Protestes massives a la Xina: la ciutadania es rebel·la contra l'estratègia "covid zero"

Quasi tres anys i moltes vacunes després que esclatara la pandèmia de coronavirus a la ciutat de Wuhan, el govern de la Xina encara aposta per mantindre una dura estratègia de "covid zero" per a tallar la propagació del virus. Unes polítiques restrictives que han fet que la ciutadania es plante amb protestes massives que s'han escampat per tot el país durant l'últim cap de setmana, especialment en les grans ciutats com ara Pequín, Xangai o Nanjing. Centenars de milers de persones han omplit els carrers per a exigir que acaben les restriccions dures. La polèmica ha cobrat força arran de la mort de deu persones en un incendi que va tindre lloc en una zona confinada a la ciutat d'Ürümchi (al nord-oest de la Xina) a la qual el personal sanitari no va poder accedir a temps per les mesures sanitàries en vigor.

La premsa oficial no ha donat compte dels incidents, i representants del govern que encapçala Xi Jinping s'han afanyat a negar les manifestacions. Tot i això, els mitjans internacionals han constatat la presència de milers de ciutadans en els carrers aquest diumenge per a dir no a l'estratègia que vol aconseguir erradicar tots i cadascun dels casos de covid-19 que es puguen donar entre la població. En alguns casos, les mobilitzacions han derivat en enfrontaments amb la policia i detencions. Diverses gravacions que han escapat el filtre de la censura xinesa en les xarxes socials mostren com desenes de persones arrancaven dissabte les tanques amb les quals les autoritats tancaven les urbanitzacions confinades en el vast complex en el nord de Pequín, qualificat a vegades pels mitjans xinesos com el més gran d'Àsia, amb uns 700.000 residents.

En paral·lel a aquest ambient agitat, el país torna a batre rècords pel que fa a les xifres de nous contagis diagnosticats del virus cada dia. Aquest diumenge, la Comissió Nacional de Sanitat reportava 40.347 infeccions, una quantitat inèdita en tota la pandèmia. Segons l'organisme, 36.525 (un 90,5%), són asimptomàtics. Entre els 3.822 casos simptomàtics, la gran majoria (3.748) s'han produït per transmissió local dins de les fronteres del país, amb especial incidència en zones com Canton (sud-est, 1.347 contagis), Pequín (840) o Chongqing (centre, 238). Aquestes tres àrees també acumulen més de la meitat dels nous contagis asimptomàtics registrats, encara que cal recordar que les autoritats sanitàries no els inclouen en el balanç de confirmats llevat que comencen a manifestar els símptomes requerits. En tot el país hi ha més de 342.000 persones aïllades en observació mèdica per ser portadors asimptomàtics del virus, entre les quals quasi 1.700 procedeixen d'altres territoris.

La Xina, tot i aplicar una política severa de "tolerància zero" cap al nou coronavirus, ha patit en els últims mesos onades de rebrots atribuïdes a la variant òmicron, que han provocat xifres màximes de contagis no vistes des de l'inici de la pandèmia en la primera meitat de 2020. La Comissió Nacional de Sanitat calcula que des que començà la crisi sanitària el país ha registrat un total de 311.624 contagis —exclosos els asimptomàtics— i 5.233 defuncions. Fins ara s'ha realitzat seguiment mèdic a uns dotze milions de contactes pròxims amb infectats, dels quals més d'1,8 milions estan sota quarantena.