Putin torna a jugar la carta nuclear davant de la falta d'avanços al front
Les forces russes han reduït la intensitat dels seus atacs contra Bakhmut, encara que els defensors ucraïnesos creuen que la batalla per aquest bastió del Donbass encara no ha acabat
El president rus, Vladímir Putin, ha tornat a posar sobre el tapet la carta nuclear davant de la falta d'avanços al front ucraïnés durant la campanya hivernal i en un intent d'obligar Occident a renunciar, a llarg termini, a armar a l'exèrcit enemic.
Putin ha anunciat l'acord per al ràpid desplegament d'armes nuclears tàctiques a Bielorússia just quatre dies després d'exigir als Estats Units en una declaració conjunta amb el líder xinés, Xi Jinping, la retirada dels seus arsenals nuclears de l'estranger.
Precisament, Xi li va advertir a Moscou que aquesta era una línia roja que ningú havia de creuar, ja que en una guerra nuclear "no hi ha vencedors".
Tot això ocorre quan les forces russes han reduït notablement la intensitat dels seus atacs contra Bakhmut, segons la Intel·ligència occidental, encara que els defensors ucraïnesos creuen que la batalla per aquest bastió del Donbass encara no ha acabat.
Guerra de nervis
En una entrevista amb la televisió russa, Putin ha acusat Occident d'intentar torpedejar la visita d'estat de Xi, rebut com un salvador al Kremlin, on tots dos mandataris van abordar el pla de pau xinés per a Ucraïna.
Sobre aquest tema, Putin ha negat que Moscou i Pequín tinguen una "aliança militar" i siguen una amenaça per al món. En canvi, ha acusat l'OTAN de crear un "eix global" similar al que va forjar l'Alemanya nazi amb Itàlia i el Japó en els anys trenta del segle XX.
A més que la Cort Penal Internacional va ordenar en vespres de la visita l'arrest de Putin, la Unió Europea va anunciar el mateix dilluns, dia de l'arribada de Xi a Moscou, l'enviament d'un milió de projectils a Ucraïna, xifra que el mateix líder rus va considerar "més que decent".
A això cal sumar l'anunci del Regne Unit que subministrarà a Kíiv munició amb urani empobrit, que el cap del Kremlin va descriure com a armament amb "component nuclear".
La venjança de Putin no es va fer esperar. Amb l'excusa de l'urani empobrit, el dissabte va assegurar que el 3 d'abril començarà la instrucció dels militars bielorussos per a l'ús d'armes nuclears tàctiques i l'1 de juliol estarà construït la sitja que les acollirà en un país que comparteix frontera amb Ucraïna i l'OTAN.
"Putin s'ha privat de la carta moral de defensor del règim de no proliferació nuclear, sense rebre res a canvi", ha comentat Maxim Starchak, expert en política nuclear, al diari digital Meduza.
Un farol, més que un envit
Starchak considera que amb aquesta decisió Putin vol obligar els EUA a acceptar com "un fet consumat" les seues conquestes territorials a Ucraïna, o en cas contrari no hi haurà ocasió de parlar d'acords sobre desarmament estratègic.
En canvi, en la seua opinió, la tèbia reacció dels EUA i l'OTAN demostren que no ho ha aconseguit, ja que la Casa Blanca no vol participar en aquest regateig i no desitja que "el factor nuclear" siga part de l'equació d'arranjament a Ucraïna.
L'Institut sobre l'Estudi de la Guerra (ISW) considera que l'anunci de l'inquilí del Kremlin és "irrellevant" en el marc d'una possible escalada nuclear, la possibilitat de la qual continua considerant "extremadament baixa". "Putin està intentant explotar els temors occidentals a una possible escalada nuclear", ha argumentat.
Kíiv va cridar el diumenge a convocar una reunió del Consell de Seguretat de l'ONU, ja que Rússia utilitza el seu arsenal "com a eina d'amenaça i intimidació".
Mentrestant, l'alt representant de Política Exterior de la Unió Europea, Josep Borrell, ha assegurat a Santo Domingo que l'anunci de Putin suposa "una altra escalada del conflicte".
Carrera armamentista
La cosa no va quedar ací. Putin també ha advertit als països de l'OTAN que no podran mantindre el ritme de producció d'armament convencional de Rússia, que produirà i modernitzarà aquest any 1.600 tancs, comparat amb els 400 que rebrà Ucraïna dels aliats.
L'ISW considera falses algunes d'aquestes afirmacions. Recorda que la principal fàbrica de tancs russa, UralVagonZabod, produeix vint tancs mensuals, quan l'exèrcit rus perd 150 tancs al mes en el camp de batalla.
A més, considera que els Abrams estatunidencs, els Leopard alemanys i els Challengers britànics són superiors als T-55, T-62 i fins i tot els T-71 russos.
Siga com siga, el president ucraïnés, Volodímir Zelenski, va assegurar que no hi haurà contraofensiva fins que Kíiv reba suficient munició occidental.
Els comunicats de guerra russos i ucraïnesos van informar el diumenge sobre combats en tota la línia del front, però especialment a Bakhmut, on els russos continuen les seues fallides operacions d'assalt.
