Les protestes contra la reforma de la jubilació a França s'intensifiquen amb 320 manifestacions

Les manifestacions multitudinàries protagonitzen una nova jornada de vaga a França. Centenars de milers de ciutadans han tornat a dir no a la pujada de l'edat de jubilació amb 64 anys. Es tracta de la novena en dos mesos i la primera des de l'aprovació per decret de la reforma de les pensions.

Les parades afecten sectors estratègics com l'energia, l'ensenyament i el transport. Les principals refineries estan bloquejades i el 14% de les gasolineres tenen problemes d'abastiment.

A més, també és difícil desplaçar-se per França. És dia d'aglomeracions, de mirar les pantalles a les estacions i d'armar-se de paciència. El tall de carreteres ha generat cues quilomètriques, s'han cancel·lat el 30% dels vols i els viatgers s'han vist obligats a canviar de terminal a peu. A més, els piquets també han complicat el transport ferroviari.

“En el treball saben com estan les coses, així que arribaré quan puga” ha contat un jove atrapat a l’estació de tren. No circula cap comboi de llarg recorregut, els d'alta velocitat s'han reduït a la meitat i els trajectes regionals a un terç. Hi ha 320 manifestacions per tot el país i s'espera que protesten entre 600.000 i 800.000 persones. El govern ha previst un ampli desplegament policial: s'han mobilitzat 12.000 agents, 5.000 només a París.

Les protestes d'anit foren majoritàriament tranquil·les, però també hi hagué aldarulls i enfrontaments amb la policia. Al llarg de la vesprada, al centre de París s'han produït enfrontaments amb la policia antidisturbis quan grups més petits d'anarquistes del Bloc Negre han trencat finestres de negocis i mobiliari urbà i han saquejat un restaurant McDonalds. Els sindicats laborals temen que les protestes es tornen més violentes si el govern no té en compte la creixent ira popular contra la reforma de les pensions.

Mentrestant, Macron ha trencat setmanes de silenci sobre la nova política per dir que es mantindrà ferm i la llei entrarà en vigor a la fi del 2023. Ha comparat les protestes amb les que es van produir durant l'assalt del Capitoli dels Estats Units, el 6 de gener de 2021.

París ha estat una altra vegada el centre de les manifestacions, tant per les imatges com pels aldarulls amb la policia. A diferència de les altres ocasions, els grups violents han actuat abans inclús de l’arribada de la capçalera de la manifestació, que ha avançat per un trajecte amb cendra, vidres trescats i mobiliari urbà destrossat.

Els antidisturbis han actuat amb gas lacrimogen tant a la capital com a altres punts del país. A Rennes els cossos de seguretat han dispersat els manifestants amb canons d’aigua, però també a Nantes, Lorient, Bordeus o Marsella, on s’han repetit escenes de guerrilla urbana.

El ministre francés de l'Interior, Gérald Darmanin, ha assegurat que 123 agents han resultat ferits i que huitanta individus han sigut detinguts.