però que perquè siga una pau sostinguda ha de ser buscada des del començament amb la inclusió de la perspectiva ucraïnesa, i ha d'incloure el reconeixement fonamental de qui és l'agressor, que és Rússia. 

El G7 avisa a Rússia de "severes conseqüències" si usa armes nuclears

El G7, que el conformen els països més industrialitzats del món, ha advertit aquest divendres, quan es compleix un any de la guerra d'Ucraïna, que qualsevol ús per part de Rússia d'armes químiques, biològiques o nuclears tindrà "conseqüències severes".

En un comunicat fet públic després de la reunió virtual en la qual ha participat el president ucraïnés, Volodímir Zelenski, el G7 ha afegit que la "retòrica nuclear" que està mostrant Rússia és "inacceptable" i ha reconegut la seua preocupació per l'eixida d'aquest país del tractat New Start i pel seu control de la planta de Zaporíjia.