Putin llegirà el missatge més esperat després de la visita de Biden a Kíiv

El president rus, Vladímir Putin, pronunciarà aquest dimarts el primer missatge sobre l'estat de la nació des de l'inici fa quasi un any (24 de febrer) de la campanya militar a Ucraïna.

La intervenció, que començarà al migdia i es prolongarà durant una hora, estarà marcada sens dubte per la històrica visita aquest dilluns a Ucraïna del president dels EUA, Joe Biden.

Putin, que va cancel·lar a la fi del passat any la conferència de premsa anual, no es dirigeix a totes dues cambres del Parlament rus des d'abril del 2021.

Segons informa el Kremlin, el president va cancel·lar tots els seus actes públics per a preparar l'al·locució i mantindre consultes amb membres del govern amb la finalitat d'"acarar anotacions".

"Per descomptat, en una etapa tan seriosa i complicada del nostre desenvolupament, de les nostres vides, tots esperen el missatge amb l'esperança de sentir una valoració sobre el que està ocorrent", ha comentat a la televisió Dmitri Peskov, portaveu presidencial.

Putin donarà la seua opinió sobre la marxa de la campanya militar, la tibant situació internacional, els resultats de la gestió governamental i els plans de futur.

De moment hi ha un gran secretisme sobre el contingut del missatge, però s'espera que, al marge d'assumptes econòmics i polítiques socials, se centre en la intervenció militar i l'annexió el setembre passat de quatre regions ucraïneses: Donetsk, Lugansk, Kherson i Zaporíjia. "Tota la nostra vida ara gira entorn del tema de l'operació militar especial", ha subratllat Peskov.

També s'espera que al·ludisca a la presència de Biden dilluns a Kíiv i dimarts a Varsòvia. I és que el Kremlin manté que a Ucraïna combat també amb l'OTAN.

Avís per a navegants de Biden a Rússia i a la Xina

La visita de Biden ha agafat per sorpresa el Kremlin, al qual la Casa Blanca va comunicar els seus plans poc abans de l'arribada de Biden a Europa per a evitar incidents inesperats. De fet, a penes hi ha hagut reaccions oficials.

"Quan Putin va llançar la invasió fa quasi un any, va pensar que Ucraïna era feble i que Occident estava dividit. Va pensar que ens superaria, però estava totalment equivocat", ha dit Biden.

A més, ha anunciat altres 500 milions de dòlars en municions d'artilleria, obusos i míssils Javelin, una arma portàtil dissenyada per a destruir tancs i altres vehicles pesants.

I ha avançat que aquesta setmana imposarà noves sancions amb l'objectiu de colpejar aquelles elits i companyies russes que estan ajudant el Kremlin a esquivar les sancions.

Zelenski, per part seua, ha assegurat que els Estats Units està considerant subministrar a Ucraïna un tipus de míssils de llarg abast que fins ara no han enviat a Kíiv.

Ucraïna ja va demanar aquest mes als Estats Units el subministrament de míssils ATACMS, que poden colpejar objectius a quasi 300 quilòmetres de distància i que podrien arribar fins i tot a l'annexionada península de Crimea.

Però el principal missatge és que els EUA i els països europeus estan disposats a continuar fent costat militarment a Kíiv i a augmentar la pressió sobre Moscou perquè renuncie a les seues ambicions imperialistes al país veí.

A més, Washington també ha enviat un avís a la Xina, principal aliat del Kremlin, perquè no se li ocórrega subministrar armament letal a Rússia, en vespra de l'arribada a Moscou del cap de la diplomàcia del gegant asiàtic, Wang Yi.

Sense victòries a favor seu

Un any després del començament de les hostilitats, Putin no pot presentar a l'Assemblea Federal grans victòries ni grans guanys territorials, a part de les reeixides en els primers de mesos de combats.

Des de juliol del 2022, quan l'exèrcit rus va prendre el bastió de Lissitxansk, les tropes russes no han conquistat cap localitat ucraïnesa important. Entre els experts i bloguers russos s'estén el pessimisme.

Putin ha canviat diverses vegades els comandants de les forces que combaten a Ucraïna fins que a l'inici de l'any va posar al capdavant del contingent al criticat cap de l'Estat Major, Valeri Gueràssimov. Des de llavors, les coses no han millorat.

L'objectiu del Kremlin és apoderar-se del control de les quatre regions annexionades, encara que està molt lluny d'aconseguir l'objectiu, especialment a Donetsk i a Kherson, on el novembre l'exèrcit es va retirar del terç nord d'aquesta regió meridional.

Els mercenaris de Wagner són els únics que han assolit algun èxit destacable en el front de Bakhmut, encara que els defensors ucraïnesos continuen resistint sis mesos després de l'inici de l'assalt.

L'esperada ofensiva general russa no acaba d'arribar i els tancs occidentals promesos a Kíiv estan molt a la vora.

L'empresonat líder opositor, Aleksei Navalni, ha assegurat que Rússia està patint "una derrota militar" en tota regla a Ucraïna i ha apostat per una postguerra sense Putin.