Putin mobilitza els reservistes i eleva l'amenaça nuclear contra Occident

El president de Rússia, Vladímir Putin, ha anunciat la mobilització militar parcial de la població per a combatre en la guerra d'Ucraïna. La mesura, segons ha especificat el ministre de Defensa, Sergei Shoigu, afectarà els reservistes que hagen completat el servei militar obligatori i tinguen "experiència en combat" o en alguna especialitat castrense, els quals rebran un entrenament addicional abans d'anar al front. El decret ja està aprovat i permetrà incorporar a l'exèrcit rus vora 300.000 persones, segons les estimacions de Shoigu, que ha reconegut de sis mil baixes en l'exèrcit des del començament de la invasió. La decisió té lloc després que la contraofensiva ucraïnesa haja obligat a retrocedir les tropes russes en una part del territori ocupat.

En un discurs pregravat dirigit a la nació, que després de diversos retards s'ha emés a les huit del matí, Putin ha justificat la mobilització dels reservistes en la necessitat de defensar la sobirania i la integritat territorial del país de l'amenaça d'Occident, que "ha traspassat els límits en l'agressió a Rússia". En la seua lectura, les potències occidentals no busquen la pau, sinó que està intentant destruir Rússia, convertint la població ucraïnesa en carn de canó. "Ells diuen obertament que el 1991 van poder desmembrar la Unió Soviètica i que ara ha arribat el torn de Rússia", ha indicat abans d'anunciar que ha donat l'orde d'augmentar els fons per a fabricar armament.

Amenaça nuclear

El cap del Kremlin anticipat la possibilitat d'una "catàstrofe atòmica". Ha culpat Occident d'haver revifat la guerra freda nuclear i ha advertit que "aquells que intenten fer-nos xantatge amb l'arma nuclear han de saber que la rosa dels vents pot tornar-se en contra d'ells".

Putin ha justificat la invasió del país veí en el "dret moral" de no oblidar les zones prorusses. L'objectiu rus, ha explicat, és alliberar la zona del Donbass. El mandatari ha avalat la celebració de referèndums d'autodeterminació a les zones controlades, el primer pas per a l'annexió a Rússia, perquè, segons declara, "en moltes àrees d'Ucraïna la gent no vol estar sota el jou de neonazis".

És el primer missatge a la ciutadania de Putin des que va comunicar l'inici de la incursió militar a Ucraïna el 24 de febrer, ara fa set mesos. Durant la intervenció el mandatari rus ha eludit la paraula "guerra" i ha continuat referint-se a la invasió com una "operació especial".

El moviment pacifista Vesná (Primavera) ha convocat una protesta nacional a Rússia contra l'orde de mobilització parcial de la població, que ja suma més de 180.000 firmes de rebuig en una petició a la plataforma Change.org.

Occident veu "senyals de desesperació" pel fracàs militar

La Unió Europa interpreta la reacció del president rus com "un senyal de desesperació" pel fracàs en la incursió militar, segons ha afirmat en una primera reacció Peter Stano, portaveu el del cap de la diplomàcia comunitària, Josep Borrell. En un sentit similar s'ha pronunciat el secretari de premsa del govern ucraïnés, Sergiy Nikiforov i l'ambaixadora estatunidenca al país, Bridget Brink, que interpreta "signes de feblesa" i de "fracàs" en l'orde de mobilització dels reservistes i el suport als referèndums en els territoris ocupats. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i Borrell van anticipar aquest dimarts a la cimera de l'ONU a Nova York la possibilitat de noves sancions contra Rússia si fomenta o avala aquestes consultes populars a Donetsk, Lugansk i Kherson.

El ministre britànic de Defensa, Ben Wallace, assegura que Rússia s'està tornant un Estat "pària" i cap amenaça pot ocultar que Ucraïna "està guanyant la guerra".

La Xina aposta per mantindre obert el "diàleg" entre les parts i assegura que donarà suport a "qualsevol esforç contundent" que conduïsca a un alto el foc a Ucraïna i a "una resolució pacífica a la crisi". El portaveu del Ministeri d'Afers Estrangers Wang Wenbin ha subratllat que la posició de la Xina passa per "respectar la integritat territorial de tots els països", inclosa Ucraïna i, sense descuidar les "legítimes preocupacions de tots els països", en referència a Rússia.